Jordi Fosas: "Hem utilitzat les entitats de cultura popular com a laboratori d'artistes"

BarcelonaJordi Fosas (1976) fa sis anys que dirigeix la Fira Mediterrània de Manresa, una cita ineludible per copsar el batec vivíssim de la creació musical i escènica relacionada amb la cultura d'arrel. "Arrel que ens parla en present és un dels lemes que més utilitzo", diu Fosas. Arrel que en la 28a edició que se celebra del 9 al 12 d'octubre creix amb artistes com Anna Ferrer, Sol Picó, La Maria, Alosa, Cocanha, L'Arannà, Glòria Ribera, Bilaka, la Cia Voël, Raül Refree amb el Niño de Elche i un focus en la creació balcànica.

Una de les singularitats de la Fira Mediterrània és l'Obrador d'Arrel, que arriba a la cinquena edició. ¿És el propòsit aconseguit que més desitjaves?

— Sí. El 2019 hi havia dos reptes importants. Un que era saber explicar molt bé què és la fira, què significa el concepte d'arrel tradicional contemporània i de treballar la tradició des del present. L'altre era teixir un sector entorn d'aquest treball amb la tradició. I això volia dir impulsar i donar suport als artistes perquè poguessin treballar, perquè arrisquessin, i perquè arribessin bé a la fira, i alhora que aquest sector estigués treballant en xarxa amb altres equipaments i espais. L'objectiu no era només ajudar l'artista a coproduir-li projectes, sinó que es generés un mercat i un sector entorn de les arts d'arrel. És del que em sento més content de la fira.

A altres fires i mercats els artistes hi arriben amb la feina feta de casa. En canvi, l'Obrador d'Arrel potencia la creació a la mateixa fira.

— Sí, també. Aquest any l'espectacle inaugural és PA, d'Anna Ferrer, que l'any passat va estar instal·lada a Manresa els dies de la fira amb el seu equip començant a donar voltes al projecte. També passa amb projectes que ara són a la Fabra i Coats i al Graner del Mercat de les Flors, perquè volem que tot plegat sigui un laboratori de transmissió creuada de coneixement.

Això fa que es generin complicitats i fidelitats, com amb les Tarta Relena, que van començar presentant-se a la capella del Rapte i van acabar actuant dos cops al Kursaal.

— Això em fa molt feliç. Per a mi el treball amb la Marta Torrella i l'Helena Rosés és un dels exemples clars de què volem que siguin la Fira Mediterrània i l'Obrador d'Arrel. I de fer-ho amb el temps. La fira no ha de ser un espai de "passo, vinc i desaparec", sinó que ha d'intentar sostenir i acompanyar. L'actuació de les Tarta Relena a la capella del Rapte el 2019 va fer que el Carles Sala les acollís a la Fabra i Coats per fer el meravellós espectacle 4132314 sobre la memòria tèxtil amb Cocanha i Los Sara Fontán [projecte que va rebre el Premi Ciutat de Barcelona]. I això va fer que tornessin a la fira amb una coproducció amb el Sónar. I de cop ens peta el cap que Fira Mediterrània pugui estar dialogant amb el Sónar. Una feina d'un espai públic com la fira és sostenir en el temps els projectes culturals, donar-los una embranzida. Ho hem fet en música amb Tarta Relena, l'Orquestra de Músiques d'Arrel de Catalunya (OMAC), i en dansa amb L'Esbord de Pere Seda. Hi creiem fermament.

I els programadors entenen l'Obrador d'Arrel? No hi veuen la cosa feta, sinó que han d'esperar un temps perquè estigui enllestida.

— Costa bastant entendre un procés de creació. L'hem anat reorientant. Aquest any fem unes jornades professionals que parlen d'acompanyar l'artista, i un dels diàlegs que hi haurà és el de Galderic Sanmartí, del Centre Cívic de Porqueres, Anna Sala i Lara Magrinyà, del grup L'Arannà, que hi han estat fent una residència. És a dir, un programador municipal com és l'Ajuntament de Porqueres també pot acompanyar un artista en un procés de creació. A vegades ens sembla que això només ho pot fer un equipament com L'Auditori, la Fabra i Coats, el Graner, el Canal o la Marfà, però també pot sortir d'un programador d'un poble com Porqueres. Si ens mirem qualsevol artista francès que tenim, com la companyia Bilaka, que serà l'últim dia a la sala gran del Kursaal, mires els crèdits de coproducció i de centres de residència i fot una enveja! En canvi, aquí hi veiem "amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat" perquè han demanat una subvenció.

