Els 16 projectes de l'exposició catalana a la Biennal de Venècia

'Arquitectures empeltades', comissariada per Josep Torrents, examina la relació entre el nou i vell en l'arquitectura catalana del darrer segle a partir de la Casa Bofarull, de Josep Maria Jujol

Casa Bofarull, als Pallaresos, Tarragona. De Josep Maria Jujol (1913-1933)



L'obra que inspira l'exposició catalana en aquesta edició de la Biennal està representada per un retaule, que presideix la sala d'exposicions, on hi ha penjades les reproduccions de diversos plànols i esbossos de la casa. La Casa Bofarull, una masia medieval reformada per Jujol, és l'exemple paradigmàtic que Josep Torrents, el comissari de la mostra, ha seleccionat per explicar com en el darrer segle la intervenció en edificis preexistents és una de les línies més potents de l'arquitectura catalana.


Dos dels esbossos exposats revelen la inventiva i el sentit lúdic de l'arquitectura de Jujol de manera especial: s'hi poden veure dues aus que havien de servir per guarnir dos vitralls. Al voltant d'aquest moble, el comissari ha afegit fotografies d'altres obres emblemàtiques de l'arquitecte com la 'Torre dels ous', a Sant Joan Despí; els tallers Manyach, a Barcelona, i l'ermita de Vallmoll, a Tarragona.


Jujol va treballar a la Casa Bofarull durant 20 anys per encàrrec de les dues germanes propietàries de la casa. El ritme de les obres depenia de si les collites de cada any eren bones i les germanes podien seguir invertint en les reformes.


En aquest enllaç podeu llegir el reportatge publicat a l''Ara Tu', al gener, amb motiu de l'obertura al públic de l'edifici.


Apartaments a les golfes de la Pedrera, de Francisco Juan Barba Corsini (1953-1955)
L'arquitecte va ser reconegut amb la Medalla d'Or del FAD.



L'arquitecte Francisco Juan Barba Corsini (Tarragona, 1916 - Barcelona, 2008) va ser alumne de Josep Maria Jujol i l'encarregat de construir 14 apartaments –el número 13 es va suprimir per superstició– a les golfes de la Pedrera. Aquests habitatges de dimensions reduïdes van ser enderrocats quan la Caixa de Catalunya va comprar l'edifici a mitjans dels anys 80, i es coneixen actualment gràcies a fotografies i plànols. A més, l'arquitecte, considerat un autor cabdal pel que fa a l'evolució de l'habitatge a Catalunya, va dissenyar el mobiliari dels apartaments perquè a les botigues no trobava mobles que li agradessin.


Un any abans dels apartaments de la Pedrera, Barba Corsini, autor del poblat turístic de Binibeca, a Menorca, va construir dues cases de pisos d'influència nòrdica al carrer Tavern de Barcelona. Aleshores ja havia abandonat l'arquitectura neoclàssica que havia après a l'Escola d'Arquitectura. La Guerra Civil va interrompre els seus estudis i va trobar el seu lloc com a arquitecte després de descobrir els treballs de figures com Alvar Aalto, Richard Neutra i Walter Gropius. També porten la seva signatura l'edifici de l'Equitativa, també a Barcelona; el cinema Victòria, a l'Hospitalet de Llobregat, i la fàbrica Matutano, al Prat del Llobregat.


Restauració de l'església de l'Hospitalet, a Eivissa. D'Elías Torres i José Antonio Martínez Lapeña (1981-1984)



Al llarg de la seva trajectòria, Elías Torres i José Antonio Martínez Lapeña han restaurat nombrosos edificis patrimonials, com el monestir de Sant Pere de Rodes, el Parc Güell, les muralles de Palma, el Castell de Bellver i l'escala d'accés i diverses dependències del Castell d'Eivissa. Actualment estan treballant en la restauració de la Casa Vicens, d'Antoni Gaudí. Entre altres guardons, el 2004 van rebre un premi especial a la Biennal de Venècia per l'Esplanada del Fòrum.


La restauració de l'església de l'Hospitalet, construïda a finals del segle XVIII i ubicada a Dalt Vila, el casc antic de la ciutat d'Eivissa, és una de les seves obres més emblemàtiques dels anys 80. La intervenció dels arquitectes va consistir a restaurar la fàbrica del temple, que amenaçava ruïna, i adaptar l'interior perquè també es pogués fer servir com a sala d'exposicions.


Amb gestos força continguts –el paviment, el color de les parets i els elements del mobiliari–, els arquitectes van convertir un interior sense cap interès més enllà de l'històric en un indret màgic i barroc on ressona l'esperit juganer de Josep Maria Jujol.


Per últim, els arquitectes també van intervenir en la façana de l'església per actualitzar-la, sense que deixés d'assemblar-se a la resta d'esglésies que hi ha arreu de l'illa.


