Emma Vilarasau: "Hi ha un moment a la vida que les males decisions s’han d’assumir i perdonar"

BarcelonaHi ha pocs espectacles a la cartellera catalana que reuneixin actors i actrius de primeríssima línia i els donin papers protagonistes pensats perquè tots brillin a escena. Els fills, de Lucy Kirkwood, és una d'aquestes oportunitats, i de fet el públic ho sap i ho ha fet notar: abans de començar funcions el dissabte 7 de febrer a la Villarroel ja s'han venut més de 15.000 entrades, un nou rècord de venda anticipada de la sala. Les quatre primeres funcions estan exhaurides i a moltes de les altres (l'obra es representarà fins al 29 de març) només queden unes últimes localitats. Els tres grans reclams de l'espectacle són els actors Emma Vilarasau, Jordi Boixaderas i Mercè Aránega, que protagonitzen una tragicomèdia sobre la responsabilitat de les generacions actuals respecte al futur. David Selvas n'és el director, en una producció de La Brutal amb traducció de Cristina Genebat.

"Lucy Kirkwood no s'hi posa per poc. Amb aquest espectacle vol parlar de temes com l’energia atòmica, el canvi climàtic i les conseqüències que com a éssers que l'habitem tenim sobre el planeta. Té una frase molt bona, que és que les grans decisions haurien de tenir en compte set generacions següents", assenyala Selvas. L'espectacle —del qual es va veure una versió al Teatre Akadèmia el 2022 amb Isabelle Bres, Albert Pérez i Maria Pau Pigem— s'inspira en la catàstrofe de Fukushima del 2011 i situa tres científics nuclears al límit d'una zona d'exclusió, després d'un accident radioactiu. Dos d'ells són una parella casada (Aránega i Boixaderas), quan reben la visita d'una antiga amiga (Vilarasau) amb qui van construir una central nuclear i a qui fa 38 anys que no veuen.

Tots tres protagonistes carreguen motxilles pesants en relació amb decisions preses en el passat que han afectat les seves vides. "Tenen una edat en què ja no estan per bestieses, el compte enrere ha començat. Hi ha un moment a la vida que les males decisions s’han d’assumir i perdonar per tirar endavant, perquè l'últim tram serveixi d'alguna cosa", reflexiona Vilarasau. El seu personatge dinamita el present dels altres dos protagonistes i desencadenarà una sèrie de revelacions inesperades. Tot plegat transcorre amb el rerefons d'un món que agonitza mentre la humanitat només busca seguir creixent. "Quan pararem de créixer? Quan aprendrem a conformar-nos, quan entendrem que no ho podem tenir tot? Són coses que ens haurien d'ensenyar de petits. Kirkwood utilitza el teatre per anar a contracorrent i per posar el dit a la llaga", assenyala Selvas.

Un homenatge a dones que són referents

La història d'aquests tres científics transcorre en una única escena al llarg de 90 minuts, que el director embolcalla amb una escenografia no naturalista i d'aires poètics a càrrec de Josep Iglésias. Les dues protagonistes han estat dones triomfadores en un entorn fortament masculí, tot i que tenen opinions i mirades oposades sobre el present. El personatge d'Aránega ha hagut de treballar i tirar endavant la carrera alhora que ha criat quatre fills, i n'està orgullosa. La dramaturga va escriure'l justament per retre un homenatge "a aquesta generació de dones que ha obert camins i ha estat un referent", diu Selvas. Boixaderas, en canvi, interpreta "un científic de carrera brillant que ara s'ha jubilat i s’adona que tot el que ha construït ha acabat envoltant-lo de destrucció", explica l'actor. L'arribada del personatge de Vilarasau li proporcionarà un camí de redempció.

Vilarasau explica que un dels motius pels quals va accedir a aquest projecte és el plantejament de Kirkwood sobre el deute generacional. "No dona lliçons ni intenta ensenyar-te res. Ella mostra unes realitats i espera que el públic en dedueixi el que vulgui. Aquest és el paper del teatre. Som aquí per posar un mirall, per ensenyar que ho hem fet malament i que, desgraciadament, encara ho estem fent malament", diu Vilarasau, que és molt crítica amb el moment actual: "La guerra de Palestina ens la faran pagar. Tot el que està fent Trump també. El món no és el mateix després d'això, però sempre reaccionem a posteriori. Estic a favor que es prohibeixin les xarxes socials als menors de 16 anys, però realment no podíem veure abans com de nocives són per a aquestes generacions?".

Després de passar per la Villarroel, Els fills farà una petita gira de nou funcions pel país. La companyia també espera poder tornar la temporada vinent a Barcelona. En paral·lel, el Teatre Nacional de Catalunya estrenarà al maig un altre espectacle de Lucy Kirkwood, El firmament, protagonitzat per Sílvia Abril.