1975-2025: així han viscut Canet Rock diferents generacions

Barcelona"Si quan arribes a casa continues tenint veu és que no has viscut Canet Rock com ho hauries d’haver fet", diu l'actual directora del festival, Gemma Recoder. Amb motiu dels cinquanta anys d’un esdeveniment musical que el 1975 es va convertir en una festa major de la contracultura amb Franco encara viu, s'estrena el documental Canet Rock: Abans que surti el sol, dirigit per Xavier Sanjuan i produït per Alrevés Productions i 3Cat. El documental es va preestrenar dilluns al Cinema Aribau, aquest dimarts s’emet per TV3 al programa Sense Ficció i es pot veure a la plataforma 3Cat.

"Canet Rock és un festival únic perquè, tot i que va estar trenta-cinc anys sense celebrar-se, manté l’essència de les primeres edicions. Es fa al mateix espai, tot passa en un únic escenari, està ubicat al mateix lloc i es manté l’esperit de viure una nit màgica fins a veure sortir el sol. Això no passa enlloc més", asseguren els responsables del documental.

Canet Rock va ser el primer festival que va néixer durant la dictadura i també el primer que va escollir programar exclusivament grups dels Països Catalans. Es va celebrar del 1975 al 1978, i va tornar el 2014. Des d’aleshores també ha servit d'aparador de molts grups catalans. El documental ressegueix diferents generacions, des d’una parella que va anar al festival fa cinquanta anys, i continua sent fidel a la cita, fins a alguns joves que s’inicien en els directes amb Canet Rock. La càmera busca reflectir com el festival és sobretot una experiència que va més enllà d'escoltar música. "El festival continua tenint el mateix esperit de llibertat, de festa i de bon rotllo que tenia fa cinquanta anys. És una festa major i un lloc on es reivindiquen els drets humans", assegura Recoder. Una de les seves singularitats és que s’hi barregen diferents generacions: "Programem artistes per a totes les generacions, perquè venen molts joves que viuen per primera vegada l’experiència de saltar i ballar fins que surt el sol, però també avis amb els fills i els nets", explica la directora del festival.

La Companyia Elèctrica Dharma va ser un dels grups que van participar en el Canet Rock del 1975, i és l’únic que hi ha tornat al segle XXI. El documental plasma l’experiència del públic, però també recull com ho han viscut diferents artistes que hi han actuat, com Mushka, Suu, Figa Flawas, The Tyets, Els Catarres, Buhos o La Fúmiga, a més de testimonis històrics com Josep M. Mainat, organitzador del festival i un dels artistes que hi actua cada any, i l’actual directora. També recull imatges d'arxiu i el relat de com va ser el 1975 quan al país no hi havia ni altaveus prou potents, ni grans escenaris, ni legislació, ni experiència en aquest tipus de festivals. Recoder no esquiva les crítiques, com el fet que alguns noms es repeteixen diferents anys. "Tenim una cultura immensa i uns artistes d’una qualitat increïble, però hi ha grups que si no els portéssim, ens els demanarien. I hi ha artistes que són molt bons, però potser no tenen cabuda en un festival on hi ha 25.000 persones de públic amb ganes de festa", afirma la directora.

El documental mostra "no només l’espectacle de l’escenari, sinó també tot allò que passa als marges: el muntatge, els nervis, l’arribada del públic, les històries personals i la transformació del poble –expliquen en una nota de premsa els creadors del film–. I, sobretot, volíem capturar com es viu, avui en dia, aquesta jornada màgica en què el sol marca l’inici i el final d’una experiència única".