Institut d'educació secundària La Llauna, a Badalona. De Carme Pinós i Enric Miralles (1984-1986)
Premi FAD d'arquitectura 1986 en la categoria de rehabilitació.



"Les nostres decisions van estar basades en el projecte de l'entrada, i a partir d'aquí vam construir l'espai", diu Carme Pinós sobre la rehabilitació d'aquesta antiga fàbrica per convertir-la en un institut. "No hi havia pressió pel que fa al temps –afegeix–, i això el va fer un projecte especial".


La planta baixa, explica Pinós, actua com un porxo exterior que té l'amplitud que no es troba al carrer. Els dos pisos separats per l'entrada estan comunicats per escales i rampes. Les aules estan situades al primer pis, i al segon hi ha l'auditori, els laboratoris i altres dependències.


'Caldereria petita', rehabilitació integral d'un habitatge entre mitgeres a Gelida. De Calderon-Folch-Sarsanedas Arquitectes (2001-2002)

Premi Ajac Joves Arquitectes de Catalunya 2004, concedit pel Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya.



El nom que els arquitectes van donar a la rehabilitació d'aquesta antiga cada de vinya a Gelida prové de la tècnica que va utilitzar el manyà a qui li van encarregar diversos elements de la casa. "És una tasca de caldereria petita: doblegant i soldant la planxa d'acer de 8 mm es construeixen els nous elements", van escriure els arquitectes a la memòria de l'obra. El fet de treballar amb artesans del lloc on s'ubica l'obra també era habitual en Jujol. "Aquest edifici encaixa amb els productes km0 dels quals es parla tant ara", subratlla l'arquitecte Pilar Calderon.


La casa forma part d'un conjunt d'habitatges amb les mateixes característiques, però al llarg dels anys "els veïns les han anat tunejant", explica Pilar Calderon. La seva intervenció està basada a sumar-se a la dinàmica del que estava passant amb aquestes cases i mantenir la sensació de trobar-se "en un lloc impredictible", afegeix Calderon, i mantenir l'aire d'arquitectura d'autoconstrucció d'aquestes cases.


Els arquitectes expliquen la seva obra dins 'Arquitectures empeltades' amb un núvol de paraules on hi ha destacades les tres que van regir el seu treball: 'sobreposar', 'apropiació' i 'contornejar'. Aquest darrer mot fa referència a definir les zones de la casa on volien intervenir i quines volien deixar com les havien trobat.


Museu de Can Framis. De Jordi Badia BAAS Arquitectura (2007-2009)
Premi FAD de l'Opinió 2010.



Can Framis, el museu de pintura de la Fundació Vila Casas, està ubicat en una antiga fàbrica de filatures al Poblenou. Va ser el primer element de la trama urbana de la zona i tenia l'extensió de quatre illes de l'Eixample.


"No volíem fer un lífting a l'edifici", explica l'arquitecte Jordi Badia, l'autor de la rehabilitació de la fàbrica. Can Framis està explicat a Venècia amb un plafó que, segons Badia, recorda una retaule amb diferents escenes de la vida d'un sant. De l'edifici es conservaven dues naus de poc valor arquitectònic. L'arquitecte en va construir una altra al lloc on n'hi ha havia una d'antiga per crear un recorregut continu. "Vam crear a partir del vell com si fos un collage. No saps con acaba el vell i comença el nou", afirma Badia. La tasca de "reciclatge" de l'edifici, diu l'arquitecte, manté les textures de diferents èpoques i és a la vegada actual. A més de la rehabilitació, l'edifici està envoltat d'un jardí amb vocació pública i una cert aire malenconiós.


Auditori a l'església de Sant Francesc, a Santpedor. De David Closes (2003-2011)



L'església de Sant Francesc, del segle XVIII, és l'únic element de l'antic que no es va enderrocar. El 2003 l'Ajuntament de Santpedor estava en converses amb la Generalitat per cedir els terrenys per construir-hi un institut. Així i tot, van encarregar a David Closes que un estudi per valorar altres possibilitats.


Enderrocat el claustre el convent, l'església havia quedat com un edifici descontextualitzat, però "tenia valor perquè l'església i el campanar sempre havien sigut un element que havia conformat el perfil del poble i la gent li tenia una certa estima", diu David Closes. "Quan vaig entrar-hi –afegeix l'arquitecte– vaig canviar d'opinió. Sí que valia la pena conservar-la per l'espai interior".


La intervenció de David Closes manté l'atmosfera que va trobar quan va entrar a l'edifici. No va restaurar els punts de la teulada ensorrats, a la capella principal i l'antic cor, que s'havien ensorrat, per permetre l'entrada de llum natural.


