Música
Música31/10/2022

10 cançons versionades en català amb sentit, sensibilitat (i humor)

Adaptacions de temes de R.E.M., NOFX, Barbara, Radiohead, Rihanna i David Bowie, entre d'altres

BarcelonaLa publicació de VerdSions, el disc que ha fet VerdCel amb adaptacions de cançons de R.E.M., Los Planetas i Dominique A, entre d'altres, és un bon motiu per estirar el fil de les versions amb la lletra traduïda al català. En temps d'Els Setze Jutges i la Nova Cançó va ser una pràctica habitual portar a la llengua catalana cançoners d'altres llengües, sobretot del francès. L'EP Espinàs canta Brassens (1962) n'és un exemple paradigmàtic. De fet, Georges Brassens ha sigut uns dels cantautors francesos que més recorregut han tingut en català gràcies a Miquel Pujadó. Als anys 60, mentre uns passaven la set amb la chanson, d'altres abeuraven en la inesgotable font de la cançó nord-americana: Jaume Picas va ser el mèdium imprescindible entre el jazz i els estàndards i la veu de Núria Feliu. Més de mig segle després, Víctor Bocanegra, àlies musical del poeta Víctor Obiols, va publicar el disc Poesies de Broadway (2019), una magnífica col·lecció d'adaptacions al català de clàssics del Gran Cançoner Americà que ha alimentat el jazz, el teatre musical i el repertori de crooners com Frank Sinatra.

La mateixa Núria Feliu, de la mà de Josep Maria Andreu, va anar a una tradició anterior remenant el llegat de Mistinguett. I Picas també va ser un gran adaptador del francès al català, amb exemples tan reeixits com El sol negre, la versió de Le soleil noir, de Barbara que va cantar Guillermina Motta. La llista és llarga, perquè durant un temps era habitual traduir cançons. El costum va perdre intensitat, però no va desaparèixer. Joan Isaac, Gossos, Els Pets, Tomeu Penya i Marina Rossell també n'han fet interessants aportacions. Fins i tot hi ha artistes que han dedicat discos sencers a versions en català, com ha fet Gerard Quintana amb peces de Bob Dylan, i Senior i el Cor Brutal amb temes de Tom Waits, Cracker i The War on Drugs, entre d'altres

En general n'hi ha que són molt curoses en la traducció, d'altres que són més informals i divertides, i algunes que són adaptacions molt lliures. Tot seguit, una desena d'exemples.

Ivette Nadal & Pascal Comelade: 'No sé on'

Versió de 'Love too soon', de Pascal Comelade & PJ Harvey

PJ Harvey i Pascal Comelade van compartir Love too soon al disc L'argot du bruit (1998). Vint anys després, i amb adaptació al català d'Enric Casasses, Comelade la va tocar amb Ivette Nadal a l'EP Arquitectura primera i després a l'àlbum En nom de la ferida (2020). El pianista nord-català i la cantautora de Granollers també han interpretat altres versions, com una de molt juganera de Right here right now de Creedence Clearwater Revival titulada Has vist la pluja?

Cargando
No hay anuncios

Maria del Mar Bonet: 'L'àguila negra'

Versió de 'L'aigle noir', de Barbara

Maria del Mar Bonet ha interpretat algunes de les millors adaptacions al català. Una és la que Quico Pi de la Serra li va fer de Jim, el monument que havia cantat Billie Holiday. L'altra, l'esfereïdora L'aigle noir de Barbara. El repte era majúscul, sobretot pel funest simbolisme de l'ocell negre, relacionat amb els abusos que havia patit la cantant francesa. Maria del Mar Bonet, com sempre, se'n va sortir.

Cargando
No hay anuncios

Bad Gyal: 'Pai'

Versió de 'Work', de Rihanna

Més que una versió, és una adaptació molt lliure i oportuna. Rihanna va publicar Work el gener del 2016. Tres mesos després Bad Gyal n'aprofitava bases i estructura per aixecar Pai i proclamar que "al barri ja se sap quin pussy és el que mana". Pràcticament era el naixement d'una estrella.

Manel: 'La gent normal'

Versió de 'Common people' de Pulp

El grup Manel té un parell de magnífiques versions. Una és la de la torrencial Common people de Pulp, lluita de classes en la millor tradició del pop britànic. Els Manel van saber adaptar-la sense perdre la ràbia de l'original, primer amb ukelele, xilofon i contrabaix, i després amb guitarra i baix elèctrics i bateria. L'altra versió va ser més inesperada: transformar La tortura de Shakira i Alejandro Sanz en El bròquil, amb Guillem Gisbert i Roger Padilla interpretant el duo i llançant-se els retrets a la manera de Pimpinela. La traducció inclou divertides aportacions, com ara convertir "Ay, amor, me duele tanto" en "Ai, Ramon, quin mal em fas, noi" i "Ay, amor, fue una tortura perderte" en "Ai, Ramon, que se t'ha acabat el bròquil". Musicalment, la manera d'acostar-se a la cúmbia reggaetonera va avançar alguna pista sobre algunes tries estilístiques que faria el grup a partir del disc Jo competeixo (2016). Ni La gent normal ni El bròquil les han inclòs a cap disc, però les han tocat en directe i es poden trobar a YouTube. El 2012 els lectors de l'ARA van triar La gent normal com la millor versió en català d'una cançó internacional.

