Mor l'enginyer i historiador Santiago Riera
Va ser un gran divulgador de la història i de l'aportació de les dones a la ciència
BarcelonaL’historiador i enginyer barceloní Santiago Riera ha mort la matinada d'aquest dilluns als 86 anys. Des dels anys 80, Riera es va dedicar a divulgar la història de la ciència i de la tècnica, sempre des d’una visió molt transversal. Va tractar temes tan diferents com els grans descobriments científics a Catalunya, l’origen de l’Univers i la cosmologia, la història europea i les grans aportacions de les dones científiques.
“Va ser un gran humanista i un gran europeista, un home molt savi i amb moltes inquietuds”, destaca Jaume Huch, editor d’Edicions de l'Albí. Doctor en enginyeria (1973) i llicenciat en història contemporània (1981), Riera, nascut el 1935, va treballar com a professor de termodinàmica i fisicoquímica a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers Industrials i posteriorment com a professor d’història de la ciència a la Universitat de Barcelona. Un dels seus primers llibres va ser Narcís Monturiol: una vida apassionant i una obra apassionada (Generalitat de Catalunya, 1986), on no tan sols parla del personatge, de les seves investigacions submarines i invents, sinó també de les lluites polítiques del moment. Entre les seves obres destaquen Síntesi de la història de la ciència catalana (La Magrana, 1983), Ciència i tècnica a la Il·lustració: Francesc Salvà i Campillo (La Magrana, 1985, premi Lluís Sayé 1983), Dels velers als vapors (Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya, 1993) i Origen i evolució de l’univers (Edicions 62, 1997), un dels seus assajos més controvertits, que s’inicia amb les cosmologies de les principals civilitzacions antigues i arriba als nostres dies. Riera hi analitza la manera de veure el món de diferents civilitzacions i el perquè de l’existència, i es pregunta quin és el paper de Déu en aquesta història. Riera és també autor de Ciència, romanticisme i utopia (Edicions 62, 2001) i Història de la ciència a la Catalunya moderna (Edicions 62, 2003).
La reivindicació de l'aportació de les dones
Huch explica que Riera últimament treballava en les seves memòries. “Va ser també un gran viatger i europeista –destaca l’editor–. Una de les seves obres més singulars és un recorregut per la història d’Europa a través dels llocs, avingudes, places i carrers”. És la trilogia Tot passejant pel Vell Continent (L’Albí, 2008), Deu viatges al cor del món (L’Albí, 2009) i Nou visites a l’ànima d’Europa (L’Albí, 2011). Més tard també va publicar Moments crucials de la història d’Europa (L’Albí 2014). Riera es va esforçar a donar a conèixer el paper de la dona en el camp de la ciència, tot reivindicant les científiques en llibres com D’Alexandria a l’era nuclear. Cinc dones de ciència (Hipàtia, Kovalèvskaia, Curie, Noether i Meitner) i La dona en la biologia i la medicina. Cinc biografies de dones científiques (Florence Nightingale, Rachel Carson, Rosalind Franklin, Rita Levi-Montalcini i Barbara McClintock), tots dos publicats per L’Albí. Els últims anys va explorar la seva faceta de novel·lista amb la trilogia publicada per Pagès Editors que s’inicia amb La ciutat del canvi (2001), sobre l’arribada de la ciència a Barcelona; La ciutat del desig (2004), i La ciutat de les pistoles (2007), en què narra les vicissituds del moviment anarquista. L'última obra que va publicar va ser l’assaig Goethe, llums i ombres (L'Albí, 2017), sobre la figura del gran poeta i pensador alemany.
