Nick Cave i Jarvis Cocker, primers caps de cartell de l’In-Edit

BarcelonaNick Cave i Jarvis Cocker seran dos dels noms propis de la 12a edició del Festival In-Edit, que ahir va presentar el primer avançament de la seva programació. Els músics són els protagonistes dels documentals estrella del festival, que tindrà lloc del 23 d’octubre al 2 de novembre i que clausurarà 20.000 days on Earth, un recorregut a través dels fantasmes, els records i la música de Nick Cave que va entusiasmar la crítica al seu pas per l’última Berlinale.

Per la seva banda, el cantant anglès és observat des de la mirada quotidiana dels seus paisans de Sheffield a Pulp: a film about life, death and supermarkets, en què els veïns de Jarvis Cocker expliquen com era de jove i com és ara la carismàtica figura del britpop. Un altre dels caps de cartell és el documental Time is illmatic, que permet veure desfilar per la pantalla la flor i nata del hip-hop per lloar el mític disc del raper nord-americà Nas.

La programació de l’In-Edit torna a parar atenció en els retrats de músics famosos com Mike Oldfield ( Tubular bells: the Mike Oldfield story ), el guitarrista albí Johnny Winter (Down and dirty ) i el rei del shock rock, Alice Cooper ( Super duper Alice Cooper ). Però no tot són artistes consagrats: precisament el mànager d’Alice Cooper, Shep Gordon, protagonitza Supermensch: the legend of Shep Gordon, el debut en la direcció de l’actor Mike Myers; We don’t wanna make you dance segueix un grup desconegut (Miller Miller Miller & Sloan) a través dels seus successius fracassos que ells mateixos enregistren al llarg de tres dècades. El festival també inclourà títols sobre temàtiques i escenes musicals: la música improvisada anglesa ( Taking the dog for a walk, presentat per l’humorista anglès Stewart Lee), els grups del mític segell indie Sarah Records ( My secret world - The story of Sarah Records ), el rock de capes de guitarres de finals dels 80 anomenat shoegaze ( Beautiful noise ) i el subgènere de les nadales (Jingle bell rocks! ).

Les quatre seleccions (n’hi haurà més) de l’apartat nacional tiren per camins ben diferents: música feta amb consoles primitives de videojocs ( Europe in 8 bits ), els excessos del cantant del grup de punk Autodestrucció (Un lloc on caure mort ), una història del rock biscaí a partir de les diferències entre la música d’una banda i de l’altra de la ria (160 metros, una historia del rock en Bizkaia ) i un viatge a Granada per seguir els passos de Joe Strummer en el seu autoexili andalús (I need a dodge! Joe Strummer on the run ).

Retrospectiva i activitats

L’homenatge que In-Edit fa sempre a una figura internacional del documental musical aquest any serà per al cinema líric de Frank Scheffer, del qual ja s’havia projectat a l’In-Edit Gozaran. Time passing, sobre les dificultats de Nader Mashayekhi de fundar una orquestra clàssica a l’Iran. La retrospectiva del director holandès comptarà també amb films de música clàssica ( Conducting Mahler ), contemporània (How to get out of the cage ) i rock ( Frank Zappa - Phase two - The big note ).

L’oferta d’activitats més enllà de la projecció tradicional segueix sent un dels grans actius de l’In-Edit: un exemple és la sessió del documental de Gruff Rhys American interior, que inclourà un concert en el mateix cinema del líder dels gal·lesos Super Furry Animals. In-Edit radio how recuperarà els programes de ràdio en directe amb actuacions musicals incloses i el festival oferirà l’especial Best of Bugs, dedicat als videoclips més punters, que presentarà l’humorista britànic Adam Buxton. I el festival reedita la seva proposta multipantalla gràcies al portal online In-Edit TV i als cinemes Golem de Madrid, Pamplona i Bilbao, que oferiran en paral·lel una part del cartell del festival.