Cultura 06/02/2018

L’erotisme mineral, violent i comestible de Salvador Dalí

Sotheby’s subhastarà dues obres redescobertes de l’artista, ‘Casa per a erotòman’ i ‘Gradiva’

Antoni Ribas Tur
5 min
L’erotisme mineral, violent  i comestible de Salvador Dalí

BarcelonaCom que les obres de Salvador Dalí dels anys 30 en mans privades són molt escasses, quan alguna surt al mercat és un esdeveniment. A Sotheby’s de Londres la faran grossa el 28 de febrer no només perquè posaran a la venda dos olis dels anys 1931 i 1932, sinó perquè les dues pintures tenen una història extraordinària. Tan Gradiva com Casa per a erotòman només eren conegudes per reproduccions en blanc i negre de l’època dels anys 30 i se’n desconeixia el parador. Ara, a més tornar a la llum, s’ha revelat que la primera propietària va ser una figura carismàtica, l’aristòcrata argentina Mercedes Adela Atucha Llavallol, comtessa de Cuevas de Vera, coneguda amb el nom de Tota.

Casa per a erotòman va formar part de les exposicions de Dalí a la galeria Pierre Colle de París els anys 1932 i 1933 i Gradiva va aparèixer publicada al llibre de l’escriptor francès René Crevel Dalí o l’antiobscurantisme. La comtessa les va comprar totes dues directament a l’artista empordanès i des d’aleshores havien romàs a la col·lecció familiar i a les dels hereus. Les dues pintures són de molt petites dimensions, com és habitual en alguns treballs de Dalí d’aquella època, i concentren el seu imaginari i el seu ofici en ben just un pam: Casa per a erotòman fa 14 x 17,5 centímetres.

Les estimacions del valor de totes dues se situen entre 1,3 i 2 milions d’euros. Les obres de Dalí dels anys 30 són el camp de la seva obra més valorat pels col·leccionistes. En aquest sentit, un dibuix dedicat a Gradiva de l’any 1933 i pertanyent a la col·lecció del magnat i filantrop Alfred Taubman va doblar la taxació inicial a Sotheby’s de Nova York el desembre del 2015 i va ser adjudicat per 1,1 milions d’euros.

Obsessionar-se per la bellesa

Gradiva és un dels tres olis que Dalí va dedicar a aquest personatge de la novel·la homònima de Wilhelm Jensen publicada l’any 1903. Els altres dos són en museus: Gradiva descobreix les ruïnes antropomorfes (fantasia retrospectiva) (1931-1932) pertany al Museu Thyssen de Madrid, i la Fundació Dalí és la propietària de Guillem Tell i Gradiva (1932). Gradiva era un personatge significatiu per a Dalí per diversos motius: era una altra manera com anomenava Gala, després que els surrealistes haguessin convertit el personatge de Jensen en un símbol de la bellesa idealitzada i de sexualitat arran de la interpretació que en va fer Sigmund Freud en un dels seus escrits. El pare de la psicoanàlisi s’ho devia passar molt bé amb la història de Jensen, que està protagonitzada per un arqueòleg que s’obsessiona i s’enamora d’una figura femenina que troba en un relleu de Pompeia. La Gradiva que subhastarà Sotheby’s porta un vestit estripat i li queda un pit descobert. Sembla estar lligada en un dels característics penya-segats rocosos de Dalí. Té el ventre obert i la ferida sagnant representa alhora una rosa, en la línia d’una dona similar que Dalí havia pintat l’any abans i que havia titulat Les roses sangonoses.

Segons l’estudiós de Luis Buñuel Manuel Fructuoso, Mercedes Adela Atucha va ser “una part important del món surrealista”. La comtessa “va fer servir el seu considerable encant per mantenir una influència decisiva en les carreres i els camins de poetes, músics, cineastes i artistes”. Nascuda en una família culta, Atucha va obtenir el títol nobiliari arran del seu matrimoni amb el comte Cuevas de Vera, i dividia el seu temps entre l’Argentina i Europa. A més de Dalí, “gràcies a la mecenes Eugenia Errázuriz va entrar en contacte amb artistes, arquitectes i fotògrafs com Pablo Picasso, Jean Cocteau, Alberto Giacometti, Max Ernst, Le Corbusier i Man Ray, a més del cineasta Luis Buñuel”, explica l’especialista de Sotheby’s Aleksandra Todorovic.

