Ara que els homes joves menyspreen el feminisme

Record inevitable d’una funció força significativa en la història del Teatre Lliure i proposta de futur amb una jove companyia. La nit de les tríbades (o sigui, lesbianes) es va estrenar el 1978 sota la direcció de Fabià Puigserver i amb Anna Lizaran, Quim Lecina, Domènec Reixach i Muntsa Alcañiz, qui va assistir a l’estrena de la nova proposta en el romàntic Teatre de Sarrià i que en acabar la funció va rebre una flor de mans del director, Oriol Broggi.

L’obra és un despietat retrat del conflictiu i misogin August Strindberg confrontat a la relació entre la seva dona, Siri, de qui se n’està divorciant, i l’amant d’aquesta, en el bell mig de l’assaig de la seva obra La més forta, en presència del presumpte director. Una obra feminista en la mesura que ridiculitza el masclisme molt clarament, amb insults i menyspreus que fan vergonya aliena. També és una obra que ha envellit força bé si tenim en compte que el feminisme no està precisament en voga entre la joventut actual (el 51,1% dels homes entre 15 i 29 anys menysprea el feminisme).

Esclar que ni Broggi ni els molt joves intèrprets que l’acompanyen en aquesta aventura (Cristina Arenas, Joan Marmaneu, Clara Mir i Jordi Llovet) van veure ni han revisat aquella posada en escena que Puigserver va retorçar elevant al quadrat el teatre dins del teatre tot convertint la funció de La nit de les tríbades en un assaig de La més forta d'August Strindberg.

Broggi, que se cenyeix a l’original a partir d’una traducció de Jem Cabanes, destensa no poc el drama, accentuant el ridícul masclisme del personatge i ja posats subvertint qualsevol naturalisme amb el pobre i risible presumpte director totalment fora de lloc. Hi ha rialles. Massa rialles per a un drama com aquest. Les funcions donaran seguretat a un grup d’intèrprets encara molt pendents de la paraula i en conseqüència allunyats de la silent tensió que se’n desprèn i que hauria d’embolcallar la proposta.