Cultura 06/08/2021

Luis Alonso: “No pot ser que la principal despesa que una família fa al llarg de la vida sigui l’habitatge”

L'arquitecte torna a establir-se a la ciutat i adverteix que "l'espai públic de Barcelona ha perdut força"

3 min
L'arquitecte Luis Alonso

BarcelonaL’arquitecte Luis Alonso (Madrid, 1955) ha passat el 60% dels últims nou anys a Xile treballant en l’expansió internacional del seu estudi (Alonso | Balaguer, Arquitectes Associats) i ara ha decidit tornar a passar més temps a Barcelona perquè trobava a faltar, com diu ell mateix, “la família, els amics, el clima, la gastronomia i el Barça”. Luis Alonso és conegut per obres com l’hotel Hesperia Tower, el centre comercial Arenas i el Campus Iberdrola a San Agustín del Guadalix (Madrid). Té en curs projectes a Espanya, Andorra (on acaba de guanyar el concurs del nou Estadi Comunal Joan Samarra, amb l’arquitecte andorrà Pere Cervós), Xile, els Estats Units i Qatar.

Allà on va Alonso reivindica el valor de l’arquitectura catalana, però també lamenta que aquí no es potencia prou ni localment ni com pot convertir-se en un “obrellaunes econòmic”. De l’urbanisme tàctic que s’ha aplicat enguany i l’any passat creu que ha sigut perjudicial per a la qualitat de la ciutat: “Barcelona està igual de bé, però l’espai públic ha perdut força. L’espai públic és un problema d’ètica, no d’estètica”, subratlla. “Cada illa de l’Eixample és una microciutat –afegeix–, i això és el que hem de salvar”. També reivindica la tasca que va fer Pasqual Maragall quan era alcalde de Barcelona: “Va ser un gran cohesionador social a través de l’arquitectura, l’espai públic i l’urbanisme”.

Estadi Comunal Joan Samarra de l'estudi Alonso | Balaguer i l'andorrà Pere Cervós.
Illa del Cel a Diagonal Mar, d'Alonso | Balaguer.

L'impacte del covid

Luis Alonso va passar el confinament a Xile i creu que el covid sí que deixarà empremta en el món de l’arquitectura. La pandèmia és i serà un “accelerador de tendències”, assegura. Pel que fa als espais domèstics, farà que la gent reclami habitatges més “flexibles”, com diu l'arquitecte, en els quals es pugui fer i desfer habitacions fàcilment segons les necessitats de cada moment, i que aquests habitatges estiguin en edificis dotats de nombrosos serveis com “horts urbans, àrees de coworking, hobby rooms i pet spas per poder marxar de cap de setmana i tenir la teva mascota ben cuidada”. Tot això ho està portant a terme en un complex d’habitatges a Xile i els pisos d’entre 60 i 105 metres quadrats que estan fent només tenen envans als dos serveis i la cuina. La resta són prefabricats i els usuaris els poden posar i treure per construir noves habitacions en uns vint minuts. “No pot ser que la principal despesa que una família fa al llarg de la vida sigui l’habitatge”, adverteix.  

Dels diferents usos que un edifici pot tenir simultàniament Alonso en diu “promiscuïtat funcional” i és la clau de la seva visió de l’arquitectura sostenible: “L’autèntica sostenibilitat és que els edificis estiguin el màxim nombre d’hores al dia i el màxim nombre de dies a l’any en funcionament”, assegura. Per aconseguir-ho, Alonso té el lema que els arquitectes han de donar al client “llebre per gat”, és a dir, proposar més funcions de les que els demanen els clients. Luis Alonso és corredor de maratons i té una mirada de fons del seu ofici, així que li agrada tornar a visitar els seus edificis anys després d’haver-los acabat: “No hi ha res més higiènic”, conclou.

stats