Marc Artigau munta 'Una festa a Roma' a favor de la quarta edat

BarcelonaNo és un espectacle sobre la tercera edat, sinó sobre la quarta. Ho deixen clar tots els intèrprets de la companyia d'Una festa a Roma, el darrer muntatge escrit per Marc Artigau, que s'estrena el 12 de febrer al Teatre Lliure de Gràcia. "És una reivindicació d'aquesta etapa que va dels 75 anys en amunt, per mostrar que, malgrat el deteriorament, no són nens sinó gent adulta, i que no se'ls ha de tractar des de la infantilització", destaca un dels actors de l'obra, Lluís Marco. Una festa a Roma es representarà fins al 22 de març i el dirigeix Clara Segura, que és la tercera vegada que adopta aquest rol (la primera va ser el 2020 amb Cobertura i la segona va ser el 2022 amb La trena). El text també està publicat per l'editorial Comanegra, dins de la col·lecció Llum de Guàrdia.

Els protagonistes de l'obra són la Romina (Marta Angelat) i el Juli (Lluís Marco) –els noms fan un clar homenatge a Romeu i Julieta–, i l'espectacle explica en part la seva història d'amor, que pren forma en una residència per a la gent gran. Artigau parteix d'un deteriorament cognitiu diagnosticat a la Romina per reflexionar sobre el desig i l'afecte quan la memòria s'esvaeix. La malaltia afectarà directament la relació de la protagonista amb el seu fill Guillem (Oriol Vila), que de cop i volta "deixarà de ser cuidat per haver de ser qui cuida", explica l'actor.

El vincle entre tots dos es convertirà també en una història d'amor, perquè el Guillem haurà d'aprendre a estimar la mare mentre aquesta deixa de ser ella. "Ell la vol comprendre, s'hi enfada, li demana perdó. L'espectacle també planteja un contrast generacional molt interessant i és una petita crítica a aquesta generació que ara té 40 anys i que és una mica de vidre", assenyala Clara Segura. En aquest sentit, Artigau amb aquest xoc volia mostrar "com en un moment de la vida has de començar a cuidar, i això vol dir que t’has de desprendre del jo per anar al nosaltres" i que "els problemes i traumes ja no són tan importants". Per inspirar-se, el dramaturg ha recorregut a experiències viscudes, tot i que el muntatge també beu d'un procés de documentació.

Entre la comèdia i la tragèdia

Malgrat la duresa que comporta viure en primera persona (o de ben a prop) un procés de deteriorament cognitiu, Una festa a Roma no és un melodrama. Artigau la situa "entre la comèdia i la tragèdia" i cita una frase de Charles Chaplin per exemplificar com s'ha aproximat a la història: "La vida vista en un primer pla és drama i vista en un pla general és comèdia. Hem intentat que transiti per aquests dos espais, procurant que la mirada cap a la gent gran no sigui gens condescendent".

El vessant més còmic s'expandeix a través de la desinhibició que viu la Romina a conseqüència de la malaltia, i també mitjançant els personatges que coneix a la residència, interpretats per Xavier Boada, Gemma Martínez, Isabel Rocatti i Albert Triola. "És un espectacle escrit per als nostres temps, amb molta veritat. Vinc d'un procés semblant, perquè la meva mare va morir fa un any després de patir Alzheimer. Té molts llocs comuns i elements terapèutics per a l'espectador", subratlla Boada.

La companyia avança que Una festa a Roma remet als diversos viatges que experimentaran els seus protagonistes, però que el títol també agafa un altre significat després de veure l'espectacle. Una vegada acabin les representacions al Lliure, l’obra farà gira per diverses poblacions de Catalunya.