"A la meva època els pares feien i nosaltres anàvem darrere seu, ara és just el contrari"

Barcelona"Sempre escric sobre coses que em preocupen i que estic vivint", afirma la dramaturga i directora Marta Buchaca (1979) per parlar de la seva última obra de teatre, Una bufetada a temps. Pràcticament un any després de Kramig, Buchaca torna a la cartellera amb una nova comèdia que apunta als diferents models d'educació i al xoc entre la manera de fer dels anys 80 i 90 i l'actualitat. "La guerra que tinc ara mateix a casa meva és amb els meus fills i contra els meus pares. A la meva època, els pares feien i nosaltres anàvem darrere seu, ara és just el contrari", reflexiona Buchaca. D'aquest contrast, la creadora n'ha fet el cor de l'espectacle, que és protagonitzat per Ramon Madaula i Montse Guallar i s'estrena aquest dimarts a La Villarroel, on es pot veure fins al 17 de maig.

A l'escenari, Madaula interpreta un avi que ha clavat una bufetada al net de vuit anys després d'una rebequeria. Al conèixer els fets, l'escola convoca la família a una reunió per anunciar-los que té la intenció de presentar una denúncia. "Fent recerca, vaig descobrir que fins al 2007 podies pegar un infant amb fins correctius. Des d'aleshores és delicte. Em va cridar molt l'atenció que hi hagués una llei per dir que un pare no pot pegar un fill", assenyala la dramaturga. Els pares del nen implicat, interpretats per Marc Rius i Sara Diego, són uns ferms defensors de l'educació respectuosa, de manera que la situació ataca directament els seus valors. "Ell va ser fill d'un pare absent i té la sensació que només l'ha criat la mare. Vol ser molt més bon pare que el seu, i per això s'ha reduït la jornada laboral i assumeix bona part de la criança del fill", explica Buchaca.

La mare és una dona que treballa molt i que no s'entén gens amb el sogre. Qui posa pau entre ells és el personatge de l'àvia, interpretat per Montse Guallar. "És una dona mediadora, a qui no li agraden els conflictes, i en això m'hi sento molt identificada. Ella queda a l'ombra fins que li toquen el voraviu i explota", assenyala l'actriu. El repartiment es completa amb Eudald Font, que encarna el director de l'escola. "És un home molt conscienciat amb les noves maneres d'educar i compromès amb els seus valors. Quan es troba en aquesta situació, sent que ha de predicar amb l'exemple i prendre una decisió complicada", destaca Font. L'obra se situa a l'espai de psicomotricitat de l'escola, en una única escena que transcorre a temps real.

"Una comèdia simètrica"

Malgrat que l'espectacle s'emmarca de dalt a baix en la comèdia, Buchaca també busca generar debat. "Tot i que soc bastant fan de l'educació respectuosa, aquí me'n ric i li trobo grisos. En termes d’educació no hi ha res que sigui 100% eficaç", diu la dramaturga, que juga amb els conflictes interiors de cada personatge per crear també una trama vodevilesca al voltant de l'obra. "Escric per plantejar preguntes, i com a mare el que més m’ha sorprès és que tothom se sent legitimat per opinar sobre com has de fer les coses", reflexiona.

Per a Madaula, l'obra és "una comèdia simètrica i tendra en què tothom és bo, però gestionen les coses malament" i planteja "el debat sobre si l’educació ha de ser autoritària i amb disciplina o respectuosa i amb educació emocional". L'actor afegeix que ell en desconeix la resposta, però que "a l'escola franquista, entrava a classe tremolant i això no és bo". Buchaca tampoc busca decantar-se cap a un bàndol, sinó que l'espectador surti del teatre amb la idea que les famílies “fan el que poden” i que no hi ha una tendència “més bona que una altra”.