72 concentracions i 140 testimonis perquè la comissaria de Via Laietana sigui un lloc de memòria

BarcelonaLes entitats memorialistes i de drets humans que fa anys que lluiten perquè l'actual comissaria de Via Laietana sigui un lloc de memòria de les resistències i de la repressió no es rendeixen. Durant gairebé quatre anys, dos dimarts al mes, han convocat 72 concentracions en les quals 140 persones han pogut explicar, alguns per primera vegada, el seu pas per la comissaria durant la dictadura, però també durant la democràcia. Les entitats, indignades amb la proposta que va fer el mes passat el conseller de Justícia, Ramon Espadaler, han fet una crida a tots els ajuntaments de Catalunya: "Tots s'hi haurien d'implicar perquè allà hi va haver detinguts de tot el país", assegura Pep Cruanyes, president de la Comissió de la Dignitat. De moment, s'hi han adherit els ajuntaments de Girona, Sant Cugat del Vallès i Figueres, entre altres.

Cruanyes no confia gaire que la Generalitat o el govern espanyol facin cas de les seves peticions. La comissaria va ser la seu de la Brigada Politicosocial, una branca policial encarregada d'investigar i perseguir els opositors al règim franquista que tenia carta blanca per fer i desfer amb els detinguts. Espadaler va explicar que "la qüestió de la Via Laietana" només es podia resoldre amb un acord entre el govern espanyol, el govern català i l'Ajuntament de Barcelona. "És indubtable que se l'ha de reconèixer com a espai de memòria, però això no és necessàriament incompatible amb l'ús que ara té", va dir el conseller de Justícia. Les entitats, en canvi, consideren que la presència de la policia és incompatible amb l'ús de l'espai com un lloc de memòria.