A partir d'aquí, Closes va treballar per mantenir els valors de l'espai interior de l'edifici. "Tots els elements nous que vam construir estan col·locats com a artefactes a l'exterior de l'edifici, com l'escala, el volum de les instal·lacions i els lavabos". "Volia que es pogués seguir llegint tot el que li havia passat a l'edifici", conclou l'arquitecte.


Apartament Juan, a Barcelona. De Vora Arquitectura, Pere Buil i Toni Riba (2011)  



Pere Buil i Toni Riba treballen sovint sobre edificis preexistents. "Ens obsessiona molt transformar un edifici mantenint alguna cosa del procés previ que hi va haver", diuen Buil i Riba.


En el cas de l'Apartament Juan, els arquitectes van reformar una antiga notaria. Sota les rajoles de gres que hi havia, en van trobar d'hidràuliques. L'enderrocament del fals sostre de guix va treure a la llum un sostre amb bigues de fusta i revoltons.


A més de treure a la llum una vida anterior de l'edifici, els arquitectes van dissenyar una sèrie de mobles de fusta, com ara armaris, per posar a les instal·lacions. D'aquesta manera els van diferenciar de la resta d'elements i van subratllar el valor dels elements existent.


Pere Buil i Toni Ribas són els autors, també, de l'entorn d'El Born Centre Cultural.


Espai públic Teatre La Lira. De l'estudi RCR i Joan Puigcorbé (2004-2011)



El gran buit urbà que van crear l'estudi evoca l'antic teatre que hi havia al mateix lloc i funciona com una gran plaça pública. Les dependències culturals creades es troben sota aquesta plaça. "Abans de la intervenció en aquest espai hi havia parets mitgeres i els celoberts dels edificis veïns", expliquen els arquitectes. "La nostra proposta –afegeixen– no els anul·la, però els colonitza amb llum i heura".


Les noves dependències estan connectades amb el riu amb un nou pont. El material utilitzat en tota l'obra és l'acer 'corten', molt habitual en l'obra dels arquitectes i del qual han extret múltiples qualitats expressives.


Tres estacions de la Línia 9 del Metro: Amadeu Torner, Parc Logístic i Mercabarna. De Garcés-DeSeta-Bonet Arquitectes i Ingeniería Tec-4, Ferran Casanovas, Antonio Santiago i Felipe Limongi (2008-2011)



"La nostra idea era crear un espai que fos més geològic que construït", expliquen els arquitectes. També van voler utilitzar els materials mínims, únicament els necessaris. "Totes les decisions van ser preses –afegeixen– per fer al projecte una intervenció intemporal, al marge de les modes, perquè el projecte envellís bé i perquè no semblés un gran espai buit, tot i que tingués pocs usuaris".


Clínica Arenys - Can Zariquiey. De Josep Miàs (2006-2013)


 


Josep Miàs va començar la seva carrera al despatx d'Enric Miralles, i en solitari ha sigut l'encarregat de la remodelació del Mercat de la Barceloneta; la seu de l'empresa d'il·luminació iGuzzini, a Sant Cugat del Vallès; la urbanització del casc antic de Banyoles, i les oficines del mercat municipal de Rubí i una plaça al mateix complex.


Can Zariquiey és un antic habitatge familiar que actualment acull la Comunitat Terapèutica d'Arenys de Munt. La intervenció de Josep Miàs va consistir a ampliar l'edifici amb mitjans força senzills i fent servir dues construccions auxiliars que ja hi ha al mateix solar i unificar tot el conjunt. Valentí Agustí, el director de l'espai, està molt interessat en les teories al voltant del tractament psiquiàtric i l'espai i en l'arquitectura, i va aportar els seus coneixements sobre aquesta qüestió.


Un dels elements més destacats de l'obra és un orquidiari on treballen els interns del centre i després venen les flors al públic. Les orquídies són plantes molt delicades i comporten una rutina de treball molt clara.


Espai transmissor del túmul/dolmen megalític, a Seró, Artesa de Segre. De Toni Gironès (2007-2013)
Premi FAD d'arquitectura 2013



L'origen del projecte l'edifici es remunta a la troballa de les restes d'una construcció prehistòrica durant la construcció d'una de les canonades de la xarxa de distribució de reg del sistema Segarra-Garrigues.


Toni Gironès va crear un edifici cultural amb diferents usos, amb els materials de la zona i en plena consonància amb el paisatge agrícola que l'envolta.


"A la sala de les antigues esteles s'hi entra amb un recorregut en espiral i amb un pendent gairebé imperceptible", explica Gironès sobre el recorregut per l'interior de l'edifici.


