Els déus wagnerians tornen al Liceu
El teatre de la Rambla i l'Òpera de Baviera produeixen una nova tetralogia de l'Anell amb direcció escènica de Tobias Kratzer
Barcelona"Déu ha mort". La màxima fatalista-alliberadora de Nietzsche apareix pintada de color groc dins una església gòtica. Alberich, el nibelung, és un punk tronat que roba l'or del Rin que estava amagat en la mateixa església on hi ha un gran retaule reservat als déus. En canvi, Wotan, el déu, va vestit com dicta la mitologia medieval, fins i tot amb el casc alat. És així, lligant nihilisme, realisme i mite, com el director d'escena alemany Tobias Kratzer fa arrencar Das Rheingold (L'or del Rin), la primera de les quatre òperes del cicle de l'Anell de Richard Wagner. La va estrenar el 2024 a l'Òpera Estatal de Baviera, i arribarà al Gran Teatre del Liceu a principis del 2027.
Tots dos teatres són els productors de la tetralogia que a Barcelona es representarà al llarg de quatre temporades: després de L'or del Rin, serà el torn de Die Walküre (La valquíria) la temporada 2027-2028, Siegfried la 2028-2029 i Götterdämmerung (El crepuscle dels déus) la 2029-2030, totes quatre òperes sota la batuta de Jonathan Nott, el nou director musical del Liceu. A Múnic ja s'ha representat L'or del Rin i La valquíria està programa el juny del 2026. Tal com recullen les cròniques de l'estrena a Baviera, Kratzer fa conviure el món mundà i el món dels déus barrejant estètica contemporània i medieval, quotidianitat i màgia.
"Com en l'univers de Marvel, a L'or del Rin també hi ha màgia estranya en aquest món, un univers paral·lel al nostre present, amb els dispositius tecnològics i la psicologia de la nostra època, però travessat per la màgia", diu el director d'escena. La relació amb Marvel no és cap estirabot: per exemple, en l'univers dels superherois del còmic (i el cinema), Thor, el déu del tro, comparteix àmbit cosmogònic amb l'epopeia wagneriana, com passa amb tantes altres expressions de la cultura popular que recullen la influència de Wagner. "Vull que sigui un gran espectacle, no només una proposta abstracta", diu Kratzer, un director escènic avalat per un currículum que inclou una remarcable producció de Tannhäuser al Festival de Bayreuth del 2024. “El primer que ha de passar és que el públic s’ho passi bé. I, al mateix temps, que l’espectacle desencadeni grans reflexions: això és el millor que es pot esperar d’una òpera”, assegura Kratzer.
"La lectura de Tobias Kratzer va ser, per a nosaltres, la descoberta del millor Ring que mereix Barcelona: un Ring de la nostra generació que ens fa molta il·lusió presentar, no només per la mirada contemporània i la màgia que hi proposa, sinó també per la literalitat amb què respecta la manera com Wagner va concebre la seva obra", diu el director artístic del Liceu, Víctor Garcia de Gomar, content de poder presentar una nova producció de la tetralogia. Al teatre de la Rambla, l'anterior, amb direcció escènica de Robert Carsen, es va representar entre el 2013 i el 2016.
Per a Nott, que tot just ha estat presentat com a nou director musical del Liceu agafant el relleu de Josep Pons, la tetralogia no és cap desconeguda. L'ha dirigida tres vegades escenificada, i una quarta en versió concert. Tanmateix, no amaga l'entusiasme davant el repte liceístic. "És molt il·lusionant fer un nou Anell, i encara més al Liceu, amb tota la tradició wagneriana que té", diu Nott, un director que coneix profundament el corpus wagnerià i les repercussions emocionals de cada frase musical. Així ho ha demostrat en la roda de premsa d'aquest dijous al Foyer del Liceu.
Pel que fa al repartiment, el propòsit de Garcia de Gomar és comptar amb "la mateixa família de cantants" al llarg de la tetralogia. "Busquem una generació de cantants que puguin marcar el futur wagnerià", diu el director artístic del Liceu. De moment ja es coneix el repartiment de L'or del Rin. Wotan serà el baix baríton canadenc Nicholas Brownlee, que ja va cantar el paper a Múnic; Brownlee és un dels talents emergents més sòlids de l'univers wagnerià, tal com va demostrar a L'holandès errant que es va representar al Palau de les Arts de València el 2025. La resta de cantants (cap dels quals va cantar a Múnic) són els barítons Kartal Karagedik (Donner) i Georg Nigl (Alberich); els tenors Roger Padullés (Froh), Nicky Spence (Loge) i Mikeldi Atxalandabaso (Mime); els baixos Ante Jerkunica (Fasolt) i Wilhelm Schwinghammer (Fafner); les mezzosopranos Tanja Ariane Baumgartner (Fricka), Okka von der Damerau (Erda), Jennifer Feinstein (Wellgunde) i Helena Ressurreição (Flosshilde), i les sopranos Anett Fritsch (Freia) i Ximena Agurto (Woglinde). Okka von der Damerau, per cert, va ser la memorable Ortrud en el controvertit muntatge de Lohengrin de Katharina Wagner al Liceu.
La tetralogia frustrada de Romeo Castellucci al Liceu i una oportunitat per a Raquel García-Tomás
L'Anell segons Tobias Kratzer no era la primera opció del Liceu. La idea inicial era coproduir el muntatge de Romeo Castellucci conjuntament amb La Monnaie de Brussel·les. Les desavinences entre el teatre belga i el director d'escena italià van frustrar l'operació després de les dues primeres òperes. "Vam veure la proposta de Romeo Castellucci amb molta il·lusió, i va ser una pena que La Monnaie no apostés per les dues últimes parts", recorda Garcia de Gomar. Com que el Liceu volia un Anell amb una única mirada, es va acabant decidint per la de Kratzer després de quedar "fascinats" per L'or del Rin.
L'operació frustrada de Castellucci ha tingut costos. Cada òpera tenia un cost de 200.000 euros, tal com informa el director general del Liceu, Valentí Oviedo. "Hem perdut els diners d'una de les dues que es van fer a Brussel·les. Però Múnic ha fet més econòmica la tetralogia", afegeix. La bona sintonia amb La Monnaie dirigida per Christina Scheppelmann (exdirectora artística del Liceu) propicia l'intercanvi d'altres produccions, i en aquest moviment podria sortir-ne beneficiada Alexina B., l'òpera de Raquel García-Tomás, que, tal com avança Oviedo, té moltes possibilitats de representar-se al teatre de Brussel·les.