'La brama del cérvol' de La Calòrica: una comèdia esvalotada amb interpretacions brillants

La Calòrica no canviarà el món. Tampoc ho pretén. I els cérvols no bramen quan vols, sinó quan volen. La Calòrica és experta en la comèdia irònica que se'n riu dels qui busquen una experiència única que resolgui els seus problemes matrimonials. També de la gent de teatre que en algun moment va pensar, tot seguint la paraula del poeta ("la poesia és una arma carregada de futur"), que els escenaris eren una eina de transformació social i de canvi polític. 

Ves per on que a La brama del cérvol un distingit grup de gent de teatre s’ha reunit en un hotel de la Vall Fosca en el marc d'un simposi sobre el teatre com a eina de canvi convocat per una associació cultural de l’indret. I mentre el vell i bregat director del teatre del Banc de Sabadell, una famosa dramaturga i una jove i feminista actriu discuteixen, beuen i s’entretenen al karaoke, el Pau i la Maribel esquiven els problemes de parella amb fantasies sexuals. Ben a prop, el Jofre i l’Alberto planegen un gran negoci immobiliari i una parella lèsbica i hippie busca una festa mil·lenària als boscos de la contrada. Una col·lecció de personatges estereotipats al servei d’una comèdia més crítica en l’enunciat que no pas en la funció.

Un cim de pallassades fantàstiques

La primera part de l'espectacle és una successió d’escenes humorístiques gairebé de sit-com amb algunes punyalades sobre el món teatral català i amb un cim de pallassades fantàstiques (Xavi Francés). A la segona part, l'obra fa un gir un xic forçat cap al costat fosc amb la vènia del Puck de Shakespeare fins a un final francament millorable.

Lluny de la mirada àcida i punyent de Fairfly o L’Editto Bulgaro, aquesta brama segueix la línia de crítica superficial de De què parlem mentre no parlem d’aquesta merda, aplicada a la recerca d'experiències úniques per neutralitzar la buidor i el menyspreu dels progres cap al territori. La interpretació és un punt fort de la companyia i aquí brillen amb llum pròpia una Júlia Truyol enorme, un desfermat Xavi Francés, un deliciós Aitor Galisteo-Rocher retratant el fracàs de la lluita i una Esther López seduïda fins a volar pel bosc. Tot i el desajust citat, La brama del cérvol té moments molt divertits i satisfarà els seguidors de la companyia, que són molts i merescuts.