Exconsellers de Cultura es querellen contra la jutgessa d’Osca per forçar el trasllat de les obres de Sixena

BarcelonaEls exconsellers de Cultura Lluís Puig, Laura Borràs, Ferran Mascarell, Joan Manuel Tresserras i Àngels Ponsa han presentat aquest dimarts davant el Tribunal Superior de Justícia de l'Aragó (TSJA) una querella contra la jutgessa d’Osca per reclamar que paralitzi qualsevol actuació derivada de l’execució del trasllat de les obres per no posar en “perill” el valor jurídic a protegir. Durant la presentació de la querella a les Cotxeres de Sants, recollida per l'ACN, els exconsellers de Cultura han alertat que el procediment judicial és essencialment “polític” i que la resposta que s’està oferint des de la Generalitat, el ministeri de Cultura i l’Ajuntament de Barcelona és “feble”. També han lamentat que l’Aragó impulsi la mesura per “liquidar” la catalanitat.

L’exconseller Ferran Mascarell s’ha preguntat si aquest afer pretén ser una humiliació per als catalans, ja que no es requereix al Museu del Prado de Madrid que retorni altres obres en una situació similar. “Tenen l’absoluta convicció que la catalanitat s’ha de liquidar”, ha advertit. A través de videoconferència, l’exconseller Lluís Puig ha fet una crida a complir les lleis de patrimoni cultural catalanes i ha avisat que no es volen rendir. “L’última acció que ens quedarà és encadenar-nos a les portes del MNAC”, ha ironitzat sobre el moment que viu el procediment judicial. “Tant de bo la querella aturi aquest dany irreparable que seria per a la humanitat la destrucció d’aquestes obres”, ha reclamat Puig.

L’exconseller Joan Manuel Tresserras ha demanat preservar la integritat de les obres i ha constatat que hi ha una operació per segmentar la unitat territorial d’uns territoris. Després de reivindicar la feina patrimonial feta per la part catalana, ha dit que quan l'Aragó acusa els catalans d'espoliar “són mentides”. “El principal error de la Generalitat ha estat no ser prou diligents en explicar el que s’ha fet perquè el poble català se’n senti orgullós”, ha dit Tresserras.

L’exconsellera Laura Borràs ha dit que tenen la “força de la raó” i que els catalans no es poden resignar amb una situació que interpel·la a tothom. Borràs ha argumentat que l’afer és una de les formes més elaborades de “catalanofòbia”. Ha constatat que cap decisió legal hauria d’estar per sobre del principi de preservació i que l’esperit de possessió no es pot imposar a l’ànim de conservació. Per tot plegat, l’exconsellera i expresidenta del Parlament ha dit que Sixena és una batalla legal “però també política, cultural, moral i nacional”.

Al seu torn, l’exconsellera Àngels Ponsa ha dit que aquest “atac patrimonial” no és contra la Generalitat, sinó contra tot el poble català: “Es vulneren drets culturals que són universals”. Finalment, l’advocat Jaume Alonso-Cuevillas ha defensat que la querella té una clara intencionalitat política per “remoure consciències”. “Ja n’hi ha prou que la Generalitat, el ministeri i l’Ajuntament de Barcelona es posin de perfil i no s’hagin mogut per salvar-ho. Si les obres es destrueixen, hi perd la humanitat”, ha afirmat. L’advocat ha assegurat que els tres executius tenen eines per aturar “aquest desastre amb conseqüències fatals”.

La querella

La querella pels delictes de prevaricació i contra el patrimoni històric va dirigida principalment contra la magistrada de la plaça 2 de la secció civil i penal del Tribunal d'Instància d'Osca, i per això l'escrit es presenta al Tribunal Superior de Justícia de l'Aragó (TSJA), perquè és aforada. També es dirigeix, com a inductors, contra els representants del govern aragonès i de l'Ajuntament de Vilanova de Sixena que haguessin ordenat la interposició de la demanda d'execució forçosa de la sentència del juliol del 2016.

La querella demana diverses mesures cautelars com demanar a la jutgessa d'Osca que paralitzi qualsevol actuació derivada de l'execució del trasllat de les obres. Ho argumenta dient que no es pot posar en perill el valor jurídic a protegir; en aquest cas, el patrimoni històric. I per ampliar l'argument posa d'exemple la mesura cautelar del setembre del 2017 dictada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que ordenava als cossos policials impedir la celebració del referèndum de l'1-O.

Segons la querella, càrrecs municipals de Sixena i del govern aragonès van induir la magistrada a executar forçosament la seva sentència del 2016 "amb plena consciència i voluntat que l'execució sol·licitada obviava l'evidència constatada que comportava la destrucció o greu alteració d'uns béns d'interès cultural". La sentència no va ser declarada ferma pel Tribunal Suprem fins al maig de l'any passat i la magistrada va iniciar el procediment d'execució al juliol.

Segons l'escrit, la sol·licitud d'execució forçosa és "conseqüència d'una voluntat política allunyada del necessari respecte al principi de legalitat". "El ciutadà és lliure d'actuar segons la seva voluntat, consciència i bon fer, tenint com a límit la llei; però el funcionari o servidor públic només pot actuar de conformitat amb el camí i l'actuar que li marca la llei", afegeix.

L'escrit recorda que el mateix jutjat d'Osca, en el procediment d'execució provisional d'aquella sentència, el 2018, ja va denegar el trasllat de les obres justament pel perill latent i/o resultat segur de danys als murals. "La realitat material no ha canviat, els béns són els mateixos, i les circumstàncies del trasllat, també", asseguren.

"És evident que els comportaments objecte d'aquesta querella posen en perill de ser destruïts béns especialment protegits i integrants del patrimoni històric i artístic mundial, ja que tenen el màxim nivell de protecció jurídica", diu el text. A més, recorda que l'estat espanyol va ratificar el 1958 els estatuts de l'ICCROM, el Centre Internacional per l'Estudi de la Preservació i la Restauració de Béns Culturals, que depèn de la Unesco i té com a missió ajudar els estats membres a conservar el seu patrimoni cultural. Per això, l'escrit també demana al TSJA que comuniqui a l'ICCROM, amb seu a Roma, la presentació de la querella perquè actuï com cregui convenient.

Per argumentar el perill del trasllat, la querella cita nombrosos informes emesos per experts i organismes independents del 2016 al 2025. "L'execució d'aquesta sentència civil no pot dur-se a terme si aquest acte implica la consumació d'un delicte, tal com passa en aquest cas, perquè això contravé el principi de legalitat", afirma l'escrit, que recorda que la llei preveu excepcions en l'execució de les sentències si aquestes són impossibles materialment de complir.

Per tot això, la querella demana l'interrogatori de la jutgessa d'Osca i dels alts càrrecs del govern aragonès i l'Ajuntament de Vilanova de Sixena que van ordenar interposar les demandes d'execució forçosa de la sentència. La querella també adverteix que la possible responsabilitat civil hauria de ser assumida per l'estat espanyol, en el cas de la jutgessa, i subsidiàriament pels governs d'Aragó i de Sixena.

Finalment, l'escrit justifica la presentació de la querella per part dels exconsellers assegurant que mentre tenien el càrrec eren els responsables de preservar el patrimoni històric i artístic ubicat a Catalunya i que actualment segueixen tenint una responsabilitat i interès directe en la preservació dels béns d'interès cultural.