El Pavelló Olímpic entrona One Direction

Faltaven uns minuts per a l'hora assenyalada i un DJ amenitzava l'espera amb cançons de moda en un Pavelló Olímpic ple de gom a gom d'un públic infantil i adolescent (exceptuant els pares acompanyants). Els crits histèrics dels assistents eren un indicador del que passaria poc després. Amb puntualitat britànica, els cinc components de la boy band més exitosa del moment van desembarcar en un escenari flanquejat de pantalles de vídeo gegants. Però abans d'aparèixer, els enfervorits assistents van poder gaudir d'un vídeo de presentació dels integrants del grup.

Amb un so força dolent, el quintet va iniciar l'actuació del primer concert del tour europeu de presentació del disc Take me home . Malgrat l'entrega dels assistents, proveïts de polseres fluorescents que il·luminaven el Pavelló, no semblava que els joves cantants estiguessin gaire per la labor d'afinar vocalment... Ni les coreografies brillaven per la seva presència. Malgrat això, cinc cares boniques i somrients aconseguien embadalir i emocionar el seu públic.

Passats 35 minuts, el conjunt va pujar a una passarel·la elevada que els va transportar a un petit escenari situat estratègicament al bell mig de la pista (recoberta de seients, per cert). Aquesta proximitat la van aprofitar per tocar una versió del One way or another ( Teenage kicks ), de Blondie, en clau rockera. Després d'aquest petit oasi, van projectar uns tuits suposadament del públic on se'ls convidava a ballar La Macarena , cosa que van fer sense problemes (U2 ja ho va intentar en la seva gira Popmart a l'Estadi Olímpic i es va guanyar una sonora xiulada). També van intentar, sense gaire èxit, cantar en castellà i finalment van fer una competició de ball amb els músics, que seguien a l'escenari principal, amb un popurri que contenia extractes de Thriller i de Gangnam style , entre altres temes.

De retorn a l'escenari principal, One Direction va passar a oferir el bo i millor del seu repertori baladístic. I és en l'acústica que els seus temes (i les seves veus) sonen millor. Asseguts en diversos punts, o tots junts, tant se val, els cinc ídols anglesos van ser perseguits per uns primeríssims plans de les càmeres. Pera Little things , una altra de lenta, van demanar l'activació dels flaixos dels mòbils. El tram final del concert va animar-se amb la versió del fantàstic Teenage dirtbag ,de Wheatus, que van culminar unes molt tímides flamarades. I després de gairebé dues hores van concloure un concert tan celebrat com inconsistent, que afortunadament va anar guanyant intensitat.

Per als bisos no van faltar les samarretes del Barça (primera i segona equipació) i una pluja de globus. Això sí, ni una paraula d'agraïment o de salutació en català.