Ken Niimura, un ‘mangaka’ de Madrid al Japó

BarcelonaEn les seves classes i tallers de manga, Ken Niimura defineix el manga simplement com “el còmic que es fa al Japó”. Tanmateix, ell porta molts anys dibuixant manga fora del Japó, tot i que fa dos anys s’hi va acabar establint. ¿Se’n pot dir manga del que dibuixa un autor madrileny, per molta ascendència japonesa (el seu pare ho és) que tingui? “Tot depèn d’on tracis la línia que separa el que és manga i el que no -diu ell-. Si acceptes que el manga és una manera d’explicar històries i uns codis de dibuix, no hi ha cap problema a considerar-ho”.

José María Ken Niimura del Barrio (1981) serà objecte d’un exposició antològica al Saló del Manga de Barcelona, que avui obre les portes a la Fira de Barcelona i que l’anomena “el nostre mangaka més internacional”. Llicenciat en belles arts i autor prolífic i precoç, Ken Niimura es va fer un nom en el còmic quan el 2008 va publicar al mercat nord-americà Soy una Matagigantes (Norma) -amb guions de Joe Kelly-, que va estar nominada als Eisner i el 2012 va guanyar el 5è Premi Internacional de Manga del Japó. Aquests reconeixements van obrir-li les portes del mercat japonès. “Ha sigut un procés gradual d’anar coneixent a poc a poc la indústria i els autors -explica-. Però quan un dia va arribar una oferta d’una editorial japonesa, no m’ho vaig pensar”.

Actualment, Ken Niimura ha aconseguit fer-se un forat a l’exigent mercat japonès i publica a la revista IKKI la sèrie d’històries curtes Henshin, editada a casa nostra per Norma. Això el converteix en una rara anomalia, en un dels pocs autors que han treballat als tres grans mercats de còmic: l’europeu, el nord-americà i el japonès. “No em puc decidir per cap d’ells -confessa-. Del mercat nord-americà m’agrada l’espontaneïtat, que un autor pugui fer arribar una obra directament al seu públic tal com l’ha concebuda. El tracte amb els lectors és molt intens, tens molt feedback de la teva obra. I del mercat japonès m’agrada el sistema de treball amb l’editor, la possibilitat de treballar l’obra i millorar-la per fer-la arribar als lectors de la manera més eficaç”.

Tot i que no va dubtar a l’hora de marxar a Tòquio, Niimura no creu que sigui imprescindible viure al Japó per treballar en la indústria japonesa. “Té gràcia, he hagut de venir aquí per adonar-me’n”, riu.

Un fill del Saló

Niimura és el dibuixant del cartell de la 20a edició del Saló del Manga, un encàrrec que li fa especial il·lusió perquè ell ha visitat el Saló “pràcticament des de la primera edició”. “Hi he anat a vendre fanzines, com a autor convidat i simplement com a aficionat -recorda-. I el que més m’agrada és l’ambient que s’hi viu, el seu aspecte festiu. És el que he intentat reflectir en el cartell”. L’autor té molt fresc el record dels seus primers anys a la fira, quan intentava despuntar com a autor. “Ens passàvem el dia a l’estand o a peu de carrer intentant vendre els nostres fanzines a gent que no els volia comprar -rememora-. Ara em canso només de pensar-ho, però el contacte amb el públic era molt divertit. I em va ajudar a comprendre l’esforç que suposa aconseguir que el que tu has fet arribi a les mans d’algú”.

Aquest any el Saló del Manga ha augmentat la superfície, que passa dels 35.000 als 50.000 metres quadrats. Així i tot, s’espera que tornin a repetir-se les cues i que alguna jornada es tanqui l’accés al recinte per evitar aglomeracions. Niimura s’explica l’èxit popular del manga per una raó molt senzilla: “És divertit. T’ho passes bé llegint-los perquè estan fets pensant en el públic i això el públic ho agraeix molt”. Però matisa que la força del manga no es limita als còmics en paper, sinó a totes les hibridacions amb els videojocs, les sèries de televisió, els grups de pop japonesos... “Per poc que hi entris, la cultura japonesa t’atrapa fins que s’acaba convertint en una part molt important de la teva vida”. Ell no té presa per tornar a casa. “Encara em queden moltes coses per fer”, diu.

Una oferta variada: gastronomia, ‘cosplay’, concerts... i meditació

Les postres amb sake de Jordi Roca

Avui el pastisser d’El Celler de Can Roca revelarà els secrets de postres tan emblemàtiques com el gelat de massa mare, que es marida amb sake.

Esquarterament del salmó rei d’Alaska

Hideki Matsuhisa, xef del Restaurant Koy Shunka, esquarterarà dissabte un salmó gegantí al Saló.

Disfressa’t de Pokémon

El vessant més festiu del Saló del Manga arribarà divendres amb el concurs de disfresses cosplay, que aquest any té una competició dedicada a Pokémon.

Música i concursos

El grup Loverin Tamburin, un clàssic del Saló, descarregarà el seu J-Pop dissabte i diumenge, dia en què se celebrarà l’Anime Song Contest.

L’esperit del Japó

El Saló dedica un espai a les tradicions, la cultura i les teràpies naturals del Japó.

Entre el manga i els videojocs: els convidats del Saló

Kengo Hanazawa

Un dels convidats estrella és l’autor d’ I am hero, una obra sobre un autor de manga que es veu immers en una apocalipsi zombi.

Takeshi Obata

El dibuixant de Death note presentarà al Saló l’adaptació al manga d’ All you need is kill, la novel·la que va inspirar el film de ciència-ficció protagonitzat per Tom Cruise.

Takehiko Inoue

Aquest admirador de Gaudí és conegut sobretot pel popular manga sobre bàsquet Slam Dunk i el manga de samurais Vagabond.

Junichi Masuda i Shigeru Ohmori

Part de la saga Pokémon des dels inicis, presentaran Pokémon Rubí Omega i Pokémon Zafiro Alfa

Hideo Baba i Masayuki Hirano

Hideo Baba presentarà tot els detalls dels videojocs Tales of Zestiria i Tales of Hearts, mentre que Hirano farà el mateix amb Dragon Ball Xenoverse.