Jonathan Dayton i Valerie Faris: "La vida no és una comèdia romàntica"

LOCARNOVint-i-tres anys de matrimoni, tres fills i dues pel·lícules. Després de l'èxit de la seva primera cinta, Petita miss Sunshine , la parella Jonathan Dayton - Valerie Faris estrenen Ruby Sparks , protagonitzada i produïda per Paul Dano i Zoe Kazan -que és néta d'Elia Kazan, a més de guionista d'aquest film sobre un personatge de ficció, la jove Ruby Sparks, que s'apareix al seu creador.

Paul Dano fa d'un escriptor amb un bloqueig creatiu 10 anys després del seu debut. ¿Vostès van tenir la mateixa por sis anys després de Petita miss Sunshine ?

V.F.: Quan vam acabar el nostre primer film, vam començar a treballar en pel·lícules que pensàvem que es farien, però al final no es van fer.

J.D.: Vam sentir la pressió, però no hi va haver mai el bloqueig de l'escriptor. Però després de Petita miss Sunshine ens vam adonar que volíem protegir la relació amb el públic.

Ruby Sparks és més fosca i més amarga que Petita miss Sunshine . És una evolució conscient?

V.F.: No, crec que és el que la història demanava. I ens agrada que tingui aquests elements, però també humor. M'agrada sentir el públic rient i passant una bona estona.

J.D.: Ens interessa barrejar la comèdia amb moments de vida més dolorosos, perquè la vida no és una comèdia romàntica.

Un dels temes que aborda és el control. Com va ser fer una pel·lícula en què els dos actors són productors executius i un és guionista?

V.F.: Tots dos tenen crèdits com a productors, però no van actuar com a productors.

J.D.: És molt important per al director ser l'autor de la pel·lícula, així que vam passar nou mesos donant forma al guió amb la Zoe cap allà on nosaltres volíem. Ella s'hi va sentir bé. I sí, la història és sobre el control, però una altra idea de la pel·lícula és que en el procés creatiu ens hem de deixar anar a través de la màgia.

Com es van plantejar el concepte màgic que apareix al film?

V.F.: Una de les primeres coses que vam parlar quan vam llegir el guió va ser que la màgia no s'havia d'explicar. Quan la Ruby apareix a la seva vida, ella havia de ser totalment real.

J.D.: Ens encanta la tradició del realisme màgic. La màgia hi és i mai no hi ha cap explicació. No n'hi pot haver.

S'ha parlat de moltes referències de la cinta, entre les quals hi ha el mite de Pigmalió. Quines van tenir realment?

V.F.: Vam parlar de pel·lícules que ens agradaven, com Les sabatilles vermelles, La rosa porpra del Caire i Oblida't de mi ! Però bàsicament quan ens posem a treballar en un nou projecte intentem centrar-nos només en el material que tenim i treure'n el màxim. Quan estic treballant no m'agrada fixar-me en la feina dels altres, en altres pel·lícules.