Bravo per a Els Pirates, que juguen al teatre amb Goldoni

Carai amb Els Pirates! Reduir la trilogia La villeggiatura del gran Carlo Goldoni a 90 minuts conservant tot l’alè, la diversió i la crítica de l’original no ha de ser gens fàcil. I portar-la a escena només amb quatre intèrprets, tot un repte interpretatiu que Núria Cuyàs, Ricard Farré, Laura Pau i Arnau Puig superen amb virtuositat i una gran vis còmica sota una enginyosa i vibrant direcció d’Adrià Aubert.

La villeggiatura és una suau sàtira de costums. Dels costums de la nova burgesia que s’emmiralla en l’aristocràcia durant les seves vacances a cop de festes, de dinars i sopars, de galanteig i de coqueteig per demostrar que, a més de macos, són rics i estan a l’última moda. La primera part és la preparació de les vacances que ningú es vol perdre sota pena de perdre el que volen demostrar que són. El Leonardo pretén la Jacinta, la filla del Filippo, amb l’esperança d’un matrimoni que el tregui dels deutes, però a l’horitzó hi ha un jove que li farà la competència. La segona és l'estada a l'idealitzat camp; i la tercera, la tornada a la ciutat.

La versió d’Adrià Aubert i Carla Coll conserva part de les dues primeres parts de la trilogia, però, sense perdre les maneres i conservant-ne els personatges, fa un gir cap a una certa modernitat que inclou la independència emocional de les dones. Els conflictes econòmics es resolen en el marc de l’emprenedoria i els sentimentals sense matrimonis convencionals.

Però l'atractiu de la proposta resideix en el joc teatral, en el qual Els Pirates tenen la mà trencada. I aquí ho demostren amb escreix amb perfils propers als de la Commedia dell’Arte. No hi ha màscares, però sí perruques per canviar de personatges en un vist i no vist, i a la vista de tothom. Fins a dotze, treuen el cap a l'escenari. Laura Pau és pura energia i vivacitat. No ho és menys Núria Cuyàs, amb maneres de follet del bosc. Arnau Puig és el més clown de tots i Ricard Farré es mou entre el carablanca i un Pantalone de bon caràcter. Que bé que ho passen i que bé que ho fan passar amb ben pocs elements que són reciclats d’antics muntatges. Bravo!