La llarga i fructífera relació entre un criminal nazi i Pinochet
L'escriptor i advocat Philippe Sands aporta noves dades sobre el procés judicial del dictador i la seva relació amb Walther Rauff
BarcelonaQuan el 1998 la policia va detenir el dictador xilè Augusto Pinochet a Londres, l'advocat expert en dret internacional i escriptor Philippe Sands (Londres, 1960) va rebre una trucada. Els advocats de Pinochet li van oferir participar en el cas i argumentar a favor de la seva immunitat com a cap d'estat. "La meva dona [neta d'un exiliat republicà] em va amenaçar de divorciar-se si ho feia, així que no ho vaig acceptar", explica somrient. Igualment, va seguir tot el judici. Gairebé dues dècades després, el 2015, va topar amb el nom de Walther Rauff. Sortia en una carta en la qual un dirigent de les SS, Otto Wächter, li recomanava una ruta per poder fugir de la justícia. "En aquell moment no vaig reconèixer el nom, però després vaig recordar que l'havia llegit en els llibres de Bruce Chatwin (A la Patagònia) i Roberto Bolaño (Nocturno de Chile). Amb el temps vaig esbrinar que havia acabat com a gerent d'una empresa de conserves de cranc a la Patagònia", recorda Sands.
Li va costar uns quants anys establir la relació entre Pinochet i el criminal nazi Rauff. Com si es tractés d'una novel·la d'intriga, va anar sumant informació i dades que demostren com el criminal nazi no només va fer servir furgonetes per a gasejar el 1941 i el 1942, sinó que també en va fer servir de frigorífiques per ajudar a fer desaparèixer víctimes entre 1974 i 1975 a Xile.
Amb precisió quirúrgica, a Carrer Londres 38. Dos casos d'impunitat: Pinochet a Anglaterra i un nazi a la Patagònia (Anagrama; amb traducció al català d'Ariadna Pous), Sands analitza el judici al dictador xilè i, amb l'ajuda de testimonis, aporta informació inèdita. "Una de les revelacions del llibre que ha provocat força commoció a Xile ha estat un dossier de deu pàgines que es va elaborar en aquell moment per fabricar la mentida que Pinochet tenia demència i, per tant, que no podia ser jutjat a Espanya. No tinc cap dubte que aquest document es va produir amb el coneixement i el suport directe o indirecte del govern xilè, encara que ara ho neguin", assegura Sands. Una altra qüestió important que revela el llibre és la connexió dels fugitius nazis amb els crims perpetrats per les dictadures llatinoamericanes. "Sempre hi havia hagut rumors, però fins ara no n'havíem tingut proves. Aporto cinc testimonis que ho demostren", assegura l'advocat i escriptor, que és a Barcelona per participar en un diàleg al CCCB i parlar a la llibreria La Central dels llibres que més l'han marcat.
La intervenció espanyola
Pinochet va ser detingut a instàncies del jutge espanyol Baltasar Garzón. La petició va ser per crims de genocidi, tortures i desaparicions forçades. Va ser històric: per primera vegada va ser detingut un antic cap d'estat en un altre país per haver comès un crim internacional. "Em pregunto quina legitimitat hi tenia Espanya, que no ha fet mai cap mena de justícia amb relació al que va succeir durant la Guerra Civil. Crec que moralment no en tenia", assegura Sands.
El fet que a Espanya no s'hagin jutjat els crims franquistes no és un cas aïllat, segons Sands. "El Regne Unit, per exemple, tampoc ho ha fet ni amb relació al colonialisme o l'esclavitud ni amb Irlanda del Nord. A més, hi ha moltes formes de fer justícia o de fer front al passat. Per exemple amb la literatura". Sands es pregunta si preferiria guanyar un judici o escriure un gran llibre. "La justícia no és patrimoni només dels tribunals, es pot fer justícia de moltes maneres", defensa. Les víctimes es van quedar amb un regust amarg. Tant Rauff com Pinochet van quedar impunes en el sentit estricte: no van ser jutjats. Tampoc van quedar del tot lliures, segons Sands. "Pinochet va patir arrest domiciliari, no va poder tornar a passejar pels carrers i va acabar destrossat. Rauff, que va morir el 1984, va viure amb molta por; cada dia temia ser arrestat", argumenta Sands.
A la presentació del llibre a Xile hi va anar un net de Rauff amb la seva filla. "Va ser molt important per a mi, perquè la meva única intenció ha estat explicar els fets i deixar que el lector arribés a les seves pròpies conclusions", assegura Sands.