El rèquiem per una pandèmia de Rufus Wainwright

Fa un parell de mesos, el musicòleg i crític Oriol Pérez Treviño va publicar, a Dinsic, el volum Tots els morts són un de sol, un assaig seriós i documentat sobre 27 misses de rèquiem. En un article també recent, el mateix autor documenta 1.055 rèquiems escrits entre el 1950 i el 1999 i deixa constància que el primer quart de segle XXI ja ha llegat 630 partitures basades en missa de difunts. Una curiositat: els segles XX i XXI són els del triomf del laïcisme, però, en canvi, la condició humana segueix preguntant-se per la mort i no deixa d’al·ludir a la forma sacromusical per excel·lència a l’hora d’intentar donar-hi resposta.

Més dades: el War requiem de Britten es va estrenar en homenatge a les víctimes de la Segona Guerra Mundial, incloent-hi poemes de Wilfred Owen (mort durant la Primera Guerra Mundial), i ara Rufus Wainwright ha presentat el seu Dream requiem en record de la pandèmia del 2020 sobre el text llatí de Celano però amb incursions del poema Darkness de Lord Byron. Les equivalències són més que evidents, perquè les dues obres tenen en compte la tradició però parlen a partir de dos períodes convulsos.

Wainwright ha optat per una peça de grans dimensions pel que fa als efectius corals i orquestrals, a més d’una soprano i d’una narradora. Es tracta d’una obra important, sens dubte la més ambiciosa de l’autor de l’òpera Prima Donna, tot i que irregular i amb moments excessivament gratuïts a l’hora de buscar un efectisme que pot resultar superficial.

Quan es va estrenar el 2024 a París, l’actriu Meryl Streep va ocupar el primer faristol, cosa que al Palau de la Música hauria fet Sharon Stone. Però els incendis de Los Angeles han retingut l’actriu a Califòrnia, per la qual cosa va ser el mateix Wainwright qui va assumir el paper de rapsode.

L’OBC i el seu titular Ludovic Morlot, a més de l’Orfeó Català i el seu Cor Infantil, han estat els agents musicals de l’estrena a l’estat de l’obra. Només la soprano Anna Prohaska ha repetit després de les primeres audicions a París. Un Palau de la Música que havia exhaurit localitats des de feia setmanes pot apuntar-se un nou èxit en la seva programació, tot i que tenint en compte que l’encàrrec procedia de diferents orquestres d’Europa i dels Estats Units, a més del Palau i de L’Auditori, potser aquest recinte hauria estat més adequat per a l’execució d’una obra que feia petit l’escenari modernista.