Rodrigo Cuevas: "Les folklòriques hem d'intentar que se’ns confongui amb el patrimoni popular"

BarcelonaEn la portada del nou disc, Manual de belleza (El Cohete-Sony), Rodrigo Cuevas (Oviedo, 1985) apareix enguixat de cap a peus, envoltat de quatre homes igualment enguixats. No queda molt clar si la imatge és una evocació d'un taller de belles arts, uns guixos pompeians o si Cuevas i els seus acompanyants, amb tot el que està passant aquí i arreu, han rebut. "Per molt d’ogre que tinguem al voltant, la bellesa continuarà existint i sobreviurà. La bellesa sobreviurà a qualsevol cosa, fins i tot a l’ésser humà", afirma Rodrigo Cuevas. La gira del disc arribarà a Barcelona al Sant Jordi Club el 9 de maig dins el Guitar BCN. El muntatge inclourà públic damunt l'escenari en la línia de Llagares, el curtmetratge inspirat en el programa Cantares amb què va presentar tres dels temes del disc.

Després de Manual de cortejo (2019) i Manual de romería (2023), amb el disc nou Cuevas tanca una trilogia amb la qual, més que donar instruccions, assegura que vol compartir amb el públic tot el que va aprenent. "Els discos són com llibres que m'escric per a mi mateix, potser també són una mica llibres d'autoajuda, per no perdre les referències, per no oblidar tot el que he après en la vida i, sobretot, no ser un hortera", diu Cuevas. El primer senzill del disc, Un mundo feliz, amb la col·laboració de Massiel, va ser tota una declaració d'intencions. Hi reivindica un lloc on et cuiden i pots ser qui vols en llibertat. "Feia uns vint anys que Massiel no enregistrava més, ha sigut força màgic", explica el músic asturià, que en un altre dels temes del disc, BLZA, en què col·labora amb Mala Rodríguez, es defineix com "la millor creació de la natura", i tots dos ironitzen sobre els cànons de bellesa i la falca d'haver de patir per lluir. A més, el pasdoble Sácame a bailar, amb Ana Belén,auti és una oda a l'amor i el desig en la tercera edat. "Per a les col·laboracions, vaig fer una carta als reis, i la majoria es va complir", assegura.

En un altre dels temes, Una muerte ideal, amb la banda gallega Grande Amore i la fidel Mapi Quintana, Cuevas reivindica que fins i tot pot ser bell com un deixa aquest món, i que al cel un es troba els ídols, entre els quals hi ha Rocío Jurado, Lina Morgan, Concha Velasco, Juan Gabriel i Nino Bravo. "Això també és bellesa, tot aquest llegat cultural que em fa sentir orgull de la humanitat, perquè vull posar damunt la taula tot el que ens pot donar esperança i benestar, com Selena cantant una cúmbia, Juan Gabriel o Lina Morgan, tota aquesta gent eren referents d'idealisme". Un altre dels duets és amb les barcelonines Tarta Relena, després de la trobada en viu a festival Poesia i + de Caldes d'Estrac de fa uns anys, a la tradicional El pañuelín. "En aquest disc retrato diferents tipus de bellesa, hi ha diferents moments més visuals o més emocionals, i El pañuelín és d'una bellesa més elevada vocalment".

Cada vegada que aquest agitador folklòric queer  anuncia un nou disc, tornen les expectatives per comprovar si manté l'excel·lència en una trajectòria tan personal en la fusió de la música d'arrel i l'electrònica, tant en la producció com en les lletres. El disc el formen deu cançons, i a vegades la línia entre el que és de Cuevas i el que és tradicional queda molt difusa. "M’agrada molt que això passi, perquè és una cosa amb què jugo molt. Ja vaig començar a jugar-hi a Manual de cortejo, i crec que és una cosa que les folklòriques hem de fer: intentar que se’ns confongui amb el patrimoni popular i que no se sàpiga què és nostre i què no", explica l'artista. I per fer-ho, ha repetit amb el productor porto-riqueny Eduardo Cabra (ex Calle 13), amb qui va fer Manual de romería, tot i que el procés creatiu va ser molt diferent.

"Volia tornar a treballar amb l’Edu perquè em semblava que encara ens quedava molt per fer junts i ens entenem superbé. I en aquest disc, a més, aprofundim en aquest enteniment i va ser molt més fàcil treballar. Però els dos discos anteriors jo els portava molt treballats a l’estudi: amb les cançons molt compostes, molt escrites, amb l'estructura molt enllestida. I aquesta vegada va ser una mica al revés: vaig arribar a l’estudi i gairebé no havia tingut temps de treballar res, i ho vaig fer tot allà –diu Cuevas–. Va ser com un estira-i-arronsa amb el productor: ell em proposava coses i jo, a partir d’això, escrivia la cançó, o a l’inrevés. També hi havia algunes cançons que ja les portava escrites, però, poques, perquè vaig anar a gravar el disc enmig de la gira".

Potser perquè no ho portava tot tan planificat, Cuevas, es va llançar a fer un bolero ortodox, però més en la forma que en la lletra, Xardineru. "M’encanten els boleros i m’encantaria fer un disc de boleros. M’encantaria tenir els Sabandeños amb mi i ser la María Dolores Pradera. Xardineru el vaig escriure de dalt a baix en dues hores quan era a Puerto Rico, com no havia d’escriure un bolero a Puerto Rico, amb les grans estrelles de la cançó bolerista que hi ha allà!". I en un disc de Cuevas no poden faltar la retranca, com la critica als estralls del turisme a La playa, ni el sarau, com uns verdiales malaguenys que sonen makineros a La fiesta.