MÚSICA

La realitat del mercat obliga Discos Castelló a tancar

La botiga del carrer Tallers abaixarà la persiana el 31 de març

Va ser dimecres passat, però podia haver sigut qualsevol altre dia. Caminava pel carrer Tallers de Barcelona quan vaig recordar que volia comprar un disc. Vaig entrar a Discos Castelló. Era la una de la tarda i la botiga estava buida, com gairebé sempre. No tenien el disc que buscava. Vaig anar cap a casa, vaig obrir l’ordinador i vaig dubtar: compro el disc digital, l’encarrego directament a la discogràfica o a través d’un portal de comerç electrònic perquè m’arribi una còpia física, o senzillament l’escolto en streaming? Qualsevol de les opcions em permetia accedir al disc sense sortir de casa, i a un preu més assequible. Davant d’aquesta realitat, una botiga com Discos Castelló semblava un negoci anacrònic del segle XIX intentant sobreviure sense convicció en el segle XXI. Fins i tot havia perdut aquell poder socialitzador que va tenir per a moltes generacions per a les quals comprar un disc era una experiència vivencial.

Dijous, un dia després de la visita frustrada, Discos Castelló anunciava el tancament. “Estem liquidant. Gràcies per haver-nos acompanyat tots aquests anys”, es podia llegir a l’aparador de la botiga, l’última supervivent d’un negoci familiar fundat el 1928 i que va arribar a tenir mitja dotzena de botigues en total als carrers Tallers i Nou de la Rambla. “La situació del mercat i la impunitat de les descàrregues il·legals fa el negoci inviable”, explica un dels propietaris, Jordi Castelló. Sí, tant les descàrregues il·legals com les legals han fet molt de mal a negocis com Discos Castelló o Gong Discos, la botiga de l’Eixample que va abaixar la persiana el juny del 2013. Però, d’alguna manera, tot plegat és un signe dels temps, com reconeix el mateix Castelló: “Els hàbits de consum han canviat”.

Avui les botigues de discos són com zombis entranyables per a romàntics i nostàlgics, un nínxol de mercat cada vegada més petit. Que en els últims anys hagi repuntat la venda de vinils no és altra cosa que un miratge, un cas més de fetitxisme sense incidència rellevant en el mercat. La realitat és que el primer semestre del 2015 el mercat digital ja representava el 53,9% del total, segons l’informe de Promusicae, la patronal dels productors de música. En un pastís físic cada vegada més petit, les botigues de discos han de seguir competint amb les grans superfícies, on de tota manera ja fa temps que s’ha reduït l’espai dedicat a CD i vinils, i amb gegants de la distribució com Amazon.

A més, en alguns casos singularitzar-se renunciant a tenir en estoc els anomenats supervendes ha sigut una mena de microsuïcidi. A vegades el públic no melòman podia arribar a sentir-se agredit en algunes botigues i s’estimava més anar a grans magatzems, on no tenia la sensació que cap venedor l’estigués jutjant per comprar discos de segons quins artistes.

“És impossible aguantar”

Discos Castelló abaixarà la persiana el 31 de març després de liquidar existències, i en aquest cas no serà per la liberalització de lloguers de renda antiga, perquè el local és propietat de la família Castelló. El prestigi acumulat i la Medalla d’Or de la Ciutat rebuda el 2002 són paper mullat quan, com diu Castelló, “és impossible aguantar un negoci amb aquesta estructura”. De fet, el final es va començar a escriure el 2009, quan els Castelló van presentar un concurs de creditors i van tancar les altres botigues.

El tancament serà un pas més en la progressiva desaparició de la música en el carrer que no fa tants anys tenia més botigues de discos de Barcelona. Sobreviuran Discos Impacto i les dues de Revolver, i tres botigues d’instruments: Art Guinardó i les dues de Guitar Shop. Com passa en altres carrers de Ciutat Vella, el comerç dominant ja és el de roba, i també hi ha espai per a negocis pensats per al turisme, com un de lloguer de bicicletes.

Més continguts de