Rosalía estrena 'Berghain', la primera cançó del disc 'Lux'

BarcelonaEl club Berghain forma part de la mitologia nocturna de Berlín. Situat entre els barris de Kreuzberg i Friedrichshain (el nom és un acrònim que n'aplega les últimes síl·labes), és hereu de l'underground fetish de la ciutat i ha esdevingut un dels locals de referència entre els seguidors del tecno. Ha penetrat en la cultura popular a través d'artistes com Lady Gaga, que hi va presentar el disc Artpop el 2013, i de pel·lícules com John Wick 4 (2023). Ara és Rosalía qui homenatja el club berlinès amb una cançó titulada precisament Berghain, que publica aquest dilluns com a primer avançament de l'àlbum Lux, que llançarà el 7 de novembre.

Berghain compta amb dues col·laboracions que s'adiuen amb la naturalesa lírica i electrònica de la cançó: Björk i Yves Tumor. L'artista islandesa, que ja havia treballat amb Rosalía al tema Oral, és una de les referents de l'artista de Sant Esteve Sesrovires. "Si Björk i Kate Bush existeixen, vol dir que hi ha una altra manera de fer pop", va explicar Rosalía a la revista Elle de setembre del 2025. Abans ja havia recordat com l'havia inspirat Björk quan havia dit que "per crear calen períodes d'aïllament; perquè una llavor creixi, necessita foscor", que era una manera de justificar el temps que Rosalía ha estat sense compartir música nova. La col·laboració del productor nord-americà Yves Tumor, estripadíssim representant de l'electrònica queer, fa palesa la inquietud experimental de Rosalía, admiradora d'un artista que ja va impactar quan va actuar al Sónar del 2017.

La cançó comença amb arranjaments orquestrals i polifonia, fins que Rosalía hi introdueix una estrofa en què lloa la tendresa i es descriu com un terròs de sucre. És un bloc barroc, però amb ímpetu simfònic pel volum de la corda, i amb un atreviment que connecta amb la manera com Max Richter va rellegir Les quatre estacions de Vivaldi, sobretot en el primer moviment de l'hivern. I menys estripada que l'Scott Walker del disc The drift, però compartint amb el músic britànic l'èpica operística i, probablement, l'admiració per Händel.

La cosa canvia en la segona part, quan hi intervé Björk, que hi aporta l'element espiritual amb certa desesperació quan canta que "l'única manera de salvar-nos és la intervenció divina", i en la tercera amb Yves Tumor, que apareix com un malson per cridar "et follaré fins que m'estimis". Cada part té una sonoritat diferent, sense l'estridència profunda que Hildur Guðnadóttir (l'autora de la banda sonora de Txernòbil i Joker 2) imprimeix a la corda, però amb un innegable posat avantguardista. És a dir, en el primer avançament de Lux no hi ha cap rastre dels ritmes llatins que sí que sovintejaven a l'àlbum Motomami (2022).

El videoclip corresponent es va filmar a Polònia i el dirigeix Nicolás Méndez, cofundador de la productora barcelonina Canada. Méndez va ser el director d'altres videoclips de cançons de Rosalía co, TKN (el tema amb Travis Scott) i Pienso en tu mirá. Méndez situa la cançó en un imaginari visual en què ressonen referents com les pel·lícules El silenci abans de Bach, de Pere Portabella (els músics tocant al transport públic) i la Blancaneus de Disney (la interacció amb els animals de la part que canta Björk), i els videoclips de Chris Cunningham (la part final).