El conte d'un quiosquer que mereix una visita a la Sala Atrium

Les vides aparentment més avorrides poden amagar petits i grans drames. El protagonista d’aquest conte negre de Lluïsa Cunillé és un home gris amb una vida grisa. Tot i ser molt llegit, ha pogut escollir ben poc. I no és que no tingués somnis de joventut, ben al contrari, ell volia viatjar i veure món. Fins i tot, un dia va pensar que li agradaria enrolar-se al circ de la que seria la seva dona, la filla del domador d’elefants. Però el món que li passava per davant era el del quiosc del seu pare al costat d’un centre de convencions on no tenia altre remei que treballar.

La vida d’un quiosquer pot semblar monòtona. I segurament ho és –diguem que ho era, perquè en queden ben pocs avui dia–, però també és cert que des de la seva botiga pot veure cada dia l’esdevenir quotidià d’un tros de món i xerrar amb els clients que cada dia compren –compraven, diríem ara– diaris o revistes. A més, té al seu abast un gran univers d’informació, cultura i entreteniment. I ell ho va aprofitar. Ara és a l’hospital on demà l’han d’operar. I aprofita la paciència del seu company d’habitació, un client a qui reconeix perquè portava la clàssica acreditació dels congressos penjant, per explicar-li i explicar-nos bona part de la seva vida. Ell, com la seva feina, com els circs amb animals, és el passat d’un món en extinció.

Abillat amb la clàssica bata semitransparent que facilita la feina dels metges i infermeres però que resulta un xic humiliant per als malalts; en peu tota l’estona enfront d’una freda llitera i quasi sense moure’s, un genial Oriol Genís desgrana el drama d’un home qualsevol. La paraula llisca sense interrupcions amb la calma del riu al delta sota un somriure entre amable i malèfic.

La direcció de Xavier Albertí segueix les passes d’aquell fabulós monòleg de Josep Maria Miró El cos més bonic que s’haurà trobat mai en aquest lloc. Contenció oral i gestual; il·luminació constant amb canvis quasi imperceptibles i una cura màxima de la dicció. Genís excel·leix. Hipnotitza. Un espectacle molt aconsellable. Malgrat que no li han anat bé el títol ni la imatge publicitària, aquesta obra de teatre mereix sens dubte una visita a la Sala Atrium.