Lola Herrera: "Mai m’havien dit guapa tantes vegades com ara, que tinc 90 anys"

BarcelonaL'actriu Lola Herrera (Valladolid, 1935) explica que va caure i es va lesionar el maluc, però que quan comença la funció tots els mals s'esvaeixen. "És tota una alliberació deixar de ser jo i bussejar en les vides d’altres dones amb problemes diferents", assenyala la intèrpret, que acumula gairebé set dècades a dalt dels escenaris. Des de fa un any, Herrera volta per l'Estat amb Camino a la Meca, un espectacle escrit per Athol Fugard i dirigit per Claudio Tolcachir, que acaba d'arribar al Teatre Goya, on es veurà des d'aquest dimecres fins al 24 de maig. L'obra s'inspira en la història real de Helen Martins, una escultora sud-africana que va lluitar per poder abraçar la vida que desitjava durant els anys 70. Acompanyada de Natalia Dicenta i Carlos Olalla, Herrera ja n'ha fet prop de 150 funcions i el públic no ha parat de celebrar-la.

"Mai m’havien dit guapa tantes vegades com ara, que tinc 90 anys. El meu públic ve de lluny, de quan només hi havia un canal de televisió i teníem 15 milions d'espectadors. Em sento molt estimada i agraïda", explica Herrera, que afegeix que se sent "completament identificada" amb el personatge que interpreta. Helen Martins va enfrontar-se a tots els estaments de la seva època des d'un petit poble al desert liderat per un mossèn autoritari i repressor (interpretat a l'obra per Olalla). "És una història de llibertat. En el meu cas, durant alguns anys de la meva vida la llibertat va estar prohibida. Soc filla d'una família obrera i el 1956 vaig marxar de Valladolid per anar a treballar a Madrid. Els meus pares em van donar tot el suport i em van obrir les portes de la llibertat. Des d'aleshores he batallat sempre per conservar-la", explica Herrera.

A l'espectacle la Helen teixeix una amistat profunda amb l'Elsa (Dicenta), una dona més jove que ella que encara no ha trobat el seu camí vital. "Tenen una entesa absoluta sobre què és la vida i la importància d'ajudar els altres. Entre elles formen un pacte de silenci i totes dues decideixen lluitar per la llibertat i contra les injustícies", diu Herrera. Per a Dicenta, aquest vincle –que en bona part és fictici, però també s'inspira en una relació real de Martins– "és una història de sororitat bellíssima sobre la llibertat d’elecció i de decisió". A diferència de la Helen, l'Elsa encara busca el seu propòsit vital (la Meca del títol) i s'enfronta a problemes professionals, afectius i de justícia social. "Ella està en guerra, necessita trobar la pau. La Helen representa el seu refugi i la seva abraçada, i a la inversa. Quan l'Elsa rep la carta de la Helen, és capaç de recórrer la carretera durant 12 hores, fins a arribar al desert, per trobar-la i donar-li consol", diu Dicenta.

Un espai de lluita

Les dues dones són el cor del muntatge, que troba l'antagonista en el personatge d'Olalla, el pastor del poble. "És un home conservador, el líder d'una comunitat retrògrada. Té els seus clarobscurs, però també la seva humanitat. El personatge representa l'Església i la societat que oprimeix les dones, el patriarcat que cal denunciar", explica l'actor. Per a tots tres, formar part d'aquest espectacle té un cert punt d'activisme i de reivindicació de la llibertat. "Em fa por l'extrema dreta i penso que Donald Trump és un perill", afirma Herrera, que afegeix que, en aquest sentit, "els escenaris i el teatre han de ser un espai de lluita".