Pel que fa a Casa per a erotòman, s’hi pot observar un desplegament més intens del conegut mètode paranoico-crític de Dalí i les roques toves que la protagonitzen l’emparenten amb altres obres d’aquell mateix any, com La memòria de la dona-infant, del Museu Dalí de Florida; La memòria de la dona-infant, de la col·lecció Peggy Guggenheim, i Arquitectura surrealista, del Museu de Belles Arts de Berna. Segons la directora dels Museus Dalí, Casa per a erotòman és una obra “molt arquitectònica” i creu que està relacionada amb l’amistat que l’artista empordanès va tenir amb l’arquitecte d’origen cubà establert a París Emilio Terry. En aquest sentit, la Fundació Dalí va adquirir l’any 2002 un retrat magnífic que Dalí va fer a Terry l’any 1934, la composició del qual està presidida per una inquietant figura de formes orgàniques. A més, segons la directora dels Museus Dalí, Casa per a erotòman també està relacionada amb el Zodiac, un grup de dotze amics i mecenes, un dels quals era Terry, que li feien una aportació econòmica mensual a canvi d’un quadre.

La potència sexual de ’L’Àngelus’

Les masses rocoses de Casa per a erotòman evoquen el Cap de Creus i també reflecteixen una altra obsessió daliniana, L’Àngelus, de Jean François Millet. L’artista empordanès va manipular la parella de pagesos que hi ha en aquesta pintura paradigmàtica del realisme francès fins a límits insospitats. A les protuberàncies de la massa de l’esquerra s’hi poden veure un cavall, un cotxe i un violoncel, i sembla que porti per barret una roca negra amb xipresos que fa pensar en una altra pintura que va obsessionar Dalí, L’illa dels morts, d’Arnold Böcklin. La de la dreta sembla un negatiu desinflat de l’altra i també s’hi pot veure un altre violoncel.

Al marge de desplegar un reguitzell d’elements simbòlics que formen un vocabulari molt personal, en aquesta obra es pot observar com Dalí va portar el matrimoni de L’Àngelus a una altra dimensió. Segons l’experta daliniana Dawn Ades, el va revestir de “potència sexual”. “Les figures masculina i femenina representen Dalí i Gala, que s’havien conegut uns anys abans; amb la transformació de les roques en imatges antropomòrfiques carregades de sexualitat, l’artista erotitza el paisatge que va ser testimoni dels seus primers encontres delirants amb Gala”, va escriure Ades al catàleg de la retrospectiva del centenari de l’artista, de la qual va ser la comissària.

Jean-Michel Bouhours, un dels tres directors de la retrospectiva de Dalí al Centre Georges Pompidou de París i al Museu Reina Sofia els anys 2012 i 2013, va més lluny en la descripció de l’erotisme de les obres inspirades en L’Àngelus de Millet. La interpretació que fa al catàleg de la mostra d’Arquitectura surrealista també es pot aplicar a Casa per a erotòman : diu que les dues figures també estan inspirades en “els arabescos de Gaudí” i que funcionen com a “binomis Yin i Yang”. A continuació detalla la lluita amorosa en què es troben immerses: Bouhours afirma que l’una i l’altra “rivalitzen en orificis, cavitats i buits penetrats per execrències erèctils i fàl·liques”. A més, no li passa per alt quina forma concreta tenen les dues extremitats de la roca de l’esquerra. “Aquest món fantàstic és tou i comestible fins al punt que les tiges masculines es converteixen en culleres, que són, alhora, nutritives i sexuals”, conclou Bouhours.

stats