OBITUARI
Cultura 31/10/2020

Mor l'escriptor de viatges Javier Reverte

Comiat del seu amic Xavier Moret a l'autor d''El sueño de África': «Bon viatge, gran 'muzungu!'»

i
Xavier Moret
3 min
Javier Reverte

Periodista de viatgesS’ha mort Javier Reverte, s’ha mort un excel·lent escriptor de viatges, s’ha mort un bon amic. Tenia 76 anys i, diguin el que diguin les estadístiques, era massa jove, potser perquè, malgrat el càncer que feia mesos que el torturava, encara continuava parlant de fer més viatges i d’escriure més llibres. Al començament del seu últim llibre, Suite italiana, ja va deixar escrit, però, que potser aquest seria el seu últim viatge, el seu últim llibre.

Javier Reverte, nascut a Madrid el 1944, no ha sigut tan sols un bon escriptor de viatges, el millor dels últims anys a Espanya, sinó que té el mèrit d’haver-ho sigut contra corrent. Quan el 1994 va decidir celebrar els seus cinquanta anys anant-se'n a l’Àfrica, no sabia fins a quin punt aquell viatge li canviaria la vida. En va tornar amb un bon llibre, El sueño de África, que, a més de narrar un recorregut per Tanzània, Kènia i Uganda, repassava la història dels exploradors i d’aquests països que tant el van enamorar. És un llibre excel·lent, sens dubte, però mitja dotzena d’editors el van rebutjar amb l’argument que la literatura de viatges no venia a Espanya. Per sort, un bon editor, Mario Muchnik, va confiar en el seu nas i va publicar aquell llibre que ja porta no sé quantes edicions. Va ser un èxit tan gran que, després d’El sueño de África, les editorials espanyoles van apostar per la literatura de viatges i hi va haver fins i tot un boom del gènere.

Jo vaig conèixer el Javier aleshores i de seguida ens va unir la passió pels viatges i la literatura. Quan venia a Barcelona, anàvem a dinar a Can Lluís o a sopar a la casa del Montseny d’un bon amic comú, Manel Vaqué. Recordo un sopar irrepetible en què, en companyia del també enyorat Joan Barril, vam buidar unes quantes ampolles de bon vi mentre brindàvem per l’amistat i parlàvem de viatges, de literatura, de la vida... Quin gran conversador que era el Javier! I quin sentit de l’humor tenia! "Per sort, l’èxit em va arribar passats els cinquanta anys", em va comentar un dia. "Em passa als vint i la fama m’hauria pujat al cap i m’hauria tornat un cregut insuportable". I no fa gaire, quan em vaig interessar pel seu estat de salut, em va dir: "Si et sobra alguna malaltia, envia-me-la, que últimament en faig col·lecció".

Després de l'èxit d'El sueño de África, Javier Reverte va deixar de banda el dia a dia de l’ofici de periodista i es va dedicar a viatjar. Va publicar dos llibres més sobre aquest continent que l’apassionava, Vagabundo en África i Los caminos perdidos de África, i van venir molts més viatges i molts més llibres, tant novel·les com relats de viatges. Va escriure sobre Grècia (Corazón de Ulises), l’Amazones (El río de la desolación), Alaska (El río de la luz), la Xina (Un verano chino), Nova York (New York, New York...), Irlanda (Canta Irlanda), l’Àrtic (En mares salvajes), Itàlia (Un otoño romano i Suite italiana)... No és gens fàcil destriar què era primer en ell, si el viatge o el llibre que escriuria. Tot anava junt i, segons em confessava, se sentia molt afortunat sabent que es podia guanyar la vida combinant dues de les coses que més li agradaven: viatjar i escriure.

Havíem parlat en alguna ocasió de fer un viatge plegats a l’Àfrica, però no ha pogut ser. El càncer se l’ha emportat massa d’hora, quan encara li quedaven molts viatges per fer i molts llibres per escriure. Siguis on siguis: bon viatge, amic Javier! Bon viatge, gran muzungu!

stats