L'excepcional història del segon millor cementiri de l'Estat

Montornès de la SegarraEl cementiri d’un poble de només 88 habitants, a l’interior de la Segarra, ha estat premiat com a segon millor cementiri de l’estat espanyol al IX Concurs de Cementiris organitzat per la revista Adiós Cultural, per darrere del de Las Ruedas de Pintia, a Valladolid. Montornès de Segarra és un poblet apartat de les grans vies de comunicació i al qual, fins a principis del segle XX, només s’hi podia accedir per camins rurals. Tanmateix, amaga un cementiri únic, no només per la seva bellesa, sinó per la seva arquitectura i història excepcionals.

Josep Balcells i Cortada (1854-1931) és el protagonista d’aquest cementiri i de la història recent de Montornès. Fill del poble, va marxar a l’Havana, on va fer fortuna amb una empresa dedicada a l'exportació i la importació, sobretot de vi i teixits. Amb aquesta riquesa, va voler retornar al seu lloc d’origen part del que havia guanyat, de manera que va sufragar la construcció de les escoles i va promoure un cementiri singular, on cada família del poble rebia una renglera de nínxols.

El cementiri es va començar a construir el 1896, i s’alça en un petit turó al sector oriental del terme municipal, allunyat del nucli urbà. En aquest punt de vigília de la vila s’erigeix aquest singular recinte funerari. De planta quadrada i amb una torre a cada angle, l’edifici emmarca l’espai amb una simetria que el fa solemne. El color hi juga un paper essencial: el groc intens de les parets i el vermell ceràmic de la teulada contrasten amb l’entorn i el fan visible des de lluny.

L’entrada, situada entre dues torres, es distingeix per una portalada neogòtica amb arc apuntat. Les torres laterals, a més, presenten cobertes que evoquen les pagodes orientals, amb teules encavalcades en dues aigües. Un cop a dins, el visitant troba un jardí quadrat envoltat per fileres dobles de nínxols porticats. Al final del camí central, una petita capella marca el punt focal de l’espai. La façana combina l’aire sòlid del neoclassicisme amb detalls neogòtics, visibles sobretot al timpà. L’interior, amb volta de creueria i claus ornamentades amb motius vegetals, culmina en un retaule de fusta policromada, restaurat recentment. Als baixos de la capella, el panteó familiar dels Balcells resta buit: Josep Balcells no hi està enterrat.

“Sabem que va marxar de Cuba després de la pèrdua de les colònies i que va fer fortuna com a comerciant”, explica Dionís Oña, alcalde de Montornès, que coneix la trajectòria vital de l’indià benefactor. Va ser diputat al Congrés dels Diputats per Igualada el 1898 i per Cervera el 1903, amb el Partit Liberal. A més, fou senador, de forma discontínua, per Tarragona des de 1910 fins al 1917. Tal com recorda Oña, Balcells “va arribar a ser senador per Tarragona i vinculat al Partit Liberal, però volia ser-ho per la seva demarcació natal, i no ho va aconseguir". "Això va trencar el vincle amb el poble. El cert és que va deixar escrit que no volia ser enterrat aquí”, diu l'alcalde.

Josep Balcells i Cortada va morir a Barcelona el 20 d'abril de 1931, i va ser enterrat al cementiri de Montjuïc de Barcelona. Tot i el seu distanciament, Balcells va deixar un fons econòmic i un reglament específic per garantir el manteniment del cementiri de Montornès. “S’ha anat gastant amb els anys, però de forma molt prudent —remarca Oña—. La restauració del retaule de la capella en va ser l’última gran actuació”. Ara que aquest fons s’ha exhaurit, el consistori ha decidit crear una nova taxa per a les famílies amb nínxols que permetrà continuar les tasques de manteniment.

Aquest 2025, el poble es va tornar a presentar al concurs estatal de cementiris. “Ja ho havíem fet altres anys, però mai havíem quedat finalistes —diu l’alcalde, que afegeix:—. Ara, després d’algunes millores i amb l’impuls d’un nou projecte de restauració interior, hem aconseguit el segon premi”. Entre els projectes imminents hi ha la instal·lació de columbaris a l'interior d'una de les torres, una actuació menor que no altera l’estructura d’un edifici protegit. Actualment, el cementiri ofereix dos nínxols per casa, una dada que forma part de la memòria col·lectiva del poble. “És una cosa que sempre s’ha dit, però no n’hem trobat cap document que ho acrediti”, reconeix Oña. Tanmateix, assegura que respectaran aquesta tradició. 

Aquest vincle familiar amb l’espai es manté viu entre els veïns. “La casa natal del senyor Balcells encara hi és, al poble. Se’n diu Cal Balcells, però no és de la seva família, la van vendre fa molt de temps, potser per necessitat o pel fet que ja no volien saber-ne res més, de Montornès”, explica Ramona Berengué, de Cal Chirill, veïna de tota la vida.

Berengué també recorda com s’ha gestionat sempre l’accés al cementiri. “No està obert com en altres llocs. Hi ha unes quantes cases del poble que en tenen la clau, i si algú hi vol anar, la demana. Sempre ha funcionat així”, diu. També rememora una de les últimes grans celebracions al recinte: “Quan va fer cent anys, el 1996, es va fer una missa dins la capella. Va ser molt bonic, perquè feia molts anys que no s’hi feia res”.

El cementiri no es pot visitar lliurement, però l’Ajuntament està treballant en un sistema de visites concertades amb horari i telèfon de contacte. “Volem que la gent el conegui, que formi part del circuit patrimonial de la zona. Amb Cervera a prop i altres elements rurals, podem construir un itinerari de descoberta molt potent”, conclou l’alcalde.

En silenci, entre els murs grocs i el rec dels xiprers, el cementiri de Montornès continua explicant una història de retorns, ruptures i llegat. Un patrimoni viu que, des de la discreció del paisatge, comença a ser reconegut.