Rosalía també se suma al concert "per Palestina i per la humanitat"

Inabastable, pel nombre de persones implicades i per la magnitud de les emocions desplegades: solidaritat, generositat i dignitat, també indignació i ràbia. Així ha sigut el Concert Manifest per Palestina que ha aplegat 12.000 persones (tothom assegut) al Palau Sant Jordi aquest dijous, i en què han participat músics com Amaia, Bad Gyal, Lluís Llach, Lina Mankoul, Alguer Miquel, Morad, Fermin Muguruza, Mushkaa, Oques Grasses, Clara Peya, Rosalía, Xavi Sarrià, Ana Tijoux i Tinariwen, entre d’altres. "Moltes gràcies, Barcelona, Catalunya", va dir la vocalista del grup palestí Sol Band que va obrir l’acte a dos quarts de vuit. Era l’agraïment per la mobilització aconseguida per la campanya Act x Palestine, “una crida col·lectiva que, a través de la música, la paraula, l’art i la imatge, reivindica la cultura com a espai de resistència i de presa de consciència, vinculant la realitat de Palestina amb les grans lluites del nostre temps”, tal com recull el manifest fundacional. Per això tots els beneficis del concert es destinaran a donar suport a diferents espais culturals palestins. El concert, per cert, s’ha celebrat la mateixa setmana que l’exèrcit israelià ha reconegut que ha matat més de 71.000 persones a Gaza des de l’octubre del 2023.

L’activista gazià Kayed Hammad, en una conversa amb l’actor Eduard Fernández, ha explicat com és la vida a Gaza, la terra que va haver de deixar fa uns mesos. "No hi ha cases, hi ha tendes que no protegeixen ni del fred ni de la calor, ni dels drons. No hi ha ni un metre quadrat segur, a Gaza, i quan es pon el sol la gent es queda entre la runa amb la família", ha dit Hammad, assegut amb Fernández en un escenari dissenyat com una plaça mediterrània, amb oliveres i dos àmbits, un per al cor i l’altre per als músics.

"Hem d’implicar-nos en una causa tan i tan gran", ha dit Pep Guardiola tot seguit en el missatge de benvinguda a les 20 h. L’entrenador del Manchester City també fet una crida a "no perdre la memòria del que ha passat des de fa dècades" i a estar "al costat dels més febles". "Això és un manifest per Palestina i és un manifest per la humanitat", ha afegit Guardiola, que ha donat pas a la cantant palestina Lina Makoul, que ha obert el torn de les actuacions interpretant dos temes. El guió del concert ja ho preveia: els grups i artistes palestins farien dos temes, i la resta un per no eternitzar la nit, tot i que alguns n’han fet un parell (Amaia i Bad Gyal, per exemple). El grup palestí Osprey V, però, no ha pogut actuar perquè no han aconseguit el visat per entrar a Espanya; el que sí que han fet ha sigut enviar un videomissatge en què han agraït que s’organitzés el concert.

"No és només per Palestina", ha recordat Makoul quan el públic ha cridat "Free Palestine!". Aquest esperit solidari amb els que pateixen opressions en altres països, com el Sudan, s’ha escampat per tot el concert. Per exemple, la xilena Ana Tijoux, combativa de mena, ha apujat la càrrega reivindicativa compartint versos de Somos sur amb Lina Makoul i lligant Palestina i Amèrica Llatina (i mostrant una samarreta contra els ICE de Donald Trump), i el basc Fermin Muguruza n’ha recollit el testimoni amb un clàssic del seu repertori, Yalah, Yalah, Ramallah!, que ha interpretat amb uns ballarins de dansa dabke, transmetent l’alegria engrescadora habitual i cridant al boicot a Israel.

