Urtasun anuncia l'extinció de quatre fundacions franquistes

BarcelonaA l'octubre el ministre de Cultura, Ernest Urtasun, va signar el procediment d'acord amb la llei de memòria democràtica per extingir la Fundación Francisco Franco. No és l’única que pot tenir els dies comptats. Aquest dimarts, durant el consell de ministres, Urtasun ha anunciat que iniciarà les actuacions prèvies del procediment d’extinció de la Fundación José Antonio Primo de Rivera, la Fundación Blas Piñar, la Fundación Privada Ramón Serrano Suñer i la Fundación Pro Infancia Gonzalo Queipo de Llano. Totes són fundacions contràries a la democràcia i que enalteixen la dictadura.

Primo de Rivera va ser el fundador de la Falange Española. La carrera política de Blas Piñar va començar a Acción Católica, i va ocupar diversos càrrecs durant el règim franquista, com ara procurador a les Corts espanyoles i conseller nacional del Movimiento. El 1966 va fundar l'editorial Fuerza Nueva, que deu anys més tard es va constituir com a partit amb el mateix nom i sota el lema "Déu, pàtria i justícia". Ramón Serrano Suñer va ser ministre en diversos governs de Franco, i Queipo de Llano va ser un general considerat un criminal de guerra per molts historiadors.

“Un govern democràtic, digne d’aquest nom, no pot permetre que l’oblit de tot el que ha passat en aquest país s’infiltri en la nostra memòria col·lectiva i la desintegri. Un govern democràtic ha d’exigir, sempre i en tot moment, veritat, reparació i justícia, i això és el que fem i farem, de la mà de la llei”, ha dit Urtasun.

L'eliminació dels vestigis franquistes

Durant el mateix consell de ministres s’ha aprovat el reial decret que regula la creació d’un catàleg de símbols franquistes, tal com estableix la llei de memòria democràtica. El ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica, Ángel Víctor Torres, ha assegurat que la previsió és que el catàleg estigui acabat abans de fi d’any i que es crearà una comissió tècnica en la qual també participaran les comunitats autònomes i les entitats locals.

El govern espanyol calcula que hi ha uns 4.000 vestigis del franquisme pendents d’eliminar. Per exemple, Torres ha assenyalat que hi ha set pobles on encara es conserven noms amb connotacions franquistes. Un cas és la monumental piràmide de ferro forjat de Tortosa que s'havia de desmantellar el 2020 però que continua dreta i té un procés judicial obert.

Amb aquest reial decret s’establiran els mecanismes per eliminar aquests símbols. Qualsevol entitat, associació, institució o particular en podrà demanar la retirada, i una vegada retirats, s’haurà d’especificar quin és el seu destí. Torres ha volgut fer balanç dels tres anys de la llei de memòria democràtica i ha destacat, entre altres coses, les fosses exhumades: "Segons un estudi del 2019, a Espanya hi havia 20.000 fosses que podien ser exhumades, i ja n’hem exhumat més de 9.000". Torres ha explicat que 206 famílies han demanat recuperar les restes de familiars enterrats sense el seu permís a Cuelgamuros i que de moment s’han exhumat 458 restes i s’han identificat 31 víctimes.

El ministre de Política Territorial i Memòria ha estat molt crític amb el fet que les comunitats autònomes d’Aragó, el País Valencià, Cantàbria, Extremadura, les Illes Balears i Castellà Lleó hagin derogat les lleis de memòria: "Han aprovat lleis que erròniament han anomenat de concòrdia i que vulneren la llei estatal", ha assegurat. El ministre ha anunciat que dimecres presentarà més de 400 activitats per commemorar els 50 anys de democràcia amb el lema "La democràcia és el teu poder".

En aquest sentit, s’ha penjat una lona gegant en català a la Gran Via de Madrid. A la pregunta d’un periodista sobre el fet que la lona hagi rebut crítiques per ser en català, Torres ha respost que no entén que es critiqui, perquè Espanya és un país amb diferents llengües cooficials i així ho reconeix la Constitució. "Hi haurà lones que parlaran de democràcia en diferents llocs del país, en català, castellà, eusquera... perquè reflecteix una realitat plural. El català és una llengua amb la seva pròpia història", ha assegurat.