Carles Vallejo presenta una demanda a Europa per les tortures a Via Laietana

BarcelonaA Carles Vallejo se li han tancat les portes de la justícia espanyola moltes vegades. Ara, juntament amb el col·lectiu Irídia, aquest lluitador antifranquista ha decidit portar el seu cas davant del Tribunal Europeu de Drets Humans. A Vallejo el van detenir el desembre del 1970. Era l’estat d’excepció i la policia va poder tenir-lo detingut tot un mes a Via Laietana. Els policies van utilitzar contra ell diferents tècniques de tortura, totes molt doloroses, com lligar-li les mans per sota de les cames, i li van donar constantment cops de puny i puntades de peu. Mai van ser investigats. El novembre del 2022, Vallejo, amb el col·lectiu Irídia i Òmnium Cultural, va presentar una querella de lesa humanitat contra els seus torturadors. La demanda de Vallejo va ser la primera després de l’entrada en vigor de la llei de memòria democràtica del 2022. Fins i tot la Generalitat li va fer costat i es va personar com a acusació popular. Malgrat tots els recursos interposats, l’últim davant del Tribunal Constitucional, el seu cas va ser arxivat i la justícia espanyola va decidir no investigar el seu cas.

"Aquesta demanda a Europa és la primera que interposem després de l’entrada en vigor de la llei de memòria democràtica espanyola i això la fa diferent dels casos anteriors, ja que la llei estableix l’ordre d’investigar els crims del franquisme –assegura Sònia Olivella, advocada d’Irídia–. El fet que els tribunals hagin desestimat fer una mínima investigació suposa un incompliment de la llei i és una vulneració del conveni de drets humans, perquè les tortures que va patir en Carles són crims de lesa humanitat", afegeix.

La demanda denuncia la vulneració dels articles 3 i 13 del Conveni Europeu de Drets Humans, que garanteix el dret a una investigació efectiva davant de denúncies de tortura i el dret a un recurs efectiu. El text subratlla que la negativa dels tribunals espanyols a investigar suposa un incompliment flagrant de les obligacions internacionals de l’Estat.

Els torturadors

A la querella que Vallejo va presentar als tribunals espanyols s'identifiquen sis membres del Cos General de Policia, el primer amb la categoria de comissari en cap, el segon de comissari i la resta amb la categoria d'inspectors, adscrits a la Sisena Brigada Regional de Recerca Social de la Prefectura Superior de Policia. Són Vicente Juan Creix, Genuino Nicolás Navales García, Rafael Núñez Valverde, Francisco Javier Vázquez Torres, José Antonio González Juan i Francisco Manuel Escobedo García. Navales era qui dirigia els interrogatoris i les tortures. Vallejo recorda que li va dir: "Jo soc policia professional amb Franco, seré policia professional amb la democràcia i seré policia professional quan governin els teus". Molts dels querellats ja són morts. Navales va morir el 1995. Va patir un accident i va caure en un pou a Zamora.

El jutjat d'instrucció núm. 18 de Barcelona va rebutjar la querella i no investigar els fets al·legant els mateixos obstacles de sempre i sense tenir en compte la llei de memòria espanyola: la prescripció del delicte i el principi de legalitat, així com la llei d'amnistia de 1977. La secció vuitena de l'Audiència Provincial de Barcelona va confirmar la decisió i finalment el Tribunal Constitucional va inadmetre el recurs d'empara.