El MNAC desxifra alguns enigmes de Sant Pere de Rodes i del Mestre de Cabestany

BarcelonaA Sant Pere de Rodes pràcticament tot emana misteri. El monestir s’alça com un colós entre les muntanyes agrestes del cap de Creus, amb el mar als peus i l’udol del vent de tramuntana. Al costat hi ha el poble de Santa Creu de Rodes, que va ser abandonat precipitadament en algun moment dels segles XV o XVI. La portada de marbre del monestir, que va ser un gran centre espiritual i de pelegrinatge medieval, va desaparèixer. I l'autor, el Mestre de Cabestany, està envoltat d'enigmes. L'exposició Sant Pere de Rodes i el Mestre de Cabestany. La creació d'un mite,que es pot veure al MNAC fins al 29 de juny, respon a alguns interrogants, però sobretot és un recorregut per una història fascinant.

La mostra parla d'un lloc carregat de mites i d'una portada desapareguda, i intenta entendre un artista pertorbador, sovint anomenat el Picasso o el Greco del segle XII. Per il·lustrar-ho tot plegat, exhibeix peces espectaculars. Hi ha un centenar d'obres d’art romànic, sarcòfags romans, peces reutilitzades o brutalment fragmentades, descripcions de viatgers, informes de desmantellament i testimonis de la recuperació de la memòria de l’indret. Moltes provenen de prestigiosos museus d'arreu del món, algunes han sortit fora per primera vegada, i d'altres s'han recuperat d'horts, corrals i cementiris. I es podran veure algunes peces descobertes recentment, així com documents inèdits sobre el desmuntatge de la portada.

La història del monestir comença el segle X, quan va rebre grans donacions de terres del comte d'Empúries. Entre els segles X i XI es va construir l’església, que encara avui s’alça impertèrrita. Entre el 1160 i el 1170, el taller del Mestre de Cabestany va esculpir la portalada de marbre. L'escultor va imitar l'art dels sarcòfags de l'antiguitat tardana i va reaprofitar marbres antics. Era una obra ambiciosa, perquè Sant Pere de Rodes volia ser una mena de segona opció. Si el pelegrí no podia anar a Sant Pere del Vaticà, podia viatjar a Sant Pere de Rodes. Va viure la seva època àlgida entre els segles XII i XIV, quan pelegrins d’arreu del món acudien a l'Empordà.

"Ha estat molt difícil recuperar la memòria de la portada, perquè no se'n conserva cap dibuix i les descripcions són molt breus", explica el comissari de l'exposició, Manuel Antonio Castiñeiras González. A partir d'estudis de fragments dispersos i fotografies antigues, l'exposició suggereix com podia ser la portada, que va ser desmantellada el 1832. Els monjos havien abandonat el monestir i els habitants dels pobles de l'entorn, sigui perquè estaven farts de tants anys de vassallatge o per avidesa, van decidir emportar-se tot el que van poder. Aquell any, fins i tot, dos paletes van construir una bastida per facilitar la feina. "Hem localitzat l'esborrany d'un document, que conservava una família de Castelló d'Empúries, que denuncia aquest fet", diu Castiñeiras. Molts dels fragments de la portalada es van reaprofitar en la decoració de cases, edificis i masos de la Selva de Mar, el Port de la Selva i Llança, o es van convertir en fites i creus de cementiri.

A l'exposició, per exemple, es pot veure com una part d'un capitell de Sant Pere de Rodes es va reaprofitar per fer una creu al cementiri de Llançà. També van ser reciclats fragments del cos de Sant Pere. Es van trobar a la dècada dels setanta al corral de sa Perafita, i havien servit com a fita entre els municipis de Cadaqués, Roses i el Port de la Selva. "A Figueres vam trobar molts caps tallats, suposo perquè així era més fàcil vendre les peces", diu Castiñeiras. Entre les testes de l'exposició, destaca el cap de marbre nivi de sant Pere, que prové de la biblioteca del castell de Peralada. És un dels pocs fragments gairebé intactes de les escultures de la portada. No és una peça d’art antic, però ho sembla. Era part del talent del Mestre de Cabestany. Una altra peça es va fer servir com a peu d'una taula de disseccions de cadàvers.

