Marcel·lí Antúnez: el bon salvatge tecnològic

Barcelona.Les obres de Marcel·lí Antúnez Roca recorden l'encreuament d'una pintura del Bosch i el laboratori d'un científic. Fundador de La Fura dels Baus i del col·lectiu Los Rinos, als primers anys 90 Antúnez va arrencar una exitosa carrera en solitari en què la tecnologia digital és la clau per explorar els límits del cos i crear nous mons. "Així i tot sóc un paio de poble", va dir ahir l'artista a l'Arts Santa Mònica, on a partir d'avui es pot veure l'exposició antològica més important de la seva obra que s'ha vist a Barcelona: Sistematúrgia. Accions, dispositius i dibuixos. "M'emocionen la terra, elements del folklore i buscar explicacions a la condició humana", va afegir Antúnez. Sitermatúrgia és un neologisme que es refereix a una "dramatúrgia produïda amb sistemes computacionals". "Intento construir amb peces úniques una utopia, una manera d'entendre el món que em permeti estar-hi millor, ja que a vegades aquest on estem no és gaire amable", va subratllar.

Aquesta no és l'única paraula inventada de l'univers Antúnez. També hi ha Dreskeletons, els esquelets metàl·lics connectats a un ordinador i que tenen un programari que permet a Antúnez controlar els diferents elements de l'escena, i Fembrana, un vestit de làtex amb pròtesis grotesques a les mans, el nas i els pits amb sensors de posició i tacte.

Un mural en construcció

Tot i que Antúnez ha arribat a provar com es pot moure dins un d'aquests exoesquelets en condicions de gravetat zero, no ha deixat mai de dibuixar. Els dibuixos li serveixen sovint de story boards per desenvolupar els projectes juntament amb els seus col·laboradors i també per crear personatges per a les seves performances. A l'Arts Santa Mònica se'n pot veure un bon exemple amb el gran mural creat expressament per a sis trams de l'escala del centre, i que acabarà a la vista del públic d'aquí dues setmanes. Porta per títol Mural SADDi, un acrònim de les paraules del títol de la mostra. L'artista ha il·lustrat físicament els processos que després es despleguen virtualment en les obres als budells d'una serp de dos caps. "El dibuix i la tecnologia són maneres diferents d'abordar un mateix problema", explica l'artista.

Al llarg del recorregut també es poden trobar escenes que semblen remetre a la infància d'Antúnez a Moià, on va néixer el 1959. A més d'una cinquantena d'esbossos relacionats amb muntatges com Afàsia, Transpèrmia, Protomembrana i PSEUDO/Cotrone, la mostra inclou vuit instal·lacions interactives, com ara Alfabeto, un cilindre que emet les onomatopeies dels sentiments de l'angoixa, el plaer, l'alegria i el dolor quan els espectadors l'abracen, i dispositius i robots com Dreskeleton Afàsia, la microcàmera Micam i els robots Jaba, Lopa i Serpe.

Una de les peces més destacades és Meta membrana, una gran projecció interactiva de 12 metres feta amb la col·laboració dels ciutadans d'Olot, Reus, Granollers, Lleida i Barcelona per reinterpretar tradicions com la batalla dels Blancs i els Blaus de Granollers i el triomf de la mort de la Colla de Diables de Reus. El robot interactiu Joan l'home de carn, fet amb pell de porc i cuir de vedella i que s'activa amb els sons que emet el públic, va ser tot un esdeveniment quan es va exposar el 1992. Ahir encara no estava llest per un problema informàtic. L'ordinador amb què es va programar ha quedat obsolet i és difícil trobar recanvis. La tecnologia avança molt de pressa, però això no treu vigència a les peces. "Exploro el que he fet com si fos un repertori i torno a les parts que crec que es poden millorar o que encara desconec", diu Antúnez. També es pot veure Maties i la llanterna mental, un casc robotitzat amb el rostre de l'artista. El nom prové de la seva casa familiar.

Les inquietuds d'un artista total

L'exposició de tot aquest material més enllà de la durada efímera d'una performance o un espectacle permet observar nous matisos d'aquests treballs i dels temes que hi aborden. El 1994 va presentar Epizoo, una performance en què el públic controlava el nas, la boca, el pit i les natges de l'artista a través del robot corporal que portava posat. "És una màquina sexual amb el desig utòpic de fer-ho sense contaminar-se", deia l'artista sobre la influència que va tenir l'esclat de la pandèmia de la sida en aquest treball. La instal·lació interactiva DMD Europa, del 2007, reflecteix el malestar d'Antúnez cap al món de l'art contemporani i també aborda temes com la malaltia, la soledat i la burocràcia.

Durant la mostra, que estarà oberta fins al 6 d'abril, Antúnez representarà algunes de les seves performances i el 15 de març se celebrarà una jornada acadèmica a l'entorn del seu treball.