La societat pertorbada de Sasha Waltz arriba al TNC

BarcelonaHi ha una imatge que a la coreògrafa alemanya Sasha Waltz (Karlsruhe, 1963) no li marxa de la retina. Mentre investigava per al projecte Kreatur, que es pot veure al Teatre Nacional de Catalunya (TNC) avui, demà i dissabte, va visitar una antiga presó de la Stasi a Berlín. Un expresoner els va fer de guia. “Ens va ensenyar una cel·la on els russos també havien tancat presoners alemanys durant la Segona Guerra Mundial. Era molt petita, havien d’estar sempre drets perquè asseguts no hi cabien. Quan un queia els castigaven a tots disparant-los aigua freda; per tant, feien pinya, perquè els més dèbils no caiguessin”, explica Waltz. La imatge pot ser una bona metàfora de com els col·lectius fan front al poder, i precisament sobre la pèrdua de poder de la societat civil parla l’última obra de Waltz, que es va estrenar només fa tres mesos a Alemanya.

L’actualitat és present en moltes de les obres de la coreògrafa alemanya. Per exemple, a Zweiland (1997) reflexionava sobre la reunificació de les dues Alemanyes. Vint-i-set anys després de la caiguda del Mur de Berlín i a punt de celebrar els vint-i-cinc anys al capdavant de la Sasha Waltz & Guests, la coreògrafa torna als seus orígens amb Kreatur, un espectacle amb catorze ballarins. “Tenia la necessitat de tornar a parlar del present, dels canvis que estem vivint i que fan una mica de por, com la confrontació, el radicalisme, el populisme i les retallades que viu la democràcia”, assegura. Si en els anteriors projectes Waltz, a qui sempre agrada mantenir diàlegs inesperats amb altres disciplines, treballava amb músiques preexistents, aquesta vegada ha decidit que el grup musical Soundwalk Collective creés mentre es desenvolupava la coreografia. És música electrònica gravada en llocs abandonats com una fàbrica, una planta d’energia i els trens que encara arriben a un antic camp de concentració. “Són els mateixos trens que havien transportat els presoners. És com una foto acústica”, diu Waltz.

Vestits com armes

L’altra aliada és la dissenyadora de moda Iris van Herper, que cobreix els cossos dels ballarins amb peces metàl·liques i de plàstic. “Són com cuirasses, com una arma que pot ser perillosa quan els ballarins interactuen els uns amb els altres”, explica Waltz. El vestuari es converteix així pràcticament en una limitació. “M’agrada posar-me limitacions perquè així puc entrar en temes concrets de manera més profunda”, assegura la coreògrafa.

Waltz substituirà el 2019 -en una direcció compartida amb Johannes Öhman- Nacho Duato al capdavant del ballet estatal de Berlín. Un dels seus reptes és eliminar distàncies entre el ballet clàssic i el contemporani. “En un museu d’art pots trobar pintures clàssiques i contemporànies, la Filharmònica de Berlín toca peces clàssiques i contemporànies i un músic ha de ser capaç d’interpretar-ho tot. Amb la dansa hauríem de poder fer el mateix”. A Duato no li va fer gens de gràcia que anunciessin el seu relleu. A Waltz, però, no li falta experiència directiva. Fa vint anys va fundar l’equipament cultural berlinès Sophiensaele, avui espai de referència europeu. I durant cinc anys va ser codirectora artística de la Schaubühne.

El director del TNC, Xavier Albertí, que recorda que la companyia de Waltz va actuar per primera vegada al TNC fa vint-i-un anys, lamenta les actuacions del govern espanyol: “La setmana passada tres membres dels òrgans de govern d’aquest teatre van ser detinguts i ens han intervingut”. I alerta del “perill” dels últims esdeveniments: “Limiten unes llibertats que han costat molt d’aconseguir”, diu Puig.