PATRIMONI

“Què són 111 peces per a una Catalunya que en té tantes?”

El bisbe de Lleida defensa la propietat de les obres i el de Barbastre critica la “tossuderia” del museu

El jutjat número 1 de Barbastre va acollir ahir la primera de les dues jornades del judici civil que té lloc per decidir la propietat de les 111 obres d’art de les parròquies de la Franja de Ponent que són al Museu de Lleida. De fet, la trentena de mitjans de comunicació acreditats demostraven l’expectació mediàtica que ha generat l’afer, que té en els bisbats de Barbastre-Montsó i de Lleida i en el Consorci del Museu Diocesà de Lleida els seus actors principals. El llarg conflicte pels béns de Sixena -un cas semblant però que segueix un procés judicial diferent- ha encès l’ànim polític.

El judici començava amb poc retard, concretament a un quart d’onze del matí, amb la declaració del bisbe de Lleida, Salvador Giménez Valls, a qui va seguir la màxima autoritat eclesiàstica de Barbastre-Montsó, Ángel Pérez Pueyo. Giménez Valls, per cert, va dir de bon començament que defensava que fos un jutge civil qui actués d’“àrbitre” per decidir la propietat de les obres que són al Museu de Lleida. En aquest sentit, el bisbe de Lleida va reconèixer que el litigi “comença de zero”, per una via diferent de la canònica, “que és la civil”, la qual cosa aporta nova documentació al cas. I per això ara en defensa la legitimitat: tal com va afirmar Giménez Valls, els documents trobats a l’arxiu de la capital del Segrià demostrarien la legalitat de l’adquisició per part de la Generalitat de 83 de les 111 obres en litigi mitjançant vendes i donacions. Amb tot, la part catalana ja ha reconegut que una trentena d’aquestes obres pertanyen a l’Aragó.

Conscient que el Vaticà va ordenar el 2007 tornar les peces a l’Aragó, Giménez Valls va remarcar que ell acatava les ordres vaticanes però que si les peces no s’havien tornat era perquè el Consorci no ho havia permès, seguint la llei del patrimoni català que obliga a vetllar per la integritat de les col·leccions. D’altra banda, el bisbe de Lleida, que va assegurar no haver rebut cap ordre d’abandonar el Consorci del Museu de Lleida, tan sols “un suggeriment l’estiu de l’any passat” des del Vaticà, va restar importància a la seva implicació en l’organisme, de tan sols un 5%.

El segon a declarar va ser el bisbe de Barbastre-Montsó, que va manifestar la predisposició d’arribar a una entesa amb el bisbat de Lleida, cosa que no hauria resultat possible per “l’entossudiment” del Consorci. “Què són 111 peces per a una Catalunya que en té tantes?”, es qüestionava Pérez Pueyo, que va assegurar que les obres eren del bisbat de Barbastre-Montsó: “Les volem al nostre museu”.

Cal recordar que el bisbat de Barbastre-Montsó va interposar el 13 de febrer una demanda civil contra el bisbat de Lleida i el Consorci del Museu de Lleida per exigir a la Generalitat el lliurament d’aquestes 111 peces originàries de parròquies de la Franja de Ponent que havien format part de la diòcesi de Lleida fins al 1995, quan es va dividir. La denúncia es va cursar després que el 31 d’octubre del 2017 no es va arribar a un acord entre les dues parts en un acte de conciliació al jutjat de Lleida, al qual no va assistir cap representant del Consorci. Segons Pérez Pueyo, el bisbe de Lleida havia reconegut aleshores que calia tornar les peces a l’Aragó, una declaració molt diferent de la d’ahir al jutjat de Barbastre.

Més continguts de