Mor el cineasta Monte Hellman, referent del cinema independent nord-americà

BarcelonaEl director Monte Hellman ha mort als 91 anys a l'hospital Eisenhower Health de Palm Desert, a Califòrnia. Hellman va ser un dels grans directors de la millor generació del cinema nord-americà, la del New Hollywood de Coppola, Scorsese, De Palma i Spielberg. Hellman no va tenir l'èxit dels seus col·legues i la seva carrera es va moure sempre en els marges de la indústria, i es va convertir en un referent del cinema independent nord-americà gràcies a clàssics de culte com Carretera asfaltada en dues direccions, del 1971.

Com altres cineastes del New Hollywood, Hellman va arribar al cinema de la mà del productor Roger Corman, que va donar-li l'impuls inicial per debutar amb el film de terror Beast from haunted cave. Els inicis de la carrera de Hellman també van estar molt lligats a Jack Nicholson, a qui va conèixer rodant escenes d'El terror,de Roger Corman. Amb Nicholson va filmar primer dues pel·lícules independents el 1964, Viatge a la ira i Fugida de l'infern, i el 1966 un parell de westerns, El tiroteig i A través de l'huracà, produïts per Corman gràcies a un dels seus pactes habituals de dos pel preu d'un. Però el títol clau de la carrera de Hellman va ser Carretera asfaltada en dues direccions, que va rodar amb el seu actor fetitxe, Warren Oates, i els músics James Taylor i Dennis Wilson, dels Beach Boys.

El fracàs de taquilla d'aquesta road movie existencial sobre carreres de cotxe cap al no res, la primera i última pel·lícula de Hellman per a un estudi de Hollywood, va abocar la seva carrera a la independència més rigorosa, des de la qual va dirigir westerns com Gall de baralla (1974) i Clayton Drumm (1978). Als 80 la seva carrera com a director s'estanca: dirigeix el film de terror Possessió al·lucinant, que s'estrena directament en vídeo, i treballa com a director de segona unitat del Robocop de Paul Verhoeven. Als 90 coneix un jove i entusiasta aspirant a director i li produeix la seva primera pel·lícula. Era Reservoir dogs, el debut de Quentin Tarantino, que sempre el va citar com una de les seves grans influències. Hellman tornaria a rodar una pel·lícula el 2010, la road movie autoreferencial Road to nowhere, que es va presentar a la Mostra de Venècia, on rebria un Lleó d'Or especial entregat pel president del jurat d'aquella edició: Quentin Tarantino.