Cargando
No hay anuncios

The Anti-Patiks: 'Els nois'

Versió de 'The brews', de NOFX

El grup terrassenc The Anti-Patiks, autors de temes llegendaris del punk-rock català com Déu salvi l'Artur Mas, Farlopa convergent i Només el punk-rock em fa feliç, van versionar The brews, un dels himnes etílics del grup californià de punk melòdic NOFX. L'adaptació manté l'esperit d'afirmació gairebé tribal: "Som els nois, que ens veuen com bojos immadurs / Som els nois, no els hi pensem treure la raó".

Cargando
No hay anuncios

Senior i el Cor brutal amb Jaume Pla (Mazoni) i Judit Casado: 'Feliç quan plou'

Versió de 'Happy when it rains', de The Jesus & Mary Chain

Miquel Àngel Landete, de Senior i el Cor Brutal, va engegar un projecte fascinant titulat Valenciana. Es tractava de versionar en català cançons dels grups i artistes que l'havien inspirat. Per acabar-ho d'adobar, el músic valencià va cridar tot de cantants perquè interpretessin les cançons. En el volum 1 hi ha meravelles com aquesta adaptació d'un clàssic del grup escocès The Jesus and Mary Chain inclòs al disc Darklands (1987) en què canten Jaume Pla (Mazoni) i Judit Casado. Valenciana vol. 1 (2017) té altres adaptacions interessants, com la Martha de Tom Waits que canta David Carabén (Mishima), la Maggie dels Cracker convertida en Cari i interpretada per Maria Arnal o la joia country That’s how I got to Memphis de Tom T. Hall que entoma Lluís Gavaldà (Els Pets).

Cargando
No hay anuncios

Roger Mas: 'Ni una sola paraula'

Versió de 'Ni una sola palabra', de Paulina Rubio

La melodia de Ni una sola palabra és massa llaminera perquè Roger Mas no la volgués cantar. I, a més, explicar la història d'un amor que es fa fonedís pagava molt la pena. La mexicana Paulina Rubio es mirava amb enuig com es consumia la flama de l'amor. El cantautor de Solsona, amb "una nosa dins del cor", afegia uns "collons" i un "coi" als versos per semblar emprenyat, però després, amb la guitarra acústica i un udol de dia de difunts, s'enduia la cançó cap al reialme de les tristeses infinites. Magnífica.

Abús: 'L'home que va vendre el món'

Versió de 'The man who sold the world', de David Bowie

La Marató de TV3 ha propiciat moltes adaptacions de cançons al català. Una de les més reeixides és la que va fer Agustí Busom, Abús, el 2014. Amb Dimas Rodríguez (The Invisible Harvey a la guitarra), va interpretar The man who sold the world de David Bowie connectant-la mitjançant el to de veu amb la versió que n'havien fet Nirvana a l'unplugged de la MTV als anys 90. La combinació d'estètiques va funcionar perfectament.

Cargando
No hay anuncios

Love of Lesbian: 'Tinc la grip'

Versió de 'Creep', de Radiohead

Durant una època, Love of Lesbian van adaptar al català grans èxits internacionals com Creep, la cançó bandera del primer disc dels britànics Radiohead, Pablo Honey (1993). "Tinc la grip i molta febre / he suat tota la nit (...) Tiiiiiinc la griiiip", cantava Santi Balmes. És una versió amb dos nivells de lectura: la interpretació musical reflecteix el respecte per l'original, assumit com a influència de Love of Lesbian; la lletra, i part de la interpretació vocal, va pel camí de la broma, alineada amb la tradició humorística de La Trinca i Pere Tàpies.

Cargando
No hay anuncios

VerdCel: 'Fer de nit'

Versió de 'Daysleeper', de R.E.M.

Alfons Olmo aplega al disc VerdSions diferents adaptacions al català de cançons de grups i artistes com Cyndi Lauper, Smashing Pumpkins, Los Planetas, Dominique A, Francesco de Gregori, Depeche Mode, Sr. Chinarro i El Último de la Fila. Una de les més reeixides és Fer de nit, versió de Daysleeper, de R.E.M., un tema en què Michael Stipe cantava des del punt de vista d'un treballador d'un torn de nit.