Bé, amb el cas de l'OMAC sí que hi havia força coproductors: la Marfà, el Centre Artesà Tradicionàrius, diversos ajuntaments...

— Sí, a més va sortir del primer Obrador. La condició sine qua non que vam posar va ser: no serà un projecte que simplement coproduirem des de la Fira Mediterrània. En comptes de ser dos productors, que en fossin deu. Això va fer que l'OMAC tingués el bolo de la fira i deu més. M'agradaria molt que el país funcionés d'aquesta manera.

En l'àmbit estrictament professional, quina pota de la fira funciona millor, les arts escèniques o la musical?

— Jo diria que la música, perquè hi ha més contractacions. És un mercat que està més acostumat a funcionar d'aquesta manera, i hi ha molt més circuit i molt més recorregut per als projectes. En l'àmbit internacional, indubtablement la música. Aquest any, per exemple, és desbordant la presència de programadors internacionals. A més, coincideix amb la trobada anual de l'European Folk Network que vam ajudar a crear. La feina amb les arts escèniques la situem molt més en l'àmbit català i estatal, tot i que també hem obert portes internacionals. L'any passat teníem el programador de la Biennal de Dansa de Cali, i aquest any ja hi ha projectes a Cali, i també hi ha un projecte obrador traçat amb la Biennal de Cali. De tota manera, a un programador municipal la Fira li és molt útil per aquesta mirada multidisciplinària que té: tant hi pot veure un concert de música com un espectacle de dansa i un de públic familiar, i potser marxa de la fira pràcticament amb la carta als Reis feta, cosa que en altres mercats no passa.

¿Parleu amb els artistes perquè els projectes que presentin a la Fira Mediterrània s'adeqüin a les necessitats dels programadors?

— Intentem no condicionar un procés de creació, però sí que mirem de donar-li opcions, sobretot amb peces de dansa, perquè tenim molt poc recorregut al país, de peces de mitjà format, ja no dic gran, de sala.

I ara en tindrem menys amb les obres al Mercat de les Flors.

— Exacte. Per tant, aconsellem que una peça pugui ser molt híbrida, que pugui acabar sent una peça de 20 minuts de carrer o convertir-se en una peça de 50 minuts de sala. Hi ha un procés de diàleg amb l'artista, d'aterrar, però no condicionar. No m'he trobat amb el fet d'haver de reduir les expectatives creatives a cap artista.

Coneixies Manresa prou abans de ser director de la Fira Mediterrània?

— La coneixia de la fira. D'haver-hi ballat i d'haver-hi anat com a programador de l’Ésdansa.

I aquests sis anys com a director de la fira, què t'han descobert de Manresa?

— Tot el teixit d'entitats. Sí que coneixia Manresa i els equipaments; per tant, sabia que existia tot un ventall d'opcions increïbles. Però a l'hora d’anar gratant, de conèixer Xàldiga, els castellers, l'Esbart Manresà, el mateix Kursaal per dins, les exposicions, l'equip de treball del Museu del Barroc, vaig pensar "mira que és una ciutat que s'estima molt poc", i no ho entenc. Continuo sense entendre-ho i ho manifesto tant com puc, perquè no ho entenc. Jo vinc d'Olot, que a vegades és una ciutat que s'estima massa i que de seguida treu molt pit d'allò que fa. I vas a Manresa i penses "però si hi teniu un valor incalculable!". M'agradaria que ells mateixos s'estimessin una mica més. L'any passat vam ocupar el Museu del Barroc i vam fer unes col·laboracions meravelloses. Hem utilitzat les entitats de cultura popular de Manresa com a laboratori d'artistes, i m'he trobat una ciutat amb ganes de fer i amb un teixit que ha tingut ganes de ser un laboratori, de treballar amb la cultura popular.

L'any passat al Museu del Barroc ja va haver-hi molta cosa. És un equipament amb moltes possibilitats.

— Jo n'estic enamoradíssim, del Museu del Barroc. Aquest any tornarem a utilitzar el claustre, on posarem alguns espectacles de dansa: Sol Picó, La Venidera... Però no podrem utilitzar les sales de dalt perquè hi estan fent obres. Programant al museu, en una sala blanca, li estàs dient al programador que necessita molt poca cosa. Segur que al teu municipi tens un espai per poder programar.

