Homofòbia, violència sexual i col·lectivitat: trio d'asos internacional al Grec

BarcelonaPoques vegades passa que coincideixin a Barcelona tres grans noms de l'escena internacional amb els seus espectacles més punters. El Festival Grec ho ha propiciat programant aquest cap de setmana els muntatges de dos grans referents de la dansa contemporània, Sidi Larbi Cherkaoui i Christos Papadopoulos, i una de les veus més singulars del teatre actual, Carolina Bianchi. Els dos primers arriben amb les entrades exhaurides i, en el cas de Bianchi, està a punt de fer el ple.

Celebrar la vida des de l'Orient Mitjà

'Ihsane', de Sidi Larbi Cherkaoui. Teatre Grec. 11 i 12 de juliol

La darrera creació del coreògraf belga i marroquí Sidi Larbi Cherkaoui (Anvers, 1976) parteix de l'assassinat d'Ihsane Jarfi, un noi gai que van matar a Lieja el 2012. "Era un noi belga amb arrels marroquines, com jo, i queer, com jo. Aquell assassinat homòfob i cruel em va trasbalsar, perquè vaig veure en l'Ihsane un germà. M'hi vaig sentir molt connectat perquè quan ets d'una cultura mixta ets molt específic", recorda Cherkaoui. A partir d'aquest sentiment, el coreògraf construeix un muntatge sobre la identitat, la pèrdua i la memòria en què les cultures de l'Orient Mitjà hi tenen una forta presència.

L'artista concep l'espectacle com un homenatge al seu pare, que va morir quan ell tenia 19 anys. "Torno als anys 80, l'època de la meva infantesa i joventut, i em pregunto quin llegat m'ha deixat. Ara que han passat trenta anys de la seva mort, sento que l'entenc molt millor, estic preparat per posar-me al seu lloc", afirma Cherkaoui. A l'escenari reuneix ballarins del Marroc, del Líban i de Tunísia procedents de la seva companyia, Eastman, amb els intèrprets del Ballet del Gran Teatre de Ginebra, que actualment dirigeix. "L'espectacle és un viatge poètic pensat també per reconciliar l'Orient Mitjà. Des d'Europa, de vegades el veiem com si fos una sola cosa. Vull donar-ne a conèixer les diferències i admirar-ne la diversitat", diu Cherkaoui.

Una germandat sobre l'origen de la misogínia

'The Brotherhood', de Carolina Bianchi i Cara de Cavalo. Teatre Lliure de Montjuïc. 11 i 12 de juliol

La brasilera Carolina Bianchi (Porto Alegre, 1984) va debutar al Festival Grec el 2023 amb un espectacle, La núvia i el bona nit Ventafocs, que va deixar la crítica i el públic garratibats. Dos anys després, l'artista torna a Barcelona després de rebre nombrosos reconeixements per la seva obra i de convertir-se en una de les veus més singulars de l'escena internacional. Ho fa amb The Brotherhood, la segona part de la TrilogiaCadela Força, en què continua aprofundint en la violència sexual, el domini i el poder dels homes sobre les dones. Si al primer muntatge Bianchi era el centre de la funció i posava el seu cos al servei del teatre, aquí es transforma en una presència espectral acompanyada de vuit actors que escenifiquen l'origen de la misogínia i la construcció de les complicitats, els pactes i els codis masculins.

"No és una història autobiogràfica, vull parlar de la sexualitat en crisi. Ho faig amb una escriptura que parteix de la mirada personal, però que dona una perspectiva de confusió", explica Bianchi sobre aquesta segona peça. The Brotherhood s'endinsa en la història del teatre i en la marca que hi han deixat grans directors. "M'atrauen els genis artistes, fins i tot des d'un punt sexual. Com gestiono aquesta influència? Què significa transitar dins d’una història teatral que és violenta?", detalla Bianchi, que diu que a l'escenari vol llançar preguntes sense resposta perquè el públic se senti interpel·lat. "Vull que s’hi esforcin, que hagin de posicionar-se respecte al que veuen i provocar inestabilitat", conclou la creadora.

Res és impossible si ballem junts

'My fierce ignorant step', de Christos Papadopoulos. Mercat de les Flors. 12 i 13 de juliol

Quan tenia 18 anys, el coreògraf grec Christos Papadopoulos (Nemea, 1982) estava convençut que l'esforç col·lectiu podia convergir en un món on valgués la pena viure. Des de fa un temps, l'artista havia perdut aquesta mirada i necessitava recuperar-la. Per això va crear My fierce ignorant step, un espectacle amb deu ballarins a escena que és un cant a la col·lectivitat i a conviure en comunitat. "Aquest pas ferotge al qual fa referència el títol és la necessitat de lluitar els uns pels altres. Hem de trobar-nos i portar-nos bé. Quan ballem junts, això passa", explica Papadopoulos, que torna al Grec després de debutar-hi el 2022 amb Larsen C.

My fierce ignorant step proposa als ballarins que es moguin a partir del que fan els altres, en una metàfora sobre com hem d'habitar el planeta. "Són deu persones a l'escenari compartint informació i sent conscients del que fan els altres. M'he inspirat en els ocells que volen al cel, que admirem per la coordinació que tenen entre ells", subratlla el coreògraf. La banda sonora d'aquesta creació és l'obra musical monumental Axion Esti de Mikis Theodorakis, basada en la poesia d'Odysseas Elytis. "La música de Theodorakis ha format els records col·lectius de Grècia, ha representat la sortida del feixisme cap a la democràcia. Quan tenia 15 anys l'escoltava i em va ajudar a pensar com volia crear aquest món. L'he tingut present tota la vida", diu Papadopoulos. L'objectiu de tot plegat és aconseguir transmetre optimisme i esperança: "Vull crear aquest sentiment de joventut, el convenciment que, si volem, podem fer que les coses passin".

Extra: el circ desafiant de 'Tenet'

'Tenet' d'Eunoia Kolectiva. Mercat de les Flors. 11 i 12 de juliol

A banda dels tres espectacles internacionals, el Grec també acull aquest cap de setmana un muntatge de circ hipnòtic i desafiant. Es tracta de Tenet, una creació d'Eunoia Kolektiva que juga amb la gravetat per reflectir la incertesa i l'atzar. Tenet està fet d'acrobàcies, música en directe i salts d'infart amb una estètica impactant que deixarà el públic bocabadat.