"El rock és la millor manera que tinc d'expressar el que ens està passant als palestins"

Barcelona"Hem de tocar, hem de cantar, hem d'expressar-nos perquè, si no ho fem, podem morir en qualsevol moment sense haver dit el que volíem dir. La música és la millor eina per treure de dins tot el que sents i cridar-ho ben fort perquè tothom ho escolti", explica Raji al-Jaru, vocalista i guitarrista del grup palestí Osprey V, originari de la Franja de Gaza. El músic viu refugiat a Jordània, amb la seva dona i la seva filla de tres anys, des del maig del 2025. El genocidi israelià va provocar la dispersió i l'exili de tots els membres de la banda que, en el moment de l'entrevista, estaven intentant aconseguir el visat per poder venir a Barcelona i tocar al concert-manifest X Palestina al Palau Sant Jordi que es farà el 29 de gener.

"Tenim sis invitacions d'institucions i activistes, però l'ambaixada espanyola ens demana residència. ¿Com volen que tinguem residència? No és culpa nostra que no en tinguem, nosaltres no hem provocat un genocidi. No puc tornar a Gaza, com a artista estic amenaçat. Una setmana després que marxés, a la cafeteria on sempre em reunia amb el meu amic, hi van tirar un míssil. El meu amic, que m'havia ajudat a fer el videoclip d'Angels Kneel, hi va morir", explica. "No volen que algú expliqui en anglès, com ho fem nosaltres amb les cançons, tot el que està succeint", afegeix.

Linkin Park, Evanescence i Metallica

Osprey V és la primera banda de rock sorgida literalment del no-res a la Franja de Gaza. Quan va començar a tocar amb els seus cosins, el Raji no tenia ni instruments, ni estudi on gravar o eines per fer-ho, ni havia pogut estudiar música. "Fa 25 anys vaig sentir per primera vegada a la vida música rock. Me la va mostrar el meu cosí, Moamin al-Jaru, i vaig tenir un xoc cultural. Linkin Park, Evanescence, Metallica... Era la música perfecta per transmetre el nostre dolor, l'opressió, la guerra. Vaig decidir que faria la primera banda de rock de Gaza", diu. I així va ser: el 2017 va fundar Osprey V amb els seus cosins. "Vaig aprendre a tocar mirant vídeos de YouTube, parant-los tota l'estona per veure com posaven els dits, i ara toco cinc instruments", explica.

El seu pare, que encara és a Gaza, amb la seva mare, tenia una botiga d'electrònica, i va aprofitar-ho tant com va poder. "Vaig haver d'aprendre com gravar el so, fer un estudi de gravació... Va ser un llarg viatge, però va valdre la pena. Vaig obrir la primera botiga de música i el primer estudi de Gaza, i molta gent va aprendre a tocar rock. Havia aconseguit portar a Gaza molts bons instruments, els millors micròfons... Va ser una petita revolució", assegura.

Gravar música sota les bombes

El músic va viure el genocidi a Gaza durant dos anys fins que va marxar el passat maig. "Anar a Espanya és molt important perquè ens podrem tornar a reunir i tocar en un lloc segur, amb electricitat. Si ens donen això, podem fer màgia", afirma. Ara mateix, la banda està treballant en un nou àlbum. "Alguns temes són foscos i depriments; d’altres són poderosos i esperançadors. És complicat perquè estem a l’exili i hem de coordinar-ho tot en línia, amb un servei d'internet molt limitat", detalla el músic. Algunes de les cançons les va gravar a Gaza. "Havíem d'anar parant i reprenent la gravació quan queien les bombes", recorda. Quan els van desplaçar al sud, va haver de fer servir el cotxe com a estudi de gravació. Aconseguir recursos no és fàcil i, per això, la banda també ha engegat una campanya de micromecenatge.

"És important venir a Espanya perquè fem cançons per a vosaltres. Hi ha un relat esbiaixat sobre el poble palestí de Gaza. Constantment, i especialment després de la guerra, els mitjans intenten presentar la gent de Gaza com persones que viuen en tendes, analfabetes i incivilitzades. I això és exactament el contrari de la veritat. Ens estan sotmetent a una neteja ètnica. L’última fase és la cultural. Per això, la nostra existència i el nostre viatge a Barcelona són fonamentals, perquè no som només una banda de rock o la primera banda de rock de Gaza. No hi ha música en anglès a Gaza més enllà d’Osprey V, i ens assegurarem que no sigui l’última", defensa Raji, que lamenta que actualment hi ha prop de 60.000 infants de Gaza orfes. "És una xifra sense precedents. Són infants indefensos, pateixen moltíssim. Són el nostre tresor i futur. Volem ajudar-los a créixer i crear. En lloc d’odi, bombes i morts, volem enviar al món missatges de misericòrdia i d’humanitat, i ensenyar que no acceptem mentalitats criminals i genocides. La lletra de Home, per exemple, parla de «casa meva, aquest univers és casa meva», i recorda que tu i jo no som diferents. Tots som aquí per fer del món un lloc millor", afirma.