John Banville: "Moriré escrivint una frase, i espero arribar al punt i apart"

Barcelona"Tenim un escriptor, tenim un 'alter ego' i tenim un esperit". Aquestes han sigut les paraules amb què Antonio Lozano ha començat la presentació de John Banville, abans que l'escriptor irlandès fes el Pregó de la Lectura al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona: "L'escriptor és John Banville, l''alter ego' és Benjamin Black i l'esperit és Raymond Chandler", ha continuat Lozano. "Amb aquesta polivalència bestial de registres, Banville ha complert el somni de qualsevol escriptor: no haver-se de decantar per la forma o pel fons", ha conclòs Lozano, abans de començar conversar amb l'autor.

Aquestes son 20 frases destacades de les intervencions de John Banville:

1. "La Irlanda dels anys 50 on vaig créixer és material de novel·la negra. El pitjor que pot tenir un escriptor és una infància feliç".

2. "Llegir era una manera de fugir d'un món del qual no gaudia i la porta d'entrada d'un món real. Això és el que fa la bona literatura, intensificar el sentit d'estar viu. Les biblioteques són com un refugi".

3. "Una de les invencions més importants és la frase i una altra clau són les biblioteques. No ens adonem fins a quin punt són extraordinàries".

4. "Als anys 90 van venir molts immigrants a treballar a Irlanda. Necessitaven aprendre anglès i van donar molta vida a les biblioteques".

5. 'Dublinesos', de James Joyce: "Vaig descobrir que les històries de Joyce eren increïbles. Tot i estar ambientades al segle XIX em parlaven directament i vaig descobrir que la literatura podia parla de la vida tal i com la coneixia. Aquesta noció em va seduir i vaig començar a escriure imitacions espantoses de 'Dublinesos'".

6. "Escriure és una feina ben difícil. Segueixo practicant a veure si puc escriure bé abans de morir. Moriré escrivint una frase, i espero arribar al punt i apart".

7. "La tradició és una motivació i un obstacle. Irlanda té una quantitat ingent de grans escriptors, no sé massa bé perquè. Els grans personatges com les estàtues de l'Illa de Pasqua, i et miren com si diguessin: 'i tu, petitó, què faràs?'. I després hi ha aquell petit cervell treballant per mostrar-los el que pots fer".

8. "No sé si escriuria a Barcelona. La vida aquí és dolça i fascinant. No em podria quedar a casa escrivint. La llum de Dublín no l'he trobada enlloc més. Tots els escriptors irlandesos que es van exiliar, jo el que he fet ja sigut un exili interior. Si escrivís a Barcelona, els meus lectors no em reconeixerien".

9. "Quan vaig venir el 1963 era una època fosca per a Espanya i també per a nosaltres. Vaig anar a Eivissa i l'illa no era el que és ara. Quan vaig arribar el primer que vaig veure un cafè amb un rètol en anglès que deia 'el te com el fa la teva mare'. Després vaig venir a Barcelona, i després vaig anar a Madrid. El tren es va aturar enmig d'un lloc apartat de tot. Va passar un senyor que anava a cavall i vaig pensar que havia descobert l'Espanya real. Vaig pensar que ho havia d'escriure. El 1963 aquí hi havia llum i color, tot i la foscor de l'època. A Irlanda diem que si el canvi climàtic en dóna un clima com el d'aquí ens tornarem bonics".

10. "Està bé viure en un país mig congelat. Avui he dinat en un restaurant. Hi havia dos homes a la taula del costat i no han deixat de parlar en una hora i mitja!. Nosaltres som més grisos, vivim en una mena de desesperació. No sé com poden escriure els escriptors d'aquí".

11. "No llegeixo res del que s'escriu sobre mi".

12. "La millor crítica que m'han fet mai tenia tres paraules: hòstia, un llibre collonut!".

13. "El llenguatge és esquiu, traïdor. La llengua es vol apoderar de nosaltres, o escapar. Escriure Benjamin Black és menys intens que escriure un llibre de Banville, és una manera de fer completament diferents. Però amb Black no marxo de vacances de Banville, és un nou camí que em fa sentir jove un altre cop. Jo moriré, però Black quedarà".

14. Sobre el futur del llibre i la tecnologia: "Els llibres seran més especialitzats i un objecte de luxe. La gent escriu a Twitter i fa cerques a Google i això vol dir que també llegeix".

15. "No em sembla espantós que es venguin milions de còpies d'un llibre espantós com '50 ombres d'en Grey', no és terrible. Que la gent segueixi llegint és fantàstic! La paraula és el tresor més gran que tenim. Que la gent segueixi llegint, el que sigui".

16. "L'altre dia parlava amb Günter Grass i em va dir que el millor que havia fet la seva generació era haver redimit la llengua alemanya del nazisme. Tot comença amb l'educació, sinó seríem salvatges. Sense llenguatge el món es destruiria. Som éssers humans gràcies a l'educació i això també inclou la lectura".

17. "Actualment hi ha molta novel·la negra misògina".

18. "Un llibre que ha tingut un gran èxit comercial, no hauria de rebre premis. El premis haurien de ser per a llibres no comercials".

19. "Moltes de les coses que he fet, em sorprenen a mi mateix i em deixen aclaparat. M'imaginava una vida molt més normal, i no em desagradava. Ser llegit per més públic del que m'esperava, m'impressiona i em complau".

20. "Tens un somni. Estàs durant tres anys tancat en una habitació per parir aquest somni i em complau que un lector em trobi pel carrer i em digui que el meu llibre li ha agradat".