Política 26/08/2021

La inhabilitació del jutge Garzón va ser arbitrària, segons el Comitè de Drets Humans de l'ONU

L'organisme reclama a l'Estat que indemnitzi el magistrat i li esborri els antecedents penals

3 min
El jutge Baltasar Garzón al Parlament de Catalunya, en una imatge d'arxiu. Fotografia del 18 de juliol del 2017

MadridNova garrotada a la justícia espanyola. El Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides ha dictaminat que la condemna al jutge Baltasar Garzón per prevaricació va ser "arbitrària". En una resolució dictada el 13 de juliol i comunicada aquest dimecres, l'organisme obliga Espanya a esborrar els antecedents penals del magistrat i a compensar-lo adequadament pel dany sofert. Així, aquest grup de l'ONU sosté que Garzón no hauria d'haver estat condemnat ni inhabilitat per haver intervingut les comunicacions de presos i advocats del cas Gürtel.

El febrer del 2012 el titular del jutjat d'instrucció número 5 de l'Audiència Nacional va ser condemnat i apartat de la carrera judicial durant onze anys arran d'una condemna del Tribunal Suprem per prevaricació. Havia ordenat escoltes sense prou fonamentació, segons aquella sentència, però ara el Comitè de Drets Humans pondera que Garzón no va tenir "una conducta o incompetència greu que pogués justificar aquella condemna, que va comportat la pèrdua definitiva del seu càrrec". Al dictamen, els membres del comitè apunten que el magistrat va poder fer una interpretació errònia de la legislació a l'hora d'ordenar la intervenció de les comunicacions, però que no es podia considerar que fos una decisió "antijurídica", "absurda" o "manifestament il·legal", tal com al·legava el mateix Garzón.

"El jutge del Tribunal Superior de Justícia de Madrid, que va substituir l'autor de la instrucció del cas Gürtel, va prorrogar i fins i tot va ampliar la intervenció de les comunicacions dels investigats, i hi ha sentències dictades els últims anys en què es van revocar intervencions telefòniques sense conseqüències", recorda el comitè, que conclou: "La condemna de l'autor [Garzón] va ser arbitrària i imprevisible perquè no es basava en provisions prou explícites, clares ni precises que defineixin amb exactitud la conducta prohibida".

Encara sobre la condemna per la instrucció de la Gürtel, l'organisme també destaca que l'Estat va violar el dret de la segona instància judicial, previst a l'article 14.5 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, ratificat per Espanya. Com que era aforat al Tribunal Suprem en tant que magistrat de l'Audiència Nacional, Garzón no va poder recórrer la condemna del Tribunal Suprem.

No va tenir un tribunal independent

La vulneració de drets va més enllà i el Comitè de l'ONU remarca que al jutge Garzón tampoc se li va respectar el dret d'un tribunal independent i imparcial, requisit recollit a l'article 14.1 de l'esmentat pacte. "El comitè observa que l'Estat no ha refutat l'al·legació de l'autor segons la qual un d'ells [un membre del tribunal], que va ser jutge instructor principal en el cas del franquisme, L. V. [Luciano Varela, un dels membres del tribunal del Procés], hauria mostrat la seva falta d'imparcialitat al llarg del procés mitjançant la repetida assistència als demandants en la modificació dels seus escrits d'acusació contra l'autor", destaquen els membres. És a dir, que l'instructor del cas de les escoltes de la Gürtel ajudava les acusacions a redactar els seus escrits contra Garzón i, per tant, era jutge i part. En el procediment sobre la investigació dels crims del franquisme, Garzón va acabar absolt pel Tribunal Suprem.

A la part final del dictamen, el Comité expressa que "desitja" rebre de l'Estat informació sobre les mesures que hagi adoptat per aplicar la resolució, així com que la publiqui i li doni difusió. Dona un termini de 180 dies -sis mesos- a Espanya perquè respongui, per bé que els dictàmens del Comitè de Drets Humans de l'ONU no són vinculants per als estats. El 2018 un dels experts de l'organisme, José Manuel Santos Pais, va remarcar en declaracions a Efe que els països poden decidir si complir o no amb el que dictamina. Va dir-ho en relació a la petició perquè l'estat espanyol garantís els drets polítics de Jordi Sànchez, que havia presentat una demanda de mesures cautelars per poder ser candidat a la presidència de la Generalitat.

stats