El perdurable encant de l’art efímer

BarcelonaL’artista francès Charles Pétillon ha presentat aquesta setmana a Londres la instal·lació d’art públic Invasion,que, amb 54 metres d’altura i 12 d’amplada, ocupa la superfície (aèria) del mercat de Covent Garden. L’obra només es podrà veure fins al 27 de setembre i consisteix en 100.000 globus gegants, de diferents dimensions i materials, que s’il·luminen amb una llum suau i blanca que recorda el batec d’un cor. És el primer cop que Pétillon exposa fora de França i ho fa amb aquesta obra d’art efímer instal·lada en aquest edifici històric del segle XIX que una vegada va ser el cor de la capital anglesa. L’objectiu, segons l’artista francès, és “canviar la manera de veure les coses que ens envolten dia a dia, amb les quals no ens fixem mai, connectant el passat amb el present, per permetre al públic reexaminar el rol del cor de la ciutat de Londres”.

Aquest tipus d’intervencions van començar a sorgir als anys 50 i als 70 ja eren recurrents. Avui és habitual veure art efímer i públic, consolidat com una alternativa als circuits convencionals de l’art. Sergi Arbusa, un dels directors del col·lectiu artístic català Penique Productions, defineix l’art efímer com “una experiència”. El que busca Penique Productions amb les seves instal·lacions efímeres és arribar “tant al públic especialitzat com al quotidià”. I ho fan exposant en espais com un claustre a Mèxic, la piscina del parc Lage a Rio de Janeiro o la capella de sant Sebastià a Piera. “En el moment que t’apropies d’un espai que té un altre ús del que tu li estàs donant, que l’obra sigui efímera es converteix en una condició del lloc”, remarca el director del col·lectiu artístic.

A la tardor se celebren a Catalunya diversos festivals d’art efímer que transformen espais públics coneguts. Les Terres de l’Ebre acullen, des d’avui fins diumenge, el festival Eufònic d’arts sonores i visuals, en el qual diferents espais urbans i naturals es converteixen en l’escenari d’instal·lacions artístiques i experiències sonores que busquen encetar un diàleg amb l’espai. En aquesta quarta edició, el festival compta amb obres de 39 artistes, vuit instal·lacions, deu tallers i 19 espais expositius repartits entre les poblacions de Sant Carles de la Ràpita, Amposta, Tortosa, Miravet i Ulldecona. “El caràcter efímer de les obres té un pes important perquè estan pensades, i tenen sentit, en un lloc i moment determinat”, subratlla el director del festival, Vicent Fibla. L’objectiu de l’Eufònic és “donar un sentit nou a diferents espais singulars”. Situar una obra darrere un mercat, exposar en una barraca al delta de l’Ebre... aquests espais “atribueixen un sentit a l’obra, cosa que un museu, com a espai neutre, no pot fer”, afirma.

Un exemple dels projectes que s’exposen a Eufònic és la instal·lació audiovisual del col·lectiu Playmodes, que es podrà veure fins al 6 de setembre al Castell de Miravet. Mitjançant el mapping creen llums i formes que, combinats amb diferents sonoritats, transformen l’absis de l’església i la seva arquitectura. A més, el fet d’exposar en espais públics, on hi ha una gran afluència de persones, dóna als artistes l’oportunitat de “ser més visibles”, argumenta el director del festival.

Atractiu patrimonial i turístic

La proposta de Roman Aixendri, Maria Bernad i Cristina Bestratén, A Cel Obert, arriba un mes més tard, del 2 al 4 d’octubre. És un festival d’intervencions efímeres que es concentra a Tortosa i es dibuixa sota la idea següent: sis patis emblemàtics i sis instal·lacions efímeres. L’objectiu és donar a conèixer “espais d’un alt valor patrimonial però sovint desconeguts perquè són llocs interiors”, explica l’arquitecta Cristina Bestratén. “Vam pensar que una bona manera per mostrar aquests espais modernistes, dissenyats per mantenir-se en el temps, era combinar-los amb instal·lacions dissenyades per desaparèixer”, afegeix. Per a ells, l’art efímer a l’espai públic també representa una oportunitat per “impulsar el turisme cultural” així com “acostar els ciutadans a l’art”. Un dels participants a aquesta segona edició del festival és l’artista Toni Ferré, que exposa l’obra Sky-Lines al pati del palau de Sant Jordi i Sant Domènec. L’obra pretén, diu Ferré, “modificar la visió espacial del pati, utilitzant prismes que es recolzen a terra i creen fils de colors que connecten el terra amb el cel obert de Tortosa”.

A Cel Obert és un dels cinc festivals que formen part d’un nou projecte de col·laboració iniciat pel consorci públic Xarxa Transversal. Transefímers connecta els festivals d’art efímer dels diferents municipis catalans per promoure l’intercanvi de creadors entre les ciutats participants. El projecte el completen el Festival Ingràvid (que té lloc del 9 al 12 d’octubre a Figueres), la Mostra d’Art Urbà (el 17 d’octubre a Granollers), la Lluèrnia d’Olot (7 de novembre) i el Fescamp (9 de maig a Sant Cugat del Vallès). Els guanyadors de les edicions anteriors de cada festival crearan una peça per a un dels altres quatre festivals. Segons Bestratén, Transefímers “enriqueix la connexió d’artística entre diferents ciutats i potencia l’art efímer”.