El Club Prèmium de l'ARA visita la futurista sala de columnes que s'amaga dins de la presa de Susqueda

Presa de Susqueda (Osor)Un arbre caigut barra el pas de la petita carretera que porta del Pasteral a la presa de Susqueda. Un paisatge suspès en el temps. Per sort, uns operaris ja l'estan serrant just a temps per arribar puntuals a les 11 hores davant de la magnífica presa de doble curvatura. A diferència de Sau, el 1967 va inaugurar-se una obra d'enginyeria inèdita a l'Estat: corbada en pla horitzontal i també en vertical. Ho explica amb una palpable emoció el responsable d'Enel de la zona, Xavier Jou. Juntament amb Toni Morilla, visitarem l'interior de la presa amb una trentena de subscriptors del Club Prèmium de l'ARA que asseguren que se senten molt "afortunats".

És una visita força inèdita, gestionada a partir del reportatge que va fer Daniel Romaní a l'estiu dins de la sèrie publicada a l'ARA sobre espais associats a l'enginyeria de l'aigua a Catalunya, amb el suport de l'Agència Catalana del Patrimoni Cultural de la Generalitat. Ara Enel només obre les portes de tant en tant a grups d'arquitectes, enginyers o estudiants perquè coneguin una infraestructura pionera a l'època. L'interès és també explicar bé el que fan "per desmentir fake news que corren per les xarxes", assenyala Jou, que diu que l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) té molt pautat quan poden treure aigua del pantà per fer energia elèctrica.

Després de mitja hora d'explicació tècnica, ens posem cascos de protecció, ens dividim en dos grups i ens disposem a entrar a les entranyes de la presa de Susqueda. Recorrerem els 360 metres de la llera dreta del Ter a l'esquerra. Es pot fer a través de set galeries horitzontals i una de perimetral en forma de ve baixa que baixa fins al fons de la vall. Està feta només amb formigó, sense ferro, perquè pugui dilatar-se i contraure's i adaptar-se al moviment. Avui dia tot està monitoritzat i no hi treballa cap operari, com també a la central elèctrica.

Una subscriptora deixa el gos amarrat fora per poder entrar. Una altra, al veure les galeries, decideix fer marxa enrere. Pot arribar a ser força claustrofòbic, més encara quan Jou ens ensenya el cable que va fins al fons de la presa per detectar si hi ha moviments importants. La tranquil·litat, però, és veure que tot està monitoritzat constantment. També les juntes entre blocs de formigó, que són el punt més dèbil de la presa.

El recorregut té una gran recompensa final: la sala de les columnes. Qui diria que en un dels extrems de Susqueda s'amaga un gran hall futurista, fet totalment de formigó, que podria ser la portada d'una revista. És obra, com tot a la presa i també a la central elèctrica, de l'enginyer zamorà Arturo Rebollo. Dic enginyer, però també podria dir arquitecte i llicenciat en ciències geològiques, història de l'art, antropologia, filosofia, estètica i enginyeria geològica. En total, set títols universitaris.

Obra d'un artista total

Rebollo va aconseguir convèncer per crear una presa inèdita a Espanya en la dècada dels 60. Va ser un dissenyador total, amb ànima d'artista renaixentista. També va fer el monument als constructors –1.000 persones en total– i als 33 que hi van morir. Passats els 90 anys encara va visitar la sala de columnes amb el seu fill. Jou recorda com explicava que al treure l'encofrat al formigó de l'escala helicoidal que hi porta, ningú volia passar-hi per sota.

La sala de columnes és la mostra com enginyeria, arquitectura i estètica poden anar de bracet. Columnes hiperbòliques amb cinc punts de suport per ajudar a descarregar la base, amb una il·luminació totalment adaptada per crear encara un efecte més sorprenent. A més, disposades de manera que es vegin paral·leles al sortir de la presa però costat per costat i en profunditat a l'entrar a través d'una escala impressionant.

Jou s'acomiada de nosaltres travessant la presa pel mig. El pantà està a més del 80%. Sau, en canvi, les últimes setmanes ha baixat. Aquesta tardor falta pluja, però aquí no es nota. És un clar exemple d'un sistema format per tres pantans imprescindibles per al subministrament d'aigua a Barcelona. Ara, amb la dessalinització, potser cada cop menys. Però igualment vital per al nostre dia a dia.