"Fer que la meva mare es lliuri a la passió, al sexe, als sentiments, ha sigut un gran alliberament"

BarcelonaL'estatus de Marina Abramović (Belgrad, 1946) en el món de l'art és de tal reconeixement internacional que pot plantejar-se fer pràcticament qualsevol cosa i trobar el suport per aconseguir-ho. És el cas d'un muntatge multidisciplinari, multitudinari i sexualment explícit com Balkan Erotic Epic (Epopeia eròtica balcànica), coproduït per sis institucions culturals internacionals, que arriba al Gran Teatre del Liceu del 24 al 30 de gener. Després d'estrenar-se a Manchester amb setanta artistes interpretant a la vegada totes les escenes, a Barcelona se'n veurà una versió teatral reduïda, amb 34 intèrprets donant vida a tretze escenes consecutives que remeten a la història i les tradicions folklòriques iugoslaves, que en molts casos tenen a veure amb l'erotisme, les vagines i els fal·lus, com a via de connexió amb l'univers. Amb el canvi, l'espectacle s'allarga fins a les quatre hores, en les quals el públic podrà entrar i sortir de la sala, però se'ls obligarà a precintar els mòbils; només s'admet l'entrada a majors de 18 anys pels nus i les escenes sexuals simulades.

Per a Abramović, pionera i gran referent de la performance, es tracta d'un triple retorn "a l'origen del món", diu en referència al quadre de Gustave Courbet, perquè hi parla de casa seva, de la seva mare i de sexe. De fet, l'obra comença amb el seguici fúnebre del líder de la Iugoslàvia comunista que va dirigir la resistència partisana contra els nazis durant la Segona Guerra Mundial, Josep Broz Tito. "No només perquè fos sexi sinó perquè em va canviar la vida, va ser el final d'un període important de la meva vida, el final del meu país, un país que ja no existeix perquè ara en són set –explica–. Jo pertanyo a l'antic país. Vinc dels Balcans, és casa meva i, vagi on vagi, encara que visqui a Nova York, no poden treure els Balcans de mi".

La nuesa com a poesia

L'obra parteix d'una recerca de 25 anys al voltant dels rituals antics que es feien en tots els països de l'àrea balcànica –Albània, Romania, Bulgària, Sèrbia, Montenegro, Macedònia, i part de Grècia i Turquia– ja sigui per expressar l'amor als fills o per plantar les collites, és a dir, per parlar de la natura, de la vida i de l'espiritualitat. Per exemple, a l'obra es pot veure l'escena Massatge als pits, on les dones es toquen els pits sobre tombes per despertar la terra, o bé Espantant els Déus, on les dones corren cap als camps, s'aixequen les faldilles i mostren les seves vagines al cel per allunyar les pluges que impedien la sembra. "He necessitat temps per tornar als meus orígens, el lloc més dolorós de la meva vida, el que vaig viure com a nena –diu Abramović–. N'havia fet només una pel·lícula fa anys, però es necessita una edat i una saviesa per fer aquest espectacle".

L'artista afirma que el repte ha estat "fer una cosa que tothom deia que era impossible perquè hi havia massa nus". Ella es va deixar anar per crear "amb total llibertat" i ha acabat fent la producció més gran de la seva carrera. "No estem avesats a mirar la nuesa de manera poètica, la nostra cultura l'associa moltes vegades a la pornografia, especialment el cos de la dona –lamenta–. Nosaltres intentem elevar el cos humà per donar-li un sentit poètic. Mitjans com el New York Times van dir que fem servir les vagines com a armes. És molt pur, és d'on venim, les intèrprets s'entreguen al seu poder, n'estic molt contenta".

Una de les que capitalitzen aquest sexe explícit és la figura de la seva mare, interpretada per dues actrius. "Vaig tenir una relació difícil amb la meva mare. Era una heroïna nacional, va rebre dues medalles de guerra. Era una comunista convençuda i estricta. Mai es va rendir a les emocions, no em va fer un petó en tota la vida. Aquí faig que la meva mare es lliuri a la passió, al sexe, als sentiments, va despullada i acaba fent un trio, són coses que no va fer mai de la vida. Ha sigut un alliberament increïble, ha sigut terapèutic. Cada vegada que veig la meva mare a escena em sento millor i millor", afirma Abramović.

Una "nova forma d'art"

Balkan Erotic Epic té la particularitat d'unir totes les disciplines. Hi ha accions performatives, però també hi ha dansa, teatre, música electrònica, una banda en directe i cantants, projeccions audiovisuals i animació. És la primera vegada que la performer entra en terrenys com la dansa i l'animació. "Estic molt contenta de poder dir que és una nova forma d’art que mai no s’havia fet abans. És molt revolucionària, no és gens normal. És exigent per al públic, però és una experiència única", afirma Abramović. Considera que "l'òpera és antiquada". Ella només s'hi va atansar fa un parell d'anys amb les 7 morts de Maria Callas, que també es va poder veure al Liceu, i no sembla que hi vulgui tornar. "Jo quan faig una cosa, ja em moc cap a un altre lloc", diu. Tot i això, li queden un parell d'anys com a mínim de girar aquest espectacle pel món. "Espero que a Hong Kong no ens tanquin a la presó per la nuesa!", diu somrient. També assegura que és l'obra amb més humor que ha fet mai.

Mirant enrere al seu influent bagatge artístic, ple de performances icòniques que han passat a la història, l'artista assegura que ha guanyat profunditat. "Al principi només volia portar el meu cos al límit. Després vaig entendre que la part espiritual tenia un paper preponderant i la vaig introduir a l'obra. Així arribo a les performances de llarga durada, extremadament difícils però que em porten a connectar amb el públic i a ser present de veritat. Per això als 65 anys podia fer coses més exigents amb el meu cos que de jove, perquè tenia més concentració, determinació i saviesa", assegura a la presentació del Liceu.

De fet, Abramović diu que pretenia només crear i dirigir l'obra, però al final no s'hi va "poder resistir" i apareix ballant en un parell d'escenes, una de les quals és nova. A la primera, apareix mig somnàmbula en una mena de taverna "on pot passar de tot, on la gent beu, balla, connecta amb el sexe, els esperits, amb zones de llibertat" –fins i tot hi ha una relació homoeròtica entre dos països històricament enfrontats–. A la segona, fa una mena de ball nostàlgic. "Als Balcans sempre som infeliços, quan som al país i quan no hi som encara més. Mai tenim l'ànima en pau", afirma. Divertida, Abramović diu que va quedar "decebuda" de veure que l'espectacle no tenia crítiques negatives a Manchester, perquè s'imaginava que seria "un infern", però està expectant amb Barcelona, li farien il·lusió. "He fet performance durant 60 anys. Aquest any en faig 80: no he de demostrar res a ningú", sentencia.