Clàssica
Música04/02/2023

Fusió del vell i el nou a L'Auditori amb l'OBC

L'orquestra llueix sota l'audaç batuta de Rebecca Tong i amb el domini tècnic i sensibilitat de Cristina Gómez Godoy a l'oboè

Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC)

  • Oboè: Cristina Gómez Godoy
  • Direcció: Rebecca Tong
  • Programa:
  • 'Suite in stile antico' de Manel Ribera
  • 'Concert per a oboè' de Richard Strauss
  • 'Cinquena simfonia en mi menor, op. 64' de Piotr Ilitx Txaikovski

Satisfacció i fins i tot entusiasme al final del concert de l'OBC a L'Auditori. Una setmana més, l’orquestra la clava amb un programa eclèctic i interessant, amb estrena mundial i presència femenina. Obria foc el manresà Manel Ribera amb la Suite in stile antico, un títol que ja és de per si una declaració de principis i que proposa una peça molt ben teixida, amb sentit de l’humor, i prenent el model de la suitegalant com a patró per enfrontar dues formacions orquestrals amb una distància intervàl·lica d’un quart de to. El repte no era fàcil de superar, però el treball de la directora Rebecca Tong va aconseguir que l’obra arribés i agradés al públic. Les idees de Ribera són bones i la peça traspua imaginació i saviesa musicals per totes bandes.

Cargando
No hay anuncios

La idea de fusionar el vell i nou en un diàleg sense contrastos cantelluts impregna l’obra del músic català, cosa que també va fer Richard Strauss en el deliciós Concert per a oboè escrit el 1945 i quan l’autor de Der Rosenkavalier comptava vuitanta anys. L’aire mozartià travessa una peça deliciosa que exigeix domini del fraseig a mans d’un instrument, l'oboè, omnipresent al llarg dels quatre moviments, sense pauses entre ells. Tot un repte per a la solista, l’andalusa Cristina Gómez Godoy, que va desplegar domini tècnic i sensibilitat, a més d’una bona entesa amb l’orquestra i, novament, amb l’audaç batuta de Rebecca Tong.

Un Txaikovski majestàtic

El moment de màxim lluïment de la directora d’Indonèsia va arribar amb una peça emblemàtica com la Cinquena simfonia en mi menor de Txaikovski, la penúltima del seu catàleg. S’ha de dir que el millor treball es va notar en les parts solistes, com ara l’exposició del material temàtic de les fustes a l’andante inicial o les genials frases de la trompa amb què arrenca l’andante cantabile. Certament, el quart i conclusiu moviment va tenir l’autoritat majestàtica que imposa el compositor rus, però potser es va notar manca de transparència i de claredat en els plans sonors a l'scherzo del primer moviment o al tercer, a ritme de vals. Tanmateix, el treball de Tong va resultar ben audible i visible amb un gest matisat, pulcre i que va donar peu a bones dinàmiques i treball d’accents. I el públic li ho va agrair justificadament.