En la tria del repertori de cada artista hi havia intenció, en alguns casos de manera prou explícita, com en el del poeta palestí Mohamad Bitari, que ha llegit un poema en àrab i català, o quan Xavi Sarrià i Salma Alhakim han cantat Hayad ("Amunt! Yalla!, davant la nostra mar / Palestina vencerà!”), que el públic ha recompensat amb una cridòria còmplice, similar a la que ha rebut l’espectacular urban d’arrel àrab de la jornada Zeyne. També prou explícita ha sigut Abril 74, cantada per Lluís Llach, Gemma Humet, un dia després dels concerts d'homenatge a Llach al Palau de la Música, i amb Alguer Miquel recitant versos sobre Palestina. "Estem defensant el dret a vida, que no és el dret a sobreviure, sinó a la vida plena", ha dit l'excantant de Txarango, que també ha recordat el poble kurd i el sahrauí. L'alè combatiu ha amarat igualment l'actuació de l'Ovidi Cor Gran (amb músics com Feliu Ventura, Borja Penalba, Mar Pujol, David Fernàndez i els Ginesta, entre d'altres), que ha cantat una pletòrica versió de Diguem no de Raimon, insistint amb el vers "nosaltres no som d'eixe món" amb què han acabat més de tres hores de concert.

Òbviament, la intenció era més clara en els parlaments d’activistes com Natàlia Abu-Sharar, portaveu de la Comunitat Palestina a Catalunya. O com la periodista Cristina Mas, subcap d’Internacional de l’ARA, que ha llegit un fragment del llibre Un crit pels infants de Gaza que ha coordinat amb Txell Feixas. "Tant de bo no l’haguéssim hagut d’escriure", ha dit Mas. També hi ha intervingut Arab Barghouti, fill del pres polític Marwan Barghouti (anomenat “el Mandela palestí”), que ha aparegut en la part final del concert després de l'actuació de Clara Peya. "Free Marwan, free Palesine!", ha sigut el crit que ha ressonat al Palau Sant Jordi.

Mushkaa, Bad Gyal, Amaia, Aurora i Morad

D’altres músics han buscat compartir celebració sense que la política fos explícita, com Mushkaa i Guillem Gisbert, que han interpretat 1 cumbia amb el Guillem, ella en cadira de rodes a causa d’una lesió al genoll. Amaia, al piano de cua, ha buscat una emoció més recollida amb la balada Nadie podría hacerlo, que el públic ha acompanyat il·luminant el Palau Sant Jordi amb els mòbils, i Tengo un pensamiento. Un recolliment semblant ha transmès la francesa Zaho de Sagazan amb La symphonie des éclairs. També al piano ha cantat la noruega Aurora, que ha presentat un tema dedicat a Palestina en una les interpretacions més emotives del concert. Just després ha arribat la gran sorpresa de la nit: Rosalía, que ha fet La perla amb un quadre flamenc. "Bona nit, Barcelona, avui especialment és un honor pujar a aquest escenari. Moltes gràcies per convidar-nos", ha dit Rosalía, l’actuació de la qual no s’havia anunciat. "Hi haurà una artista d’abast internacional", concedia l’organització fa uns dies.

I com amb Rosalía, l’entusiasme també s’ha desbordat quan, després d’una fugaç intervenció de La Zowi, l’escenari l’ha ocupat Bad Gyal per cantar Fiebre. "És superimportant el que està passant aquí aquesta nit", ha dit Bad Gyal que també ha fet Así soy a duo amb Morad. El cantant de la Florida ha demanat que el públic aixequés les banderes palestines i ell mateix en duia una quan ha cantat Soñar. En una nit amb més d’una vintena d’actuacions hi ha hagut moments musicals especialment singulars i reeixits, com els que ha protagonitzat Tinariwen, el grup de Mali que ha desplegat el seu mestratge en el blues tuareg, i el de la violinista madrilenya Laura Pacios, expandint copla i flamenc. Una magnífica Anna Andreu enlairant amb la guitarra acústica la Canción del jinete de Lorca. I Oques Grasses fent La gent que estimo, que ha sonat especialment emocionant en el context d'aquest concert manifest per Palestina al Palau Sant Jordi.