Els interrogants pendents d'un crim ultra al Maresme

BarcelonaExhumar un crim pot tenir conseqüències imprevisibles. Quan l’advocat Damià del Clot i el periodista Albert Calls, autors de Dos morts i mig (Pòrtic), entraven a l’ARA per fer l’entrevista, van rebre una trucada. Finalment, havien localitzat una familiar d’una de les víctimes de l’assassinat ocorregut el 20 de novembre del 1980 en un bosc de Cabrera de Mar. No és l’únic fil que han intentat estirar des que van publicar el llibre que intenta aclarir un crim amb moltes ombres.

Els fets que explica el llibre van passar la matinada de l’aniversari de la mort de Franco. La nit del 19 de novembre, Salvador Durán, Cristóbal García (menor d’edat) i Antonio Rubio van sortir de casa amb una carrabina semiautomàtica del calibre 22 i una pistola SAFE, i una altra de fogueig, Rohn RG-SS. Durán i García eren membres de Fuerza Nueva, el partit d’extrema dreta fundat per Blas Piñar López. "Van sortir amb la intenció d’espantar o fer alguna cosa als joves que es reunien a l’Ateneu Llibertari de Mataró. Com que no van trobar-ne cap, van agafar tres joves marginats amb qui es van creuar, els van convèncer que anirien a robar alguna casa a Cabrera i se’ls van emportar al bosc", explica Del Clot. Els tres joves que van tenir la mala sort de topar-se amb Durán i Garcia eren Juana Caso (25 anys), José Muñoz (16 anys) i Antonio Camacho (15 anys).

Quan van ser al bosc, tots plegats van sortir del cotxe i van caminar una estona. A prop de l’alberg de Torre Ametller, Durán va treure les armes. Ell es va quedar amb la carrabina semiautomàtica i va donar la pistola a García. Va ser Durán qui va disparar primer tres trets, dos contra Muñoz i un altre contra Camacho, que va aconseguir fugir malferit. Després de l’intent frustrat d’atrapar-lo, de tornada cap al cotxe, Durán va prémer el gallet contra Juana Caso. Dues bales li van impactar a l'esquena. Quan va caure a terra, n’hi va disparar quatre més. Tant Caso com Muñoz van morir aquella matinada. L’endemà, estranyament, Durán va buscar aixopluc a la caserna de la Guàrdia Civil d’Argentona. De fet, s'hi va passar tot el dia. Quin paper hi van jugar els guàrdies civils és un dels grans interrogants que planteja el llibre.

El fet que Antonio Camacho aconseguís sobreviure va impedir que el crim caigués en l’oblit. "Sense el testimoni de Camacho, segurament no hi hauria hagut cas perquè, entre altres coses, mai es va trobar l'arma del crim —explica Calls—. És una història que sempre m’havia interessat i, al llarg dels anys, n'havia col·leccionat dades i havia acumulat informació. Quan l'hi vaig comentar al Damià, vam decidir demanar el sumari a l’Audiència Provincial, però no ens el van donar amb l’argument de la llei de secrets oficials. Sí que vam aconseguir la sentència, i, a partir d’aquí, vam començar a investigar els fets i a entrevistar testimonis, advocats, periodistes, historiadors i el jutge instructor del cas".

On va anar a parar l'arma del crim?

És un cas envoltat encara de moltes incògnites. Del Clot i Calls estan convençuts que hi havia la voluntat de matar i que hi havia una intencionalitat política. Els crims es van cometre el 20 de novembre del 1980. Salvador Durán era un destacat quadre comarcal de Fuerza Nueva i de les seves joventuts. Cristóbal García militava a Fuerza Joven. Tanmateix, ni Juana Caso ni José Muñoz ni Antonio Camacho eren ateneistes, ni tenien cap filiació política. "Això no vol dir que la seva mort no pugui tenir una lectura política. En té perquè la ultradreta defensa la seguretat i l’ordre, i odia tot el que, segons ella, genera inseguretat. Les víctimes són pàries que es trobaven en el lloc inadequat en el moment inadequat", defensa Del Clot.

Hi ha un interrogant important sobre el paper que hi va jugar la Guàrdia Civil. La sentència de l’Audiència Provincial de Barcelona va condemnar Salvador Durán i Cristóbal García com a autors de dos delictes d’assassinat i d’un delicte de tinença il·lícita d’armes. "Tanmateix, no menciona la trama política ni indaga prou en el paper que va tenir-hi la Guàrdia Civil. De qui eren les armes i com van arribar a Salvador Durán? ¿La Guàrdia Civil era qui havia proporcionat armes i munició?", es pregunten els autors del llibre Dos morts i mig. La sentència diu que l'arma dels crims, la carrabina semiautomàtica calibre 22, va desaparèixer. "En parador desconegut", diu la sentència. Durant la instrucció judicial es van practicar registres per tal de trobar l’arma. "Hi havia informació que a Can Vinyamata, una finca propietat de Hans Beuer, que havia estat un alt comandament de les Joventuts Hitlerianes, hi havia armes amagades i que grups d’extrema dreta hi anaven a fer pràctiques de tir, però no van trobar res", afirma Del Clot.

Durant el judici, Durán no va reconèixer mai l’autoria dels assassinats de Caso i Muñoz. Tot va canviar el 7 de febrer del 1984, quan va fer una nova declaració davant el jutge. Aleshores va reconèixer els fets. "Va proporcionar noms, indrets i dades que deixaven policies i guàrdies civils al descobert", afirmen Del Clot i Calls. Pocs dies després d'aquella declaració, l’11 de febrer, es van fer escorcolls a dos domicilis, a Argentona i a Mataró. Un era propietat d’Antonio Cuadrado, un guàrdia civil d'Argentona. Tenia una pistola i un revòlver, tots dos sense permís. Cuadrado va ser detingut i imputat per un delicte de tinença il·lícita d’armes, però no es va trobar l’arma del crim. El que sí que van aparèixer van ser documents falsos de destrucció d'armes intervingudes, asseguren els autors. El 14 de març del 1984, el diari El País va publicar un article que afirmava que el jutge havia intervingut un telèfon de la Guàrdia Civil. A la mateixa notícia, els periodistes explicaven que els jutjats de Mataró havien rebut un anònim que assegurava que l'arma del crim havia sortit de les dependències de l'institut armat on estava en dipòsit després d'haver estat requisada. 

Què se'n va fer, de Salvador Durán?

"L'extrema dreta sempre ha tingut presència al Maresme. El 4 de març del 1979, per exemple, es va fer una manifestació ultra a Arenys de Mar", relaten Del Clot i Calls. "A més, hi ha un vincle del Maresme amb el 23-F. Un dels grans protagonistes del cop d'estat de Tejero, el capità general Jaime Milans del Bosch, tenia un mas a Sant Vicenç de Montalt", afegeixen. Després de reconèixer els fets, a Durán el van agredir dues vegades a la presó de Lleida, on complia una condemna de 75 anys i 7 dies. Després de la segona temptativa, va ser hospitalitzat perquè va resultar molt malferit. "A partir d'aquí no sabem què li va passar", detalla Calls.