Al Mercat de Música Viva de Vic han introduït un parell de capelles com a escenaris de concerts, i un dels directors, Joan Rial, recordava a l'ARA que a cada poble de Catalunya hi ha almenys una església.

— Totalment. Una cosa bona que tenim els mercats estratègics és que es fan en ciutats on tenim espais, com nosaltres que tenim un Kursaal amb 800 butaques. És immillorable, això, però igualment ens hem de buscar la vida per fer 120 funcions en quatre dies. Per tant, has de fer servir un munt d'espais, com la capella del Rapte. Tothom té una capella al seu municipi.

No tothom té una catedral. En canvi, la catedral de Manresa no la feu servir gaire.

— No gaire. Costa. L'any passat hi vam fer un concert de gralla i orgue, però aquí hem anat enrere com a societat. Costa que tot sigui permeable i que hi hagi ganes de fer en aquest sentit. Però de ganes de fer coses a la Seu sí que en tenim, i tant.

Amb el pressupost que teniu, com us afecta la inflació de caixets artístics?

— No només els caixets, et diria. Hem intentat posar-nos al dia amb les retribucions artístiques, però també hem entomat la inflació en l'àmbit tècnic i en els allotjaments. Estic molt content de l'aposta de la direcció general de Cultura Popular i, per tant, del departament de Cultura, pel projecte que vaig presentar el 2019. Tenim un obrador amb 360.000 euros, i que s'hagi apostat per un projecte així és molt important. No em puc queixar per res. També ens han posat al dia el pressupost de la fira per adequar-lo a la inflació.

Quin pressupost teniu ara?

— 1.360.000, més o menys, del qual un milió és Fira i 360.000 són Obrador d'Arrel. Quan vaig començar el pressupost de la fundació tot just tocava els 900.000 euros.

Quines han sigut les millors experiències a la Fira Mediterrània? I quins han sigut els moments més complicats?

— Complicat, el 2019, l'aterratge.

Més que la pandèmia?

— Sí, perquè vam tenir molt poc temps. Jo entrava al març i a l'abril ja estàvem presentant un primer esbós de programació. Per sort em vaig trobar uns regalassos, com el de L'animal de séquia de la Sol Picó i el de l'Arnau Tordera amb la Cobla Berga Jove. La pandèmia va ser molt complicada, molt, però tant personalment com professionalment l'he invertida totalment. En aquells moments tot es va replantejar de dalt a baix, va ser un moment extraordinari perquè s'apostés fermament per l'Obrador, perquè a més era un espai que volia donar suport als artistes justament quan els artistes estaven absolutament parats. Un dels moments més bonics que he viscut va ser una presentació que vam fer del primer Obrador d'Arrel que vam fer a l'obrador de Mosaics Martí, una empresa que fa mosaic hidràulic tradicional però amb tecnologia d'avui. Anàvem amb mascaretes, amb distàncies, però el recordo com un dels moments més emocionants que he viscut a la fira. I com a director, el que em fa més il·lusió és veure tots aquests projectes que hem anat acompanyant i que van fent feina, com Tarta Relena, Pere Seda, Momi Maiga, l'OMAC i Anna Ferrer... Quan veus que les coses els van bé, t'omple molt també personalment perquè empatitzes amb els artistes.

Un dels moments més impactant d'aquests anys va ser el final del concert de Los Voluble amb Mucha Muchacha al Kursaal, amb tot de gent, inclosa la consellera de Cultura, ballant a l'escenari.

— Sí, sí, sí... Crec que ha sigut un dels espectacles inaugurals més contundents que hem fet, i dels quals em sento més feliç perquè expliquen molt bé què és la Fira Mediterrània i què volem fer amb la tradició. És l'inaugural que més gent m'ha escrit o m'ha abraçat després donant-me les gràcies per portar coses com aquestes. Perquè aquest projecte podria haver estat al claustre del museu per a les 200 persones a qui els agrada Mucha Muchacha i Los Voluble, i, en canvi, el vam posar un context inaugural amb 800 persones al Kursaal, amb un públic molt divers que no era necessàriament el seu públic...

Quins espectacles recomanes de la Fira Mediterrània 2025?

— Recomano molt anar a veure allò que no coneixes. Aquest seria el gran consell.