L'home que va aprendre mirant sarcòfags

No devia ser fàcil viure a Sant Pere de Rodes a partir dels segles XV i XVI. El paisatge no era com ara, hi havia vinyes i oliveres, però sovintejaven els atacs dels francesos i dels pirates, i hi havia el flagell de les epidèmies. Al segle XVIII, en aquell lloc tan enorme, només hi quedaven una dotzena de monjos. "Els monjos devien portar molt de temps negociant la seva marxa i, finalment, el 1798 es van traslladar a Vila-Sacra i, el 1818, a Figueres. Ara sabem que es van emportar tot el que van poder, fins i tot les fustes, però van deixar l'esquelet", assegura Castiñeiras.

L'embrió de l'exposició va ser la compra el 2022, per part de la Generalitat, de quatre fragments escultòrics del segle XII procedents de la desapareguda portalada del monestir que van posar a la venda tres galeries d’antiguitats. En concret, eren dos caps humans —un d’ells amb part de l’espatlla—, un fragment inferior d’un personatge que formava part d’una escena bíblica de curació, i una petita peça d’indumentària. Totes quatre escultures, treballades en marbre blanc, decoraven la gran portalada romànica, i es van dipositar al MNAC.

"Sant Pere de Rodes s’ha convertit en un mite contemporani de la història de l’art romànic, en un signe o representació col·lectiva", assegura Castiñeiras. Combina molts elements que el fan atractiu: un monestir abandonat, un paisatge romàntic i la petjada del Mestre de Cabestany. "L'exposició vol ser també una reflexió sobre la història i el valor patrimonial en el context europeu", afegeix el comissari. I és una oportunitat per endinsar-se en la comprensió de l’escultor "més genial i internacional del Romànic català". "És un escultor romànic que es va formar mirant sarcòfags antics, i no només això sinó que també va imitar la forma de treballar dels romans. És un Picasso del segle XII", diu Castiñeiras.

Moltes peces ajuden a entendre les maneres innovadores de l’escultor, que va imitar l’art antic per crear noves composicions romàniques. El primer a fer servir el nom de Mestre de Cabestany per identificar-lo va ser l'historiador Josep Gudiol, el 1944. A partir d'aquell moment, la historiografia catalana i internacional li va anar atribuint obres escampades per la Mediterrània occidental, des de la Toscana a Navarra, passant pel Llenguadoc i Catalunya. Entre les peces mostrades, hi ha el revers d'un sarcòfag. L'escultor va fer servir marbre de Carrara que havia format part d'un antic sarcòfag de les estacions, li va donar la volta per tallar una nova escena amb Jesús i els seus deixebles en el mar de Galilea. Va fer servir també un bust d'Hèrcules romà per fer el cos de sant Pere, i va convertir un banc romà de sepulcre en una cornisa epigràfica. La investigació que s'ha fet també confirma que l'escultor va fer servir marbre de Carrara i del Proconès, una illa de Turquia. Per primera vegada, ha sortit del Vaticà el llibre dels censos de l'Església romana, de 1192. També és força excepcional que viatgi el capitell dels atlants de l'abadia de Mozac (França), declarada monument històric de França el 1908. Moltes de les peces que es mostren en aquesta exposició, que ha costat 1,1 milions d'euros, són inèdites.

"Amb aquesta exposició se'ns obren moltes línies de recerca", assegura Carme Bergés, cap de l'àrea de monuments i jaciments de l'Agència Catalana del Patrimoni Cultural. Bona part del material i de les investigacions també tindran un trasllat al monestir de Sant Pere de Rodes. A partir del 17 d'abril, amb Els ulls de la història, es podrà fer una visita immersiva al monestir i, fins i tot, es recrearà la portada.