Una dona-bedoll es passejarà pels carrers d'Olot

BarcelonaPotser quan surtin de comprar un tortell a Can Carbasseres, o quan prenguin el sol a les escales de l'església de Sant Esteve el divendres 24 i el dissabte 25 d'abril, els olotins toparan de cop i volta amb una dona-bedoll. Que ningú s'espanti: es tracta d'una acció de l'artista britànica Olana Light, convidada a la capital de la Garrotxa pel festival Sismògraf. La performance de Light, titulada The birch tree family, és una de les cites més destacades de la programació i busca generar reflexions en espectadors i passavolants sobre el vincle que tenim amb la natura. Submergida en l'escorça d'un bedoll fins als genolls, l'artista es convertirà en una escultura vivent que es passejarà pel centre d'Olot en silenci, calçada amb sabates de taló.

"La idea va sorgir durant el confinament, quan el moviment estava restringit i l'espai públic es va tornar molt valuós. Vaig començar a caminar amb escultures portables i em vaig adonar que l'obra només respira realment quan és a l'exterior. Al carrer esdevé viva, imprevisible i compartida, interromp el dia a dia i ofereix un moment tranquil de meravella", explica Light.

L'artista, que des de fa anys ha fet de la natura l'eix central de la seva obra, va veure en el bedoll "un arbre que conté força i fragilitat", i "la seva escorça blanca i la seva suavitat" li van transmetre "una sensació de transformació i de renovació". La peça original, que va crear per als jardins de Sir Harold Hillier de Romsey, al sud d'Anglaterra, i que va estrenar fa dos anys, conté tres formes de bedoll, dues de portables i una d'estàtica, per transmetre la idea d'una família que existeix entre el món humà i el natural. "Em va atreure un grup tranquil de bedolls al jardí que tenien un sentit de memòria i presència. Em recordaven la infància, alguna cosa fràgil, màgica i profundament arrelada", assenyala Light, que amb aquesta obra vol portar l'art "a aquelles persones que potser mai entraran en una galeria".

Light també exposarà, fins al 26 d'abril, el projecte fotogràfic Searching for a place to belong a l'espai Can Trincheria d'Olot. La mostra consisteix en una sèrie d'autoretrats que es fusionen amb elements naturals, amb la intenció de desdibuixar la frontera entre el cos humà i el paisatge. "Sovint em pregunto on és realment la llar, perquè soc una persona que s'ha traslladat nombroses vegades. A la natura trobo un espai sense fronteres, un lloc on puc existir sense definició", destaca l'artista. La seva obra també està travessada per la feminitat, que explora sobretot a partir del cos. "M'interessa veure què passa quan el cos esdevé una altra cosa, quan es fusiona amb el paisatge, la textura i el material. No entenc la feminitat com una cosa fixa, sinó fluida, elemental i connectada a cicles de creixement i canvi. El cos esdevé un recipient que porta tant vulnerabilitat com força", diu Light.

Fer una pausa i imaginar

Les obres d'Olana Light van lligades a una invitació per alentir el ritme vital i observar la bellesa sense interrupcions ni estridències. "Són peces que aporten una sensació de meravella, alhora que ens recorden la nostra fràgil relació amb el medi ambient i la possibilitat de tornar-hi", apunta Light, que afegeix que cada trobada amb els espectadors "té la seva pròpia lectura" i que "a través d'un esperit lúdic, convida la gent a fer una pausa i a imaginar". Aquest esperit és també el que defineix el festival Sismògraf, especialment en l'edició d'enguany, que tindrà lloc del 23 al 26 d'abril. La directora de l'esdeveniment, Tena Busquets, explica que s'han basat en dos conceptes, caminar i benestar, a l'hora de confegir la programació.

"Caminar és transitar, però també és descobrir, és mirar diferent. Caminar, en aquesta edició, pretén compartir un espai temps movent el cos: a vegades físicament i d'altres, recordant un itinerari o caminar de manera més filosòfica", explica Busquets. En aquesta línia, el Sismògraf ha organitzat, per exemple, una caminada de tres hores per un entorn natural amb els ballarins de l'espectacle Nomadics, de la companyia belga Voetvolk, i una passejada vora el riu Fluvià amb obres d'Àngels Margarit, Manuel Roque i altres coreògrafs. En paral·lel, el festival pretén convidar el públic a prendre consciència del propi cos i celebrar la diversitat des de la participació i, alhora, l'experiència contemplativa. Ho farà amb obres com Vortex, de la companyia Humanhood; Mira, d'Eva Duran, i Care to carry, de Nick Steur, que oferirà una caminada en què els participants aprendran l'art de dur una pedra al cap.