Herois, efectes especials i violència en l'estrena operística de Nao Albet i Marcel Borràs
'Els Estunmen', que es representa al Teatre Lliure, combina cant líric i especialistes d'acció amb 21 persones a escena
Barcelona"Ens excita la idea del risc, pensar que ens podem equivocar i que això pot ser un motor creatiu", afirma l'actor i director Nao Albet per explicar per què, juntament amb el seu company d'aventures professionals Marcel Borràs, ha decidit llançar-se a l'òpera. El duet artístic —responsable d'espectacles com Falsestuff (2018, Premi Max)— ha escrit, dirigeix i representa del 15 d'abril al 3 de maig Els Estunmen al Teatre Lliure de Montjuïc. Es tracta d'una òpera contemporània amb música de Fernando Velázquez, una formació orquestral del Gran Teatre del Liceu en directe i 21 persones a l'escenari.
Després d'optar per l'austeritat a De Nao Albet i Marcel Borràs (el seu espectacle anterior i una peça en què els dos artistes estaven sols a l'escenari amb dues cadires), ara salten a l'extrem oposat amb un artefacte escènic que vol transcendir el clixé de l'heroi a través de la sobresaturació. Els Estunmen explora aquest arquetip mitjançant un grup de stunts, especialistes de cinema que fan de dobles dels actors en les escenes perilloses. "La seva capacitat per recrear caigudes, lluites i explosions és un motor estètic que ens cridava molt l'atenció", explica Albet.
A partir d'aquest ofici, van construir una dramatúrgia sobre com s'ha configurat la figura de l'heroi al llarg de la història i com sempre ha estat vinculada a la violència. "Les pel·lícules són espais on la col·lectivitat s'emmiralla. Volíem posar-les en dubte, parlar de les seves parts fosques i de com l'heroi ha configurat el caràcter neoliberal de la nostra societat", subratlla Borràs. Amb aquest plantejament, van aliar-se amb Óscar Dorta, especialista d'acció que ha coordinat l'equip de stunts de l'espectacle.
La pèrdua d'un fill
Com es relliga la tasca dels especialistes amb el cant líric? El muntatge està protagonitzat per l'Evangeline (Núria Lloansi), una dona que ha perdut el fill i que viu un viatge de transformació. Al llarg del periple l'acompanyarà una veu omnipresent interpretada per la mezzosoprano Sandra Ferrández, i el grup d'herois encarnats pels stunts també tindran, a l'ombra, el cant d'un contratenor, dos tenors i un baix. "Els especialistes d'acció sovint són invisibles. Aquí es treuen la màscara i ens parlen directament", defensa Borràs.
Borràs i Albet també seran a escena encarnant dos poetes de l'antiguitat a qui l'Evangeline va a buscar després de patir la tragèdia. D'aquesta manera, els autors i directors enllacen l'espectacle amb una obra anterior, Els esqueiters (2014), que donava el protagonisme a un grup de skaters internacionals. Allà, Borràs i Albet interpretaven dos filòsofs occidentals del Segle d'Or i també buscaven treballar amb persones que habitualment no trepitgen l'escenari d'un teatre. L'escenografia, a càrrec de Max Glaenzel, trasllada el públic "al punt neuràlgic de l'accident dramàtic" amb la intenció, segons Borràs, "de connectar la violència i la figura de l'heroi amb una mirada de futur".
La música d'Els Estunmen ha anat a càrrec del compositor Fernando Velázquez, creador de les bandes sonores de pel·lícules com Un monstre em ve a veure (2016) i Lo imposible (2012). "He treballat amb molta música referencial i també de pròpia. Soc del parer que no cal buscar nous llenguatges, que els llenguatges ja existeixen. Només cal anar-los a trobar per crear coses noves", diu Velázquez, que també s'estrena en el món de l'òpera.
A l'hora d'escriure el llibret, Albet i Borràs tenien certes reticències amb el català. "L'òpera ens fa respecte, i ens semblava que si el cant líric és en alemany o en italià ens el creiem més. Però al final vam decidir fer-la majoritàriament en català com un gest valent, per vèncer aquesta por", afirma Borràs, que afegeix que l'espectacle "és intens i reflexiu i s'hi veuran coses insòlites". Per a aquestes darreres, sobretot, han comptat amb la col·laboració de l'empresa d'efectes especials In Extremis.