Kebyart, un quartet de saxos amb "molta energia i molta passió"

BarcelonaLa singularitat els va ajudar, però és la determinació, l'estudi, la creativitat i la bona feina el que ha consolidat un projecte efectivament tan singular com el quartet de saxos Kebyart. Fa deu anys que toquen plegats, des que es van conèixer a l'Esmuc, i en aquest temps han aconseguit fites com estrenar obres noves de compositors com Jörg Widmann i David Philip Hefti i treballar amb un repertori amplíssim que va de Bach a Hèctor Parra. I ara estan immersos en una gira amb concerts a París, Roma, Liechtenstein, Heidelberg i Basilea, entre altres ciutats. "Fem més concerts a fora que aquí", diu Pere Méndez (l'Ametlla de Mar, 1995), un dels components del quartet que completen Daniel Miguel Guerrero (Constantí, 1993), Robert Seara (Barcelona, 1995) i Víctor Serra (Barcelona, 1995). Kebyart, per cert, ve d'una paraula balinesa que significa "esclatar o obrir-se de sobte".

"El fet d'haver-nos internacionalitzat pot semblar molt glamurós, però és necessari per poder fer sostenible la nostra feina i viure de fer concerts –explica Méndez–. Això ha pogut passar gràcies a l'impuls de L'Auditori i del Palau de la Música, amb molta feina, un punt de sort i sabent aprofitar els recursos que teníem, perquè érem molt conscients que com a quartet de saxos no disposàvem de determinats trampolins que sí que tenen altres formacions o cantants per arribar a certs agents i promotors". Òbviament, res no hauria passat sense la qualitat que els Kebyart demostren en cada projecte i en cada concert. I el rigor amb què col·loquen la sonoritat del saxo tant en peces de nova creació com en obres que van ser escrites quan l'instrument ni tan sols existia, perquè va ser inventat el 1840. "Toquem un instrument modern, però quan interpretem una peça del segle XVIII, de Mozart o de Bach, volem imaginar-nos com l'haurien escrit si haguessin tingut un saxo", diu Robert Seara.

"Això sí, ens agrada el contacte amb els compositors que escriuen per a nosaltres", afegeix Víctor Serra. En aquest sentit, hi ha un punt d'inflexió fonamental en la trajectòria del quartet: quan Jörg Widmann va escriure 7 capricci per als Kebyart. "És un compositor de referència no únicament a Europa, sinó a tot el món, i això ens va permetre situar-nos una mica en el mapa i que altres compositors de prestigi ens prenguessin més seriosament. A més a més, el Jörg, de manera sublim, ha condensat una manera de fer molt Kebyart perquè aquesta peça aplega la tradició i l'avantguarda, que és el que nosaltres fem als nostres concerts", assegura Méndez.

Hi ha una anècdota que il·lustra el tarannà d'aquest quartet que ha continuat formant-se a la Musik-Akademie de Basilea. "Vam començar a fer transcripcions per a saxos després de trobar errors comparant el manuscrit de Ligeti de la Musica ricercata de Ligeti per a piano i de les sis peces que va arranjar per a quintet de vent i l'edició publicada per una editorial coneguda —explica Méndez—. No ens la podíem jugar i tocar obres amb errors. Això va ser el 2014". I des d'aleshores la prioritat dels Kebyart ha sigut fer-ne els arranjaments ells mateixos.

En aquells temps fundacionals costava trobar referents perquè, com recorda Seara, "els quartets de saxo europeus no es dedicaven plenament a l'activitat concertística", que és el que volien fer els Kebyart. "Vam escollir el nostre instrument en un estadi molt primari de la vida, i quan anàvem descobrint tot de música increïble, només teníem el saxo a les mans i potser era massa tard per començar a estudiar violí o un altre instrument —relata Daniel Miguel Guerrero–. Al final, no volíem renunciar a poder tocar música increïble pel fet d'haver escollit molt primàriament un instrument com el saxo". En aquest camí van tenir un referent ineludible per a tantes formacions catalanes: el Quartet Casals, un quartet de corda. "El Casals i altres quartets de corda que admirem com l'Even, el Belcea i l'Alban Berg Quartett", precisa Seara. "Al cap i a la fi, fer un quartet de saxos és el mateix que fer un quartet de corda, en el sentit que són quatre persones, cadascuna té una veu i totes quatre construeixen un discurs juntes. Era molt fàcil emmirallar-nos en el quartet de corda, tot i que després, òbviament, hem buscat el nostre camí", diu Seara.

El camí que transita el quartet Kebyard té també resultats discogràfics com Accents (Columna, 2027), amb obres de Brotons, Ligeti, Webern, Parra i Bartók; Lectures differents (Linn Records 2022), que abordava peces com la suite del ballet Pulcinella de Stravinski i el quartet de Peter Eötvös que titula l'àlbum; i Traum der Jugend (Linn Records, 2023), el disc que inclou els 7 capricci de Jörg Widmann, a més d'obres de Bach i de Fanny i Felix Mendelssohn. I ben aviat Linn Records publicarà Unraveled. Homage to Maurice Ravel.

L'ombra del jazz

Al disc Lectures differents, els Kebyard van incloure una versió de Take this waltz de Leonard Cohen. "Per avançar-nos a coses que potser ens demanarien. Va ser un bis per a una de les nostres temporades, però vam voler anar un pas més enllà i fer una versió amb molta fantasia d'una peça molt coneguda", diu Méndez, que, tanmateix, admet el caràcter d'anecdòtic d'aquella incursió en l'àmbit del pop d'autor. Per a ells és molt més rellevant "una norma" que s'han imposat: encarregar cada any dues o tres composicions noves per a quartet de saxo, un instrument, per cert, molt connotat pel jazz. "Si fóssim un quartet de corda hi hauria una idea més determinada del que hauríem de fer, però encara ens passa que alguns promotors ens demanen que toquem jazz. És una batalla constant entre la nostra ambició artística i les propostes d'alguns promotors que fan aquestes peticions perquè tenen un punt de vista una mica antiquat i una falta de confiança. Afortunadament, cada vegada ens fan més confiança", explica Méndez.

La confiança comença per un mateix. "Sempre hem sigut molt seriosos amb el que fem, tant si preparàvem un concurs, una audició de cambra a l'Esmuc o un concert per a un centre cívic —diu Méndez—. Però fa deu anys crec que no érem capaços d'imaginar on arribaríem, perquè aleshores no teníem tants referents: no hi havia tants quartets de saxos en les grans temporades de música de cambra d'Europa. D'alguna manera, hem anat descobrint el camí i coneixent les possibilitats que teníem mentre construíem el futur a través d'un present molt ben organitzat i sobretot amb molta passió. Som gent amb molta energia i molta passió, i sempre la intentem canalitzar per aconseguir el que somiem". De moment, deu anys ben reeixits per als Kebyart.