Centre cultural Casal Balaguer. De Flores & Prats Arquitectes i Duch-Pizá Arquitectos (1996 - en procés)



El Casal Balaguer és un palau històric ubicat al centre de Palma la història del qual arrenca al segle XIV i es perllonga fins al segle XVIII. "El nostre objectiu és que l'antic palau expressi "les seves màximes qualitats espacials, materials i històriques", expliquen els arquitectes Flores & Prats i Duch-Pizá sobre el procés de conversió de l'edifici en un centre cultural. "Actuem des de dins, amb un pensament físic i directe –afegeixen els arquitectes a la memòria del projecte–, transformem l'edifici amb la decisió de reocupar-lo, li donem una vida més llarga i el fem més sostenible".


Eva Prats i Ricardo Flores exposen a Venècia les maquetes del Casal Balaguer que han fet al llarg dels anys. De fet, van serrar les portes de l'armari on les guarden al seu estudi per ajustar-les a la mida de l'espai de què disposaven i les van enviar a Venècia. "És un contenidor de temps", diuen els arquitectes. L'armari està coronat per una imatge de la verge de Guadalupe 'kitsch', perquè "a la nostra obra hi ha molt cel", afirmen els arquitectes sobre la importància que assoleix la llum natural per marcar el recorregut


El propietari del Palau Balaguer el va donar a l'Ajuntament als anys 50. El projecte de rehabilitació es remunta al 1996, però qüestions econòmiques van provocar que les obres no comencessin fins al 2009. Queda pendent d'execució la darrera fase dels treballs. A la planta baixa hi haurà una sala d'exposicions. A la planta noble, una casa museu, i a la superior, una biblioteca. "No hem volgut que l'edifici perdi la sensació de ser un habitatge privat, un lloc misteriós, que no sàpigues què hi pot arribar a passar", subratllen els autors.


Un dels elements més destacats de l'obra és una escala de formigó escultòrica construïda en un pati interior annex.


Restauració paisatgística de l'abocador de la vall d'En Joan a Begues, d'Enric Batlle i Joan Roig (2003 - en procés)



El segon element 'kitsch' d''Arquitectures empeltades' és una reproducció en miniatura. Però Enric Batlle i Joan Roig no l'han col·locat al costat d'una secció de la seva obra a la vall d'En Joan en broma, sinó per explicar que el temple cabria dins l'abocador que van restaurar.


Les obres van començar el 2006. Actualment estan aturades i està previst que es reprenguin el 2015. La superfície total de la zona intervinguda serà de 120 hectàrees. Fins ara se n'han recuperat 60. Amb el gas que produeixen les deixalles que hi ha dins la vall es produeix electricitat.


Per accelerar la recuperació de la vida a la zona, Batlle i Roig van decidir aplicar-hi un sistema agrícola. Enric Batlle afirma que amb el pas dels anys la seva obra "desapareixerà" i la natura tornarà a prendre el seu lloc.


Actualment, Enric Batlle i Joan Roig col·laboren amb l'arquitecte holandès Rel Koolhaas, el director d'aquesta edició de la Biennal de Venècia d'arquitectura, en l'ordenació paisatgística del parc d'exposicions de Tolosa de Llenguadoc.



Torre de 94 habitatges de protecció oficial a l'Hospitalet de Llobregat. de Josep Llinàs (2012 - en procés)



Josep Llinàs, juntament amb la cooperativa Habitatge Entorn, va guanyar un concurs per construir una torre de 99 habitatges de protecció oficial al barri de la Remunta, al límit de la ciutat de l'Hospitalet, i molt a prop de la ronda de Dalt. L'edifici està concebut com un carrusel que gira al voltant d'un eix. Les nombroses cares que té l'inscriuen en l'entorn urbà de la Barcelona metropolitana.


L'edifici recupera un dels quatre dibuixos que Perico Pastor va fer per encàrrec de Llinàs per a un projecte que no es va realitzar. A la façana de la torre s'estamparan una sèrie de peixos i algues de 6 metres. A més de ser decoratius, contribueixen a resoldre una problemàtica relacionada amb les proporcions de l'edifici, ja que els buits de la façana s'hi adapten.


Projecte de revitalització del districte d'Adhamiya, a Bagdad. De l'estudi AV62 Arquitectos (2012 - en procés)




Adhamiya és un barri sunnita al nord de Bagdad. La seva història recent està marcada pel terrorisme i es va envoltar de murs de formigó.


El projecte de l'estudi AV62 parteix d'una escala més global. Veu Bagdad com una ciutat de ciutats i vol reconnectar els diferents barris que la formen entre si i millorar la relació que tenen amb el riu Tigris, la columna vertebral del país. Un cop s'hagi assolit aquest objectiu, el repte es troba a millorar el disseny urbà i recuperar l'espai públic.


En aquest enllaç podeu veure el vídeo la presentació del projecte .

Més continguts de