Una obra excel·lent obre el Festival Oui! de teatre en francès

A Barcelona, Shakespeare sempre domina Molière per golejada. I qualsevol autor contemporani de la llengua del Bard arracona els homòlegs de l'extinta grandeur. Per pal·liar en tot el possible la gran preponderància del teatre anglosaxó enfront del francòfon, uns animosos aficionats al teatre (Mathilde Mottier i François Vila) van inventar-se el Oui!, un festival de teatre contemporani en francès que arriba a la setena edició amb vuit estrenes absolutes i que culminarà amb l’estrena al Teatre Romea de La disputa Voltaire-Rousseau, del francès Jean-François Prévand i amb Josep Maria Flotats i Pep Planas.

El tret de sortida del Festival Oui! va ser a l'auditori de l’Institut Francès de Barcelona amb la multipremiada dramaturga quebequesa Rébecca Déraspe i l’estrena d’una creació europea de Ceux qui se sont évaporés (els que s’han fet fonedissos), que va rebre el prestigiós premi quebequès Michel Tremblay el 2020.

Però qui són aquests evaporats del títol? Doncs homes i dones que un bon dia decideixen deixar-ho tot i desaparèixer. Tallar tots els vincles familiars, socials i laborals i iniciar una nova vida en un altre lloc. Aquest fenomen és molt conegut al Japó, on la policia xifra en unes 90.000 les persones que es fan fonedisses cada any. Els motius són variats i exclouen òbviament el suïcidi: problemes de salut, de deutes, de convivència o simplement pel cansament d’una vida que no s’ha triat. Aquest és el cas de l’Emma, la protagonista de l’obra de Déraspe. Criada en una família força normal però amb una tensa relació amb una mare dominadora, casada amb un bon home força normal i mare d’una criatura, l'Emma ha decidit marxar per ser ella a la fi.

El text navega amb molta habilitat entre la narració i les escenes dialogades, i està servit per set bons intèrprets en una excel·lent posada en escena de Fabian Chappuis, que amb dues fileres de focus i algunes projeccions construeix l’espai emocional de l’Emma. L’obra assoleix l’objectiu de fer entendre, que no justificar, una decisió tan dura i tan insòlita esposant les rutines de les nostres vides i la dificultat per construir-se a un mateix enfront de les recomanacions socials i familiars. Estaria bé